Per David Pérez
Pedro Sánchez ha trobat en Units Podemos un soci privilegiat en Moncloa per aguantar la present legislatura. Aquest suport sense condicions que va tenir el seu inici amb la Moció de censura, ha suposat un nou brot d’aire fresc al PSOE amb el qual revitalitzar-se.
La volta al Turnisme: Progressisme enfront de conservadorisme
Davant la crisi del Règim deslligada a finals del S XIX marcada per un ascens obrer, que juntament amb les classes mitjanes, va posar entre l’espasa i la paret a les elits d’aquest país. Els Borbó van engegar un sistema basat en l’alternança de dos partits, el conservador i el liberal. Així quan una de les seves opcions s’enderrocaven, el Rei cridava a governar a l’altre. Avui “les forces del canvi” es basen en la dicotomia “progressista vs conservadors” per veure la realitat política de l’Estat Español. Mentre que C´s i PP la seva visió dels subjectes i de les forces polítiques es redueix a “espanyols contra separatistes” aprofitant la forta polarització amb Catalunya.
Els promotors de la nova política, ja no veuen “casta vs gent”, menys encara classes socials, sinó que tot el seu anàlisi de la realitat el redueixen a “progressista vs conservadors”, reproduint la vella disjuntiva en la qual els diferents sectors burgesos s’organitzaven en la palestra política.
Les mesures de progrés d’Units Podemos i Pedro Sánchez
Sota aquest paraigua, Units Podemos s’ha lliurat a Pedro Sánchez, donant mostra de “pragmatisme, diàleg i enteniment”. Es tracta d’una capitulació per complet, que busca reconduir novament el descontentament social a les cledes del règim, generant la il·lusió entre els sectors més castigats que el PSOE de Pedro Sánchez pot jugar un paper progressiu.
Per justificar davant les seves bases aquest alè progressiu que entela al PSOE, Units Podemos treu pit amb algunes de les mesures i promeses que han llançat, com l’actualització de les pensions o la promesa de baixar la taxa i la pujada de beques. No obstant això, si per als progressistes d’Units Podemos aquestes concessions representen el signe progressista del nou govern i té connotacions existencials, per al PSOE aquesta concessió responen a l’intent de frenar la mobilització. D’aquí el caràcter reaccionari d’aquestes mesures, que busquen desmobilitzar la resistència, per més endavant tornar atacar. Així doncs, la Patronal, juntament amb els seus partits de l’arc parlamentari, mai pot ni podrà jugar un paper progressiu, i si fan concessions preventives respon a l’intent conscient de desmobilitzar per més tard atacar amb més força. Tots els dies veiem en les empreses com la patronal vol treure drets però es topa amb la resistència de classe treballadora, i acaba reconeixent drets que no li agraden, per més tard treure’ls. Per tant, donar-li un caràcter progressiu o recolzar aquestes mesures va en detriment de la resistència, perquè significa donar suport i dipositar confiança a un dels pilars del Règim que té com a única estratègia governar per a la Banca i l’Ibex 35, respectant escrupolosament les exigències de la UE.
Organitzar l’oposició de classe al govern de PSOE i Podemos
Com estem presenciant en Units Podemos en aquests primers cent dies de govern de Pedro Sánchez, no és necessari tenir carteres ministerials per estar governant, n’hi ha prou amb no posar línies vermelles, recolzar les seves mesures progressives i ometre les traïcions del mateix. No obstant això, el paper canalla d’Units Podemos no només es dóna en l’esfera institucional col·locant-se com a servidors de les forces de progrés amb sectors de la burgesia. Sinó que a més, aquestes direccions tracten de col·locar la mobilització i resistència al servei d’enfortir aquesta estratègia. D’aquí, que organitzar l’oposició de classe i democràtica a aquest govern mantenint les demandes del moviment, com és la derogació de la reforma de laboral, la derogació de la LOMCE, pensions a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat, es converteixi en una qüestió central.