Prostitució: una polèmica oberta dins el feminisme

    La prostitució al nostre país es troba dins un buit jurídic: no és delicte però tampoc hi ha regulació estatal. Només es penalitza si es demostra la “imposició de condicions oneroses, desproporcionades o abusives”. Aquest “buit” és aprofitat pels proxenetes i traficants de persones: la majoria de les víctimes d’explotació sexual no es troben al carrer, sinó en establiments regits per “empresaris del sexe”, on suposadament les dones treballen en règim de “prostitució consentida”. Els governs porten anys fent els ulls grossos perquè estem parlant d’una indústria que mou milers de milions.

    Des de C.R. denunciem qualsevol forma de violència i criminalització cap a les persones que es prostitueixen. Estem en contra de que se’ls apliqui la Llei Mordassa o l’article 36.6 de desobediència a l’autoritat, motiu pel qual se les multa en l’espai públic. Defensem de forma incondicional el seu dret a la salut, a l’educació, a l’habitatge digne, i a la protecció davant qualsevol forma de violència i maltractament.

    Però no considerem la prostitució com “una feina qualsevol”. És cert que en aquest sistema econòmic la immensa majoria ens veiem obligades a vendre la nostra força de treball i per tant no podem escapar de “l’esclavitud salarial”. Però la solució no és resignar-nos a sotmetre-ho TOT al domini del mercat, convertint també les relacions sexuals en una mercaderia més, sinó lluitar per una societat lliure d’opressió i explotació.

    La prostitució és una pràctica sexual basada en una relació de poder en la que el cos de la dona és un objecte que els homes obtenen a canvi de diners. La prostitució és part de la cultura de la violació.

    En conseqüència, no estem a favor de sindicalitzar-la ni de legalitzar-la  com s’ha fet a Holanda o Alemanya. Espanya és avui epicentre mundial de les xarxes de tràfic de persones. Per als qui argumenten que legalitzar aquesta activitat és la forma d’acabar amb la prostitució forçada i clandestina, l’experiència demostra que no és així. A Holanda és legal des de l’any 2000, però segueix havent-hi un sector il·legal. En el cas d’Alemanya és legal des de 2002, i disset anys després, més de la meitat, majoritàriament estrangeres, treballen de forma il·legal.

    També estem en contra de les ordenances municipals que tenen com estratègia principal multar als “clients” de la prostitució. Diferents estudis demostren que on aquesta mesura s’ha aplicat, no s’ha aconseguit acabar amb la prostitució, sinó que aquesta es realitza en condicions de major clandestinitat i risc.

    No hi ha manera d’abolir la prostitució sense derrocar el sistema capitalista

    La prostitució, igualment que altres mals que afligeixen les dones, no té solució definitiva dins d’aquest sistema capitalista. En primer lloc perquè és l’altra cara de la moneda de la institució familiar patriarcal, pròpia de les societats de classes i amb propietat privada.

    En segon lloc perquè per a abolir-la és necessari acabar amb la misèria, la degradació moral, la desigualtat i la violència que provoquen el capitalisme i les polítiques dels governs al seu servei i de les que es nodreix la prostitució.

    Denunciem la hipocresia i el cinisme del govern de Sánchez que es declara abolicionista, però que l’únic que vol és seguir amagant la prostitució sota la catifa i que va supeditar els recursos contra la desigualtat i la violència masclista a l’aprovació de la seva senda del dèficit. Afirma combatre policialment les xarxes de tràfic i estar a favor d’acollir persones refugiades per “raons humanitàries” mentre acata les polítiques de control de fronteres i devolució en calent que li dicta la UE, promovent així el tràfic il·legal de persones per a la prostitució.

    Aquest 8M també hem de sortir al carrer per exigir:

    • Prou justícia patriarcal! El proxenetisme de qualsevol tipus és delicte, no una activitat empresarial!
    • Recursos d’atenció, protecció i regularització immediata per a víctimes de tràfic de persones i explotació sexual! I sense que sigui necessària la seva denuncia, ja que moltes no ho fan per por i per la seva situació administrativa
    • Judici i càstig a qui exerceixi violència contra les que es prostitueixen, acabant amb la normalització social existent!
    • Accés a la sanitat pública per a TOTES! plans d’accés preferent a la feina i cursos de capacitació i formació laboral que permetin deixar la prostitució.

    Exit mobile version