Reproduïm a continuació l’article d’una companya del PSTU-Brasil (sección brasilera de la LIT-ci) sobre els sets i mobilitzacions a Polonia sobre el dret de l’avortament:
AUTORA: Erika Andreassy, PSTU-Brasil
Polònia viu una onada de protestes que creix en adhesions dia rere dia. Tot va començar el dimecres 21, quan el Tribunal Constitucional (TC) va emetre una decisió restringint el dret a l’avortament, des d’aquell moment els manifestants ignorant la prohibició de no produir aglomeracions públiques i desafiant al govern ultraconservador d’Andrzej Duda, del partit Llei i Justícia (PiS) – i el seu programa cristià i nacionalista -, van bloquejar carreteres i van paralitzar el trànsit de les ciutats en tot el país. Entonant crits de: “llibertat, igualtat, drets de les dones” i aixecant cartells exposant paraules com “vergonya”, “el meu cos, la meva decisió” o “a mi m’agradaria avortar el meu govern”.
El diumenge algunes esglésies van ser envaïdes i les misses suspeses. I als afores de Varsòvia, un monument del Papa Juan Pablo II va ser pintat amb tinta vermella. Pels pròxims dies estan marcades més de 150 manifestacions, una mobilització que engloba diferents sectors de la població.
A Polònia ja existia amb relació a l’avortament, una de les lleis més restrictives d’Europa, només estava permès en cas de malformació del fetus, en situacions de risc per la vida de la dona o en situacions de violació o incest. Amb l’actual decisió del TC invalidant l’avortament en casos de malformacions fetals – situació que comptabilitza el 98% de les interrupcions voluntàries legals -, el país pràcticament prohibeix el dret a l’avortament. Convé recordar que a Polònia l’avortament va ser lliure durant el règim socialista, fins 1993, encara que hem d’assenyalar que va ser restringit durant la presidència del exlíder del Sindicat Solidaritat, Lech Walesa, com a resultat d’un acord amb l’església catòlica.
Aquest nou retrocés legal haurà d’augmentar encara més en el país els ja elevats números d’avortaments il·legals. A Polònia es produeixen per any almenys 2 mil avortaments legals, però els grups feministes i ONGs vinculats als drets de les dones, calculen que cada any són realitzades més de 200 mil intervencions il·legals dins o fora del país, A més a més d’això, moltes gestants són dissuadides a utilitzar els seus drets legals quan busquen ajuda per interrompre la gestació, i metges poden rebutjar realitzar el procediment en cas que considerin que és quelcom que va en contra les seves creences i valors personals, l’anomenada “obstrucció de conciència”.
Una ofensa contra les dones
L’actual govern populista de dretes de Polònia no és directament responsable de l’actual decisió, d’ençà que va pujar al poder l’any 2015* ve tenint una ofensiva, en el sentit d’acabar amb el dret de les poloneses a l’avortament. A l’any 2016 un projecte que proposava acabar amb l’avortament va ser derrotat al parlament, aquest es va produir després que una crida a la vaga general, portes als carrers a 104 ciutats del país a més de 150.000 dones, en una situació que va quedar coneguda com a “dilluns negre” (les dones protestaven vestides de negre). A l’any 2018, novament les dones van sortir als carrers contra l’intent del govern d’endurir les lleis contra l’avortament.
Però el govern no va renunciar, i juntament amb la intensificació de la campanya contra el moviment de dones: la repressió a les manifestacions; els atacs públics contra les activistes i també les represàlies a qui participava als grups; en alguns casos imposant multes i en altres inclús dimitint per participar a les protestes a tots els treballadors que estiguessin vinculats a l’administració pública; a més a més després de les reformes produïdes al poder judiciari, aprofitant aquesta avantatge conquistada al TC, un grup de diputats del PiS va ingressar amb una demanda que actualment segueix vigent.
Però, l’ofensiva dels conservadors contra les dones no es limita a la qüestió de l’avortament. D’ençà que va tornar a l’autoritat del govern, el PiS va reduir projectes de promoció al treball femení; va reduir programes d’atenció a l’educació especial per nens amb necessitats especials, forçant a moltes mares a deixar de treballar per quedar-se a casa cuidant dels fills; va limitar també les campanyes públiques contra la violència a les dones i institucions disponibles per acollir a aquestes; va introduir una quota pels casos de divorci, el que significa un gran obstacle per a les dones víctimes de la violència que volen separar-se dels seus agressors; va eliminar del currículum escolar qualsevol menció a l’educació sexual; va retirar el finançament per tractaments de reproducció assistida per a parelles no casades, i també per a dones que els buscaven solteres; i va limitar l’accés a la píndola del dia següent, que ara només pot ser aconseguida amb recepta mèdica.
Així mateix, el govern també va tallar les subvencions per a entitats que presten assistència a les dones, la majoria supervivents de la violència, com és el cas del Centre pels Drets de les Dones de Polònia, després d’analitzar el finançament públic de les ONGs, fonamentant que els seus programes són discriminatoris als homes, perquè només atenen a dones.
Totes aquestes mesures, sumades a una retòrica ultraconservadora venen empitjorant la violència masclista a Polònia, on són registrades a prop de 67.000 denúncies d’aquest tipus a l’any. Segons l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere (EIGE), a prop de quatre milions de dones poloneses amb més de 15 anys van patir violència física o sexual una vegada a la vida.
Les zones lliures de LGBTs
A l’inici d’agost, es va condemnar a dos mesos de presó a una activista transsexual, això va ser el detonant per una sèrie de manifestacions en defensa dels drets de les LGBTs, a Varsòvia i a Cracòvia. Les protestes, anomenades “El Stonewall de Polònia” – fent referència a la Revolta de Stonewall, de l’any 1969 -, van ser també una resposta a les vàries accions que el govern ve prenent per criminalitzar a les LGBTs.
A Polònia el casament entre persones del mateix gènere no és vàlid, inclús el concepte d’unió estable com existeix i té vigència per exemple a Brasil, no és reconegut. Això significa que parelles homosexuals no poden tenir accés al sistema de salut (públic o privat), no poden declarar al company o companya, com a dependent per l’impost de la renda, el o la no té dret sobre immobles comprats en conjunt, tampoc a herències o qualsevol altre garantia després de la mort del company. Els conservadors no només no estan disposats a no reconèixer aquests drets bàsics, sinó que van molt més enllà d’això.
A l’any 2018, el PiS va imposar una Reforma de l’Educació que, a més a més de prioritzar la història nacional als currículums escolars, defensa els valors cristians i de la tradició familiar. Malgrat els nombrosos escàndols d’abús sexual contra nens, involucren pares a Polònia, el govern com a resposta als escàndols, no deixa de recolzar a l’església catòlica, i en lloc de pressionar per investigacions, va passar al contraatac escollint como albo al “moviment LGTB”, que va ser declarat pel líder del govern com l’enemic: de la família, de la pàtria polonesa i de la tradicional cultura cristiana.
Durant la seva campanya per les reeleccions al juliol d’aquest any, el president Andrzej Duda, va prometre prohibir l’ensenyament de “qüestions de gènere” a les escoles, afirmant als seus discursos que els homosexuals són “enemics pitjors que els comunistes” i que “estan intentant convence’ns de que ells són algú”. El govern també ve realitzant una campanya perquè, les autoritats locals s’abstinguin d’accions que puguin ser interpretades com a “tolerants” a la comunitat LGBT”. Al mateix temps que s’esforça per impedir una ajuda financera, a les organitzacions no governamentals que ajuden a promoure drets igual per aquesta població, a les regions que ja s’han declarat com a “zones lliures de LGBTs”.
Al començament de l’any a prop d’un terç de les ciutats poloneses, la majoria d’elles de la regió sud-est de Polònia, tota una àrea rural i conservadora, reducte electoral del Pis, i on l’església catòlica té molta influència; es van declarar “zones lliures de la ideologia LGTB”. Són llocs on els homosexuals, transsexuals i bisexuals no són benvinguts, i la tolerància sexual és exclosa. A aquestes regions marxes per l’orgull gay o qualsevol altra manifestació o acte del carrer que involucri la lluita pels drets dels/les LGBTs són prohibides i demostracions públiques d’afecte entre LGBTs són perseguides com a expressions d’identitats de gènere que no sigui cisgènere.
Encara que aquesta declaració, que compta amb el suport explícit del PiS, no tingui validesa jurídica, i inclús hagi desencadenat sancions econòmiques per part de la Unió Europea (UE), està carregada d’una retòrica, que té una finalitat, la d’estimular la intolerància, i criminalitzar a els/les LGBTs. A la pràctica estan sent atacat i expulsats de les seves regions, imposant l’exili o la clandestinitat.
La llei de medis i la reforma al sistema judicial
Totes aquestes mesures s’insereixen a un context més ampli d’atac a les llibertats democràtiques, amb l’augment del control sobre els mitjans de comunicació i el sistema judicial, inclòs el Suprem Tribunal i el Tribunal Constitucional. A més a més, encara abans de retornar al govern a l’any 2015, el PiS va sabotejar la indicació de jutges pel TC, que havien sigut realitzades per l’anterior govern. D’aquesta manera es va assegurar que cinc vacants estiguessin obertes quan tornés al poder. O sigui, en total el partit va indicar vuit dels quinze jutges de la Cort, el que inclús va ser determinant, per l’actual decisió restringint d’aquesta manera l’avortament.
A l’any 2016 el govern va fusionar els càrrecs del ministre de justícia i el del fiscal general, concedint al ministre un poder directe sobre tots els fiscals. Una altra mesura va ser l’aprovació d’una llei alterant decisions del Tribunal Constitucional, que van passar a necessitar d’una majoria de dos terços per tenir validesa, contradient la regla anterior de majoria simple, fent difícil així lleis polèmiques. A l’any 2017 un altre canvi a la legislació, va donar al ministre de justícia el poder d’indicar i dimitir presidents dels tribunals de primera instància, la llei concedia també al ministre el poder de dimitir els jutges del Suprem Tribunal i escollir els seus substituts i imposar que 22 dels 25 membres del Consell Nacional de Justícia, anteriorment escollits per la comunitat jurídica polonesa passarà ara a ser escollit pel parlament. Al 2018 una nova legislació reduint l’edat per, la jubilació obligatòria dels jutges de la Suprema Cort, va ser aprovada, obligant a prop d’un terç dels magistrats a jubilar-se. Al mes de desembre de l’any passat el parlament polonès va aprovar la denominada llei del morrió, que reprimeix magistrats que discrepen amb les reformes polítiques, realitzades per l’actual govern. Part d’aquestes mesures van acabar sent revertides per la pressió als carrers i per l’amenaça de sancions per part de la UE.
Una llei de medis (la premsa) sancionada el gener de l’any 2016, va reforçar el control sobre la televisió i la ràdio estatal, permetent al govern nomenar i dimitir als directors de les cadenes de TV i ràdio públiques (paper que abans pertanyia a un comitè de supervisió de mitjans) obligant d’aquesta manera a la premsa pública a seguir la línia oficial del govern i a aclamar la història de Polònia. El govern és també acusat de perseguir periodistes independents als mitjans públics.
Vaga general
Les protestes actuals contra restringir l’avortament no donen senyals de debilitament, sinó tot el contrari, el dimecres 28-O les dones van convocar una vaga general contra la decisió del TC i contra el govern. Per tot el territori polonès, nenes, dones i homes aliats es van unir al moviment, no presentant-se a treballar a les empreses públiques i privades, petits comerciants van tancar les portes dels seus comerços en suport a la vaga general.
Les classes també van ser cancel·lades en diverses institucions. A la universitat de Gdansk, una de les més grans de Polònia, va haver-hi una gran solidaritat a l’acte organitzat al campus per estudiants i treballadores. A Opole, al centre del país, estudiants de medicina es van sumar a la vaga i van protestar davant la universitat. A Varsòvia, un altre grup d’estudiants va protestar amb els seus davantals davant la central del PiS.
A la nit, milers i milers de persones van tornar als carrers al crit d’”hipòcrites” i “fanàtics” referint-se al govern. Els manifestants portaven cartells i pancartes amb frases com: “la revolució és una dona” i “jo preferia quedar-me a casa, però tinc un govern que s’ha de destrossar”. Molts mostraven un “raig roig” pintat al front, que es va convertir en un símbol de la protesta.
El govern del PiS va prometre reprimir les protestes, però la lluita de les dones, que té un fort matis anti govern, sembla haver conquistat la simpatia d’alguns sectors de la policia. Els mitjans de comunicació local han mostrat a alguns policies, homes i dones aplaudint mentre els manifestants passen. D’acord amb una enquesta d’opinió realitzada per la Fundació Ibris, aproximadament un 66% dels entrevistats s’oposen a la decisió del TC, mentre que un 69% volen un referèndum sobre si els canvis han d’entrar en vigència.
*El partit ja havia estat al front de l’executiu entre el 2005 i el 2010, havent perdut la majoria del parlament i conseqüentment la prefectura del govern al 2007.