Primera vaga contra el govern de Syriza

El 20 de Maig passat, el personal dels hospitals i centres de salut pública de Grècia (metges, infermeres i personal d’ambulàncies) va fer una vaga de 24h per protestar per la manca de personal i de finançament. L’estat de la salut pública del país està a la vora del col·lapse. El sindicat de treballadors no mèdics del sector va afirmar que el servei de salut està “fora de control per l’escassetat de fons i personal” i que el curs de les negociacions del país amb els seus creditors internacionals no està creant “les condicions per solucionar problemes acumulats, i la situació està arribant a un nivell no manejable” (pàgina Informador.mx). Per la seva part, Dimitris Varnavas, president del sindicat de metges, va declarar que l’objectiu era aconseguir que el govern “destinés fons als hospitals”.

Altres participants de la vaga (com Apostolis, socorrista d’ambulància) van expressar que “la falta de finançament té conseqüències greus sobre la capacitat operacional de les ambulàncies i la salut dels pacients. Les ambulàncies no surten perquè pateixen avaries i no hi han peces de recanvi” i “necessitem finançament per deixar de tenir pacients en lliteres als passadissos dels hospitals. A més, ens deuen el pagament de les hores extres des de gener” (Efe Jrisula, zeladora).

A la tarda del dia de la vaga, els treballadors van iniciar una marxa cap al Parlament i la seu del Govern. Tot i així, després d’haver arribat al Parlament, forces de la policia antidisturbis els van impedir continuar la seva marxa fins a la seu de l’Executiu.

La situació de decadència extrema de la salut pública grega no es va iniciar amb el govern de Syriza sinó que és el resultat d’anys de plans d’ajustament i desinversió de governs anteriors, motivat per el cost de la permanència de Grècia a la Unió Europea i la zona euro.

Però el govern d’Alexis Tsipras, en comptes de donar un gir de 180º a aquesta política (una aspiració molt sentida tant del poble grec com dels treballadors dels hospitals) ha agreujat la situació.

Per exemple, amb la recent llei d’austeritat que va fer aprovar al Parlament per la qual tots els organismes estatals (des dels municipis fins als hospitals) estan obligats a posar a disposició del Govern les seves reserves de caixa. És a dir, que els hospitals ja no disposen de fons per afrontar ni tant sols les despeses mínimes diàries. Ni que dir, llavors, de resoldre els problemes més profunds i estructurals de la sanitat pública. Va ser precisament aquesta llei el detonant que va desencadenar la vaga.

Una llei que, com a objectiu, vol garantir fons per pagar el deute extern amb el FMI, el BCE i la resta de creditors. És a dir, un resultat de la capitulació del govern de Syriza a les exigències de la Troika i, al mateix temps, una traïció a les aspiracions per les quals el poble grec va votar a Syriza i va portar-lo al govern.

Davant d’aquesta capitulació, recolzem la vaga dels treballadors dels hospitals, com una primera passa de la mobilització independent dels treballadors i les masses. Reafirmem que la tasca immediata a Grècia és organitzar l’oposició obrera i popular per enfrontar el Govern. És aquesta la única possibilitat de construir una alternativa que es dirigeixi cap a un veritable govern dels treballadors i del poble, assentat en les seves organitzacions democràtiques, que trenqui amb el capitalisme, la UE i l’euro.