AUTOR: ANGEL LUIS PARRAS
En mig de la creixent indignació es produeixen vagues en els Centres de Salut i Hospitals. La resposta és decretar serveis mínims que superen el 100% d’un dia habitual de treball, impedint de fet el dret a vaga.
Les convocatòries, fins ara, dividides per sector o sindicat debiliten la protesta. És imprescindible actuar totes: metges i metgesses, infermers/es, auxiliars, cel·ladors/es, radiografistes, personal de neteja… unides.
Totes les organitzacions sindicals haurien d’impulsar aquesta UNITAT perquè, si no es posa remei, ens quedem sense salut, sense feina, sense Sanitat Pública i sense dret a vaga.
Compartim la crida a la unitat com la que ha realitzat la Secció Sindical de Co.bas de l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón:
“Creiem que és necessari que el Comitè d’Empresa del nostre Hospital i de la resta d’hospitals públics, i els sindicats majoritaris, especialment CCOO, UGT i CGT, i els sindicats combatius de la sanitat com MATS i AMYTS, impulsin i organitzin una lluita decidida davant la catàstrofe que viu la Sanitat Pública a la CAM. Hi ha raons de sobres!”.
Una lluita que requereix un pla seriós i detallat, començant per convocar Assemblees en els diferents torns d’hospitals on acordar un pla d’acció i una taula reivindicativa clara(…). Un pla d’acció amb una gran mobilització que convoqui als barris de Madrid que fa poc més d’un mes s’aixecaven, i on l’Atenció Primària està completament col·lapsada. I preparar una Vaga General, ben convocada, on s’organitzin i s’imposin els serveis mínims per les mateixes organitzacions sindicals. No podem permetre que ens segueixin robant el nostre dret a vaga”.
A treballar amb positiu
“Aquí a l’hospital, si una treballadora o treballador donem positiu t’envien de baixa a casa una setmana, a la teva família, si no tenen símptomes, no se’ls fa PCR. Quan tornes passada la setmana, si segueixes donant positiu però la càrrega viral és baixa t’envien a treballar. Així que vas a treballar donant positiu, en un hospital”.
Declaracions d’una treballadora d’un hospital de referència de Madrid.
La gestió de la segona onada: Posen en risc la vida de la gent i arrasen els drets del personal sanitari
Hi ha qui l’anomena “fatiga social”, per a altres no és més que l’enuig i la indignació creixent. Els governs donen ordres i contraordres marejants, però el més important, el reforç de personal sanitari, el ple funcionament de l’Atenció Primària i les mesures econòmiques i socials que garanteixin un veritable confinament no arriben, mentre que la més que previsible segona onada provoca estralls.
Mentre les pacients amb malalties cròniques no són ateses, al personal sanitari, escàs i esgotat se l’esprem a costa de la seva salut i els seus drets.
En aquests dies els governs d’Andalusia i Aragó a través d’ordres han resolt la suspensió de vacances, permisos, exempcions de guàrdies i els canvis de jornada per al personal sanitari. La Generalitat Valenciana incompleix el descans setmanal mínim de 36 hores i les 12 hores entre jornades. Fets com aquests recorren tota la geografia peninsular.
En el mateix sentit i literalitat es poden veure les ordres en altres Comunitats Autònomes, i a més els gerents queden facultats per assignar als professionals “tasques diferents de les corresponents al seu lloc de treball, categoria i especialitat”.
A Madrid, la presidenta Ayuso afegeix a aquesta situació la pretensió que l’obertura del nou Hospital (mentre sales senceres d’altres, amb UCI incloses, segueixen tancades) sigui coberta amb personal sanitari d’altres Hospitals i Centres de Salut que porten des de bon principi sota mínims.
Totes aquestes ordres de les Comunitats Autònomes estan emparades en el Reial Decret del govern central del passat 30 de setembre.
Què han après els governs de la primera onada de la pandèmia? Estem veient com, en lloc de reforçar el personal sanitari, garantir-li unes dignes condicions de treball i d’estabilitat en el lloc de feina, dotar-lo de mitjans per reforçar la primera línia de combat contra el virus… en aquesta segona onada estan aprofitant per consumar el “major atac contra els drets laborals” (comunicat dels sindicats de la sanitat de Castella i Lleó). Retallar la Sanitat Pública abans, durant i després. No és casualitat que aquests dies les televisions, la premsa i la radio estiguin bombardejant amb publicitat de la Sanitat Privada.