Núria Campanera i Felipe Alegria*
Podem, amb menys d’un any de vida s’ha situat en recents enquestes com a primera força electoral a Espanya i tercera/segona a Catalunya, amb possibilitats reals d’accedir al govern espanyol en les pròximes eleccions generals. Càrrega, doncs, amb una gran responsabilitat davant el conflicte català: un conflicte marcat pel xoc entre el poble de Catalunya que vol decidir lliurement el seu futur i el règim que li nega aquest dret apel•lant a la legalitat i la “democràcia”. El PSOE -faltaria més!- fa pinya amb Rajoy contra el dret a decidir dels catalans encara que, això sí, discurseja amb una reforma constitucional (a pactar amb el PP).
Què diu Podem de tot això? Pablo Iglesias sempre havia defensat, des que es va constituir Podem, el dret a decidir dels pobles de l’Estat Espanyol, encara que ell fos contrari a la independència. El 19 de gener deia: “Tant de bo poguéssim continuar junts, però si els catalans no volen, no hi ha res a discutir.” I el 5 de juny seguia declarant: “Podem defensa el dret a decidir dels bascos, catalans i els espanyols, i per això defenso el referèndum.”
No obstant això, les últimes declaracions de Pablo Iglesias i el seu recent míting el 21 de desembre a Barcelona mostren una important transformació del pensament de l’equip dirigent de Podem.
Només cinc dies després del seu nomenament com a secretari general, Pablo Iglesias va declarar a la Cadena SER que “la Generalitat no té competències per dur a terme una declaració unilateral d’independència” i ha afegit: “els processos han de respondre a la legalitat i la democràcia” .El problema d’aquestes paraules és que contrasten cruament amb una realitat on la intransigència del règim tanca tota possibilitat d’un procés “legal i democràtic” i obliga a escollir entre legalitat contra democràcia o democràcia contra legalitat. No hi ha més escenaris. El poble català ha escollit el bàndol democràtic i el 9-N va anar a votar massivament, desafiant la legalitat del règim.
Una marcada evolució en 11 mesos
Les posicions de Podem sobre el conflicte català han anat evolucionant en els seus escassos mesos de vida. Ja hem vist les primeres declaracions dels seus dirigents, en què, tot i ser molt generals, no oferien dubtes sobre la defensa del dret a decidir del poble de Catalunya.
Però després, coincidint amb la fase final de la seva Assemblea Ciutadana, la proximitat del 9-N i les grans expectatives que els començaven a donar les enquestes electorals, dirigents com Errejón o Monedero van anar introduint importants matisos. L’èmfasi ja no era la defensa incondicional del dret a decidir dels catalans sinó advertir-los que hauran d’esperar a que “canviï la correlació de forces dins de l’Estat Espanyol” ja que “si no, el dret a decidir no es pot fer efectiu”. Calia esperar la victòria electoral de Podem i una vegada aconseguida, llavors sí: un govern de Pablo Iglesias solucionaria la “crisi territorial” posant en marxa “un procés constituent”.
Però només des d’una mentalitat centralista i escassament sensible a la voluntat i el sentiment dels pobles se’ls pot dir als catalans, després del que han viscut i s’han mobilitzat aquests anys, que havien d’esperar a la victòria de Podem i als resultats del procés constituent estatal que posarien en marxa. Els dirigents de Podem semblen oblidar, a més, que la lluita dels catalans per autodeterminar és una peça clau per canviar la correlació de forces a la qual apel•len per demanar-los paciència.
Legalitat contra legitimitat
Però les coses han anat més lluny. Ara, un cop acabada l’Assemblea Ciutadana i amb Pablo Iglesias com a secretari general, Podem ha donat nous passos. En les declaracions a la Cadena Ser que hem esmentat, Iglesias traspassa una important línia vermella. Quan nega a les institucions catalanes la competència per declarar unilateralment la independència, es posa del costat de la legalitat del règim davant de la legitimitat democràtica d’un poble que té tot el dret a proclamar unilateralment la independència si aquesta és la seva voluntat i el règim li tanca les portes. Establir que “el dret a decidir no s’ha d’exercir unilateralment, sense acord amb l’Estat” és negar a la pràctica el dret a l’autodeterminació.
Aquestes declaracions de Pablo Iglesias, tan escrupoloses amb la legalitat constitucional vigent també provoquen interrogants sobre com entén Podem el procés constituent que ha de posar fi al règim del 78: haurem d’esperar que podem i hipotètics aliats tinguin els 2/3 dels escons del Congrés i del Senat com estableixen els procediments de reforma de la Constitució? Si és així, podem dir, com el Quixot: Que llarg m’ho fieu, amic Sancho.
L’acte de Pablo Iglesias a Barcelona
Hi havia molta expectació davant la visita de Pablo Iglesias a Barcelona aquest 21 de desembre. Molta gent estava pendent d’escoltar la posició de Podem per boca del seu màxim líder. L’acte estava precedit, a més, d’una carta pública de la CUP que li donava la benvinguda i li demanava una resposta clara a una pregunta molt concreta: en el cas que Podem guanyi les eleccions espanyoles “es compromet, ara, a fer un referèndum d’independència a Catalunya?”
Però Pablo Iglesias no va respondre i la seva no resposta era, en realitat, tota una resposta. Se li va preguntar sobre el dret de Catalunya a decidir els seus vincles amb Espanya i ell va contestar que havia de decidir “sobre totes les coses”. Per a Pablo Iglesias gairebé l’únic important és que, “sense importar les etiquetes”, Podem guanyi les eleccions generals i posi en peu un procés constituent espanyol i allà ja es veurà el destí nacional de Catalunya.
Pablo Iglesias va carregar amb tota raó contra Rajoy i contra Mas, les seves polítiques i la seva corrupció, però es va oblidar d’una cosa important: que la Fiscalia, a les ordres de Rajoy, s’ha querellat contra Mas per la votació del 9-N. Una querella que és, en realitat, contra els 2,3 milions de catalans que van sortir a votar aquell dia. No era obligació de Pablo Iglesias exigir amb la major contundència la retirada de la querella? No s’havia d’haver posat, en aquest terreny particular, del costat de Mas davant Rajoy i la Fiscalia? Amb la seva actitud, Pablo Iglesias compleix un paper molt negatiu perquè per una banda dóna oxigen al règim i per altra li fa un gran favor a Mas, dificultant el treball per descavalcar-lo.
Proclamar la República catalana per construir una unió lliure de pobles lliures
Per la nostra banda, volem acabar dient que, al nostre entendre, la realitat mostra amb cruesa, i en particular després del 9-N, que no hi ha manera material de garantir l’exercici del dret a l’autodeterminació si no és trencant amb el règim monàrquic el 78, proclamant unilateralment la República Catalana. Entenem que aquesta és la millor contribució que pot fer el poble de Catalunya a la lluita dels treballadors/es i pobles de tot l’Estat espanyol per donar la puntada de peu final al règim, alliberar-se de les seves cadenes i obrir un procés constituent popular. I, més important encara, només el respecte i reconeixement d’una República Catalana lliure ofereix la base democràtica per construir la unió lliure de pobles lliures que necessitem.
*Els firmants són militants de Corrent Roig