10 de gener de 2020Per Corriente RojaFinalment, després de 10 mesos de govern en funcions i dues eleccions generals, Pedro Sánchez ha estat investit president, amb una diferència mínima de dos vots. Ho ha estat, en un fet inèdit des de la Transició, integrant a Unides Podem en el govern i després de tancar un laboriós acord amb ERC, així com després de pactar amb el PNB. És a dir, fent el contrari del que va agitar en la campanya electoral.Sánchez ha declarat que el proper Govern serà l’instrument per a un gran canvi progressista i Iglesias ha anat més lluny, declarant que serà una referència europea i mundial de les forces progressistes i d’esquerra.Una dreta desbocada
La dreta i la ultradreta el presenten com un Govern «il·legítim», fruit d’un «cop institucional» contra la «unitat d’Espanya», presidit per un «traïdor» i aixecat amb el suport de «colpistes» d’ERC i «terroristes» de Bildu. Aquesta declaració de guerra de la dreta ha arribat a incloure al llarg d’aquests dies crides als militars de representants de Vox. Des de Corrent Roig només podem mostrar la nostra repugnància i reafirmar el nostre compromís per parar-los els peus.
Un Govern fràgil
Les promeses de Sánchez i l’exaltació d’Iglesias xoquen amb la realitat d’un Govern fràgil. Cada llei significarà una negociació a múltiples bandes i no parlem dels Pressupostos. Els suports per a la investidura no arriben per emprendre cap reforma constitucional i fan fins i tot difícil l’aprovació de lleis orgàniques. El “trifachito” ha anunciat que qualsevol canvi legal important ho duran al Tribunal Constitucional i que recorreran de forma sistemàtica a l’aparell judicial, dominat per jutges reaccionaris amics, que la Transició mai va depurar.
D’altra banda, la permanència de Govern depèn de la continuïtat dels pactes teixits per a la investidura i, molt en particular, de la marxa del pacte amb ERC.
La millor manera de combatre la dreta és no abaixar la guàrdia i mobilitzar-se pels drets
El nou Govern aprofitarà les amenaces i la brutal hostilitat de la dreta per demanar que se li doni un xec en blanc, perquè només així tancarem el pas al “trifachito”.
El problema és que pot ser el mateix Govern qui obri la porta a la dreta. Què passarà si decep a la gent treballadora que els ha votat? O a les dones? O als pensionistes? O a les nacionalitats? O als joves? Si passa això i no construïm un fort moviment social per tal d’exigir els nostres drets, i mentrestant la dreta ho aprofita per mobilitzar la seva base social, ningú podrà evitar que, més aviat o més tard, el “trifachito” reaccionari pugi al govern.
La millor manera de combatre a la dreta és complir les reivindicacions per les quals des del carrer portem anys lluitant. I aquí és on vénen els interrogants. No volem aigualir la festa a ningú però la veritat és que hi ha moltes raons per pensar que aquest govern, en el fonamental, no ho farà. En primer lloc, perquè aquest PSOE és el mateix que, al costat del PP, va reformar l’article 135 de la Constitució per amarrar que el pagament del deute a les entitats financeres fora «prioritat absoluta de l’Estat» per sobre de qualsevol despesa social. És el mateix PSOE que el 2010 va aplicar una reforma laboral, que va aprovar una reforma regressiva de les pensions i va recolzar la intervenció de l’autonomia catalana i la repressió contra els seus dirigents.
Paraules i fets: el programa de Govern
Tampoc l’anàlisi concreta del programa de govern PSOE-UP, encara que ho hagin presentat a so de bombo i platerets, dóna peu a grans esperances. El document està ple de promeses vagues i a llarg termini. Algunes de les “mesures estrella” tenen més titular que contingut. Per exemple, l’anunciada “derogació de la reforma laboral” que no és tal. S’especifiquen alguns aspectes a ser eliminats, com l’acomiadament justificat per baixa mèdica o la recuperació de la ultra activitat dels convenis, però es manté la rebaixa de el cost de l’acomiadament, l’eliminació dels salaris de tramitació en acomiadaments improcedents o la supressió de la autorització administrativa per als ERO, i sobre la subcontractació només hi ha vagues paraules. Respecte a les causes objectives d’acomiadament, només obligarà que siguin “més precises”. L’augment del Salari Mínim Interprofessional no se sap encara a quina quantitat serà ni el seu calendari d’aplicació.
Sobre habitatge, la PAH ha denunciat que no hi ha cap compromís concret real per aturar els desnonaments i que no s’ofereixen solucions al gravíssim problema de l’habitatge social (llegir el comunicat de la PAH punxant aquí).
Està per veure el compromís econòmic real en la lluita contra la desigualtat de les dones i la violència masclista. La “Llei Mordassa” seguirà vigent fins que s’aprova una “Llei de seguretat ciutadana”. Contra el canvi climàtic es parla d’objectius a assolir el 2040 o 2050. Les empreses energètiques seguiran dominant el mercat. Sobre els migrants, només es diu que es modificarà el sistema d’acollida perquè sigui “més eficient i solidari”, mantenint-se els CIEs i la Llei d’Estrangeria.
Pel que fa a Catalunya, Sánchez reconeix formalment que es tracta d’un conflicte polític que s’ha de resoldre políticament, per la qual cosa ha pactat amb ERC una taula de diàleg amb la Generalitat. Però està exclòs un referèndum d’autodeterminació, que la Constitució prohibeix, i tampoc hi ha compromís d’una amnistia dels presos polítics catalans. Si hi ha concessions de pes en el marc autonòmic, seran recorregudes per la dreta davant del Tribunal Constitucional.
D’altra banda, tot el programa està explícitament sotmès a la “competitivitat empresarial” (és a dir, al fet que els amos guanyin prou) i, en particular, a les normes financeres de la UE que fan impossible el compliment de gran part de les promeses. Tot es mou, a més, en els límits institucionals i legals d’un règim que els grans poders tenen «lligat i ben lligat»
Governi qui governi, defensem els nostres drets
Hi haurà qui pensi que som endevins o que estem condemnant a el nou govern abans que s’hagi format. Però era el mateix Pablo Iglesias qui reconeixia el mateix dia de la investidura que “vivim en una democràcia limitada pels poders econòmics”, que “el poder dels fons d’inversió (…) estableix les regles de joc” i “defineix la política”, inclosa la de el nou govern, al mateix temps que es mostrava feliç que alguns grans empresaris “que defensen els seus interessos” hagin comprès que no tenen res a témer de el nou Govern (diario.es 7/1/20).
A Corrent Roig comprenem als que respiren tranquils al veure fora del govern a la dreta i l’extrema dreta i respectem a tots els companys i companyes que tinguin il·lusions en el nou govern PSOE-UP. Nosaltres no tenim la menor confiança, però estarem junts al carrer, colze a colze, combatent a la dreta i exigint els drets al Govern. Perquè estem plenament convençuts que no hi haurà cap conquesta sense mobilització. Cap reivindicació ha de ser apartada o descafeïnada. És just ara que són al govern que hem d’exigir a l’PSOE i al UP que compleixin les seves promeses. “Governi qui governi, defensem els nostres drets!”