Estem a les portes de l’inici dels judicis als presos polítics catalans. Aquests judicis marcaran de ple l’actualitat política catalana i espanyola les pròximes setmanes. Es celebraran en plena exaltació del tripartit de la dreta, que després de fer-se amb el govern a Andalusia, viu una orgia espanyolista i exigeix un 155 permanent, l’il·legalització de les organitzacions independentistes i la desaparició de facto de l’autonomia catalana. Han arribat a la desvergonyiment, a dues setmanes del judici, de fer aprovar al parlament extremeny el recolzament al 155 a Catalunya (amb els vots del PSOE!!!)
Les peticions de la Fiscalia són salvatges, sense que el govern Sánchez hagi mogut un dit per a impedir-ho. Pel contrari, les ha legitimat en nom d’una suposada “independència judicial”. Però són, en realitat, un muntatge judicial descarat, denunciat per 120 catedràtics de dret penal i posat en evidència per tribunals d’Alemanya, Bèlgica i Suïssa, que no han reconegut tals delictes. Els presos no menteixen quan afirmen que mai van incórrer en rebel·lió perquè, en realitat, mai van cridar a alçar-se contra l’Estat i, a l’hora de la veritat, van cridar a la desmobilització després de l’1-O.
El règim vol imposar càstig exemplar
Però al Suprem els fets no li importen. Estan decidits a imposar un càstig exemplar. Perquè el que estan jutjant en realitat no és tant la llibertat i els drets civils i polítics dels dirigents independentistes, sinó, per sobre de tot, als més de dos milions de catalans que van anar a votar l’1-O desafiant les prohibicions de l’Estat i fent front a una repressió salvatge. Estan jutjant el dret de tot un poble a votar i a decidir democràticament el seu futur.
És un atac contra el poble de Catalunya i tots els que defensem els drets democràtics
Es pot, com nosaltres, no coincidir en absolut amb tots els acusats, combatre’ls políticament i mobilitzar-se contra el seu govern, però això no pot fer-nos oblidar que aquests judicis són, per sobre de tot, contra el poble català (la ampla majoria del qual, independentista o no, vol un referèndum per a decidir) i, més enllà, contra tots els que lluitem a Catalunya i la resta de l’estat contra la impunitat judicial, contra l’arbitrarietat d’un aparell judicial que mai va trencar amb el franquisme, contra la monarquia de l’”A por ellos”, a la qual ningú va votar, contra el trio d’energúmens Casado-Rivera-Abascal.
Per això no val l’argument que el judici “és cosa entre burgesos”, o que “com no són dels nostres, ja s’ho faran”. Si els treballadors i la joventut ni ens oposem a aquest atropellament, estarem permetent el reforçament de l’aparell repressiu i judicial, l’enfortiment dels nostres enemics de classe.
El discurs de l’extrema dreta
El trio Casado-Rivera-Abascal viuen d’enfrontar la població espanyola amb Catalunya. Pensen que Catalunya és seva i no dels catalans i el sol fet que aquests tinguin una cultura, una llengua i una història pròpies els posa nerviosos. Només entenen el llenguatge de la conquesta i la submissió, el de la unió forçada.
Però el més xocant és que culpin als catalans (i als immigrants!!!) dels problemes d’Andalusia, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha o Aragó, exculpant els senyorets, els terratinents, banquers i empreses de l’Ibex 35, és a dir, els que manen a aquests territoris i a Espanya des de fa tantes i tantes dècades. Diuen que l’independentisme català és cosa de burgesos, però oculten que els grans burgesos catalans, començant per Caixabank i el Banc Sabadell són enemics acèrrims de l’independentisme.
Ens hem de mobilitzar i fer que el judici es converteixi en boomerang contra els acusadors
La celebració del judici exigeix impulsar la més ampla mobilització, una resposta massiva que converteixi el judici en un boomerang contra els acusadors. Això només es pot fer des dels carrers. En totes les ciutats de Catalunya, però també amb actes de solidaritat a la resta de l’Estat.
