Per Víctor Alay

L’aparell judicial, una de les peces mestres del règim, ha caigut en un abisme de podridura i descrèdit popular. En tan sols 15 dies han succeït dos escàndols enormes que afecten de ple a la cúpula judicial. En el primer, el de la sentència de les hipoteques, els jutges del TS van passar per sobre de les seves pròpies normes per tirar enrere una sentència ferma del mateix tribunal pel fet que perjudicava els bancs. La seva submissió i vincle carnal amb les altes finances van quedar obertament manifestades.

El desprestigi va ser tan gran que se’ls va fer imprescindible canviar el president del TS per mostrar certa semblança d’imparcialitat, i més tenint en compte que el judici dels presos polítics independentistes estava a la cantonada. Per això, el PP i el PSOE van pactar renovar el Consejo General del Poder Judicial i la presidència del TS (amb la participació, sigui dit, de Podemos, que va negociar la seva pròpia quota dins del paquet del PSOE).

El Whatsapp del portaveu del PP en el Senado explicava els termes de l’acord: el PSOE es quedava amb 11 vocals i el PP amb 10 més la presidència, en la persona de Marchena, un jutge “controlando la sala segunda desde detrás y presidiendo la sala 61” (la segona salà serà la que jutjarà als independentistes i la 61 la dels aforaments de diputats i senadors). Tot i això, una facció del PP va filtrar a la premsa el missatge provocant tal escàndol que ha acabat forçant la renúncia de Marchena i l’anul·lació del mateix acord.

El vincle entre la cúpula judicial i els banquers s’afegia ara al seu pacte maliciós i confús amb la cúpula política del règim. La “independència judicial” és una falsa façana que amaga la unió íntima entre l’aparell judicial amb els rics i els poderosos.

 

Fa molt que plou sobre mullat

Però el que ha passat aquests dies tan sols pot sorprendre els incauts. Fa molt que plou sobre mullat. El mateix tribunal que va deixar lliures als violadors de La Manada acaba de condemnar per “maltractament ocasional” a 10 mesos de presó (que no complirà) a un subjecte que va intentar matar a la seva exesposa, primer amb un ganivet i després estrangulant-la, en presència dels seus fills. En els mateixos dies un tribunal de Lleida absolia de delicte d’agressió sexual a dos homes que van violar a una dona de 20 anys. Pels jutges, els fets no passen d’”abús sexual” pel fet que la víctima, “si bien lloraba y decía que no (…) no fue capaz de expresar la negativa de manera física”.

Són els jutges i els fiscals que encobreixen a corruptes com un tal M. Rajoy. Els que consideren intocable al Rei emèrit encara que la premsa airegi les seves barbaritats. Els que van absoldre a Cristina de Borbó. Els que van posar als titellaires [referència als titiriteros. N.T.] en presó preventiva per “enaltiment del terrorisme”. Els que posen querelles per “injúries al rei” o per “ofenses a l’església” i condemnen a presó a Valtonyc.

Són els jutges i fiscals de l’Audiencia Nacional que s’ensenyen amb els vuit joves d’Altsasu, condemnant-los a penes de fins a 13 anys de presó per una baralla de bar amb dos guàrdies civils i les seves parelles.

 

Una estructura hereva de l’aparell judicial franquista

Aquest comportament reaccionari s’explica per una tara d’origen inesborrable: aquest  aparell judicial privilegiat, elitista, incontrolat, impune i hostil al poble, és hereu del vell aparell judicial franquista, que es va perpetuar sense depuració pel pacte de la transició. L’exemple més vistós és l’Audiencia Nacional, continuista del vell Tribunal de Orden Público: tan sols van haver de canviar el rètol de la façana, perquè els jutges segueixen sent els mateixos que fins aleshores encobrien les tortures policials i engarjolaven als opositors.

 

Depuració radical de jutges i fiscals, elecció directa pel poble, generalització del sistema de jurat.

Aquest aparell judicial no té reforma. Només pot tenir lloc la seva depuració radical. Els jutges i fiscals simpatitzants del franquisme, condecorats per la guàrdia civil i la policia, culpables d’absoldre a torturadors i emetre sentències masclistes, anticatalans rabiosos i còmplices dels banquers, han de ser depurats.

Els jutges i fiscal han de ser escollits directament pel poble, que els han de poder revocar davant qualsevol actuació irregular. De la mateixa manera, el sistema de jurat popular ha de ser generalitzat, acabant amb el despotisme dels jutges.

Tan sols cal afegir que aquestes reivindicacions democràtiques i urgent no són possibles sota el règim monàrquic, del qual l’aparell judicial n’és una part substancial. Van unides a la lluita per acabar amb la Monarquia i imposar una assemblea constituent que pugui decidir, sense cap mirament, quines noves regles ens volem donar.