Escrit per la Iliana el 09 de novembre del 2014
La nostra companya Iliana, militant de Corriente Roja i activista del moviment estudiantil, fou expulsada de la Universitat Autònoma de Madrid aquest any perquè no li van concedir la beca per estudiar.
L’últim 16 d’Octubre va participar d’una xerrada a la Facultat de Filosofia i lletres juntament amb uns altres sectors afectats per les retallades a la universitat com professors, estudiants i investigadors.
Reproduïm la investigació a continuació d’una més dels 40.000 estudiants expulsats, en què deixa clar que la solució a la seva situació és la lluita fins a acabar amb aquest plans de privatització de l’educació i la unificació de tot els sectors que estan sent retallats per aquest govern.
“El meu nom és Iliana i sóc una estudiant més expulsada de la UAM. Vaig començar la meva carrera de Ciències Ambientals amb gran il·lusió. Anteriorment vaig estudiar una FP II relacionada amb el medi ambient, vaig voler continuar els meus estudis i per això vaig triar aquesta carrera. En cap moment vaig pensar què podria passar-me en un futur. els meus dos primers anys cursats van anar rodats, tot i treballar i estudiar a la vegada. Fins que em vaig topar amb les taxes universitàries, llàstima! Un dia vaig sol·licitar la beca al fons social de la UAM què finalment em va ser denegada. Havia de pagar de matrícula 1.400 euros, d’on trauria jo aquests diners si amb el meu sou només puc viure al dia?! A l’administració de ciències em van dir: ho sento molt però fins que no paguis no podràs matricular-te al següent any. En aquest instant vaig sentir que tota la il·lusió amb què havia començat el primer dia de classe s’esvaïa poc a poc … Moltes vegades ha passat per la meva ment la idea de fracàs, de veure com el meu somni se m’escapava de les mans.
Em vaig aixecar un dia del llit i em vaig dir a mi mateixa que aquí no acabava tot, que si havia de pagar doncs ja hi hauria alguna solució, com seria buscar una altra feina de més hores, seguiria la meva carrera un any després. Vaig trobar una altra feina, en la qual estic actualment, molt lluny del sector en què m’agradaria estar. Treballo de cambrera en una cafeteria amb la pressió cada dia dels meus caps perquè es vengui més, sempre amb un somriure als llavis per causar bona impressió als clients. Tot i tenir un títol de Tècnic Superior en Salut Ambiental, a dia d’avui cal conformar-se amb el treball que hi hagi, no pots permetre’t el luxe d’escollir.
Igual que jo, més de 40.000 alumnes han hagut de deixar, o millor dit, han estat expulsats de la universitat els dos últims anys per no poder pagar les xifres exorbitants de les taxes que ens imposen. L’Estat anteposa les necessitats dels mercats a la formació dels estudiants. El mercat, la competitivitat, el rendiment econòmic… és del que es tracta ara l’educació, reduir el sistema educatiu a la capacitació laboral deixant de banda la funció primordial de l’educació com és la construcció d’una societat culta i democràtica. Vaig entendre que en cap moment m’havia de sentir fracassada; és aquest govern és el que està fracassant, el que està portant a terme retallades no només en Educació sinó en Sanitat, en pensions, reformes laborals per res encertades… Moltes vegades he pensat que si tingués els diners suficients això no passaria, ni a mi ni a la resta d’estudiants. Als únics que ens passa això són als fills dels obrers, que tenim menys recursos per anar a la universitat o per viure en general. No es tracta només del sector estudiantil, també del sector laboral, per això, la mobilització no ha de ser independent un sector de l’altre sinó sumar-se a la causa d’una lluita conjunta en què tot el poble reclami els seus drets: estudiar, tenir una feina digna o, simplement, una vida millor.
Davant les retallades i l’augment de taxes nosaltres no ens rendim, nosaltres lluitem per tot el que ens pertany.”
El fill del obrer a la universitat!