El Consell de ministres va aprovar el 16 de novembre passat l’indult parcial a Juana Rivas, després que el Tribunal Suprem rebutgés concedir-li l’indult total. Com hem denunciat moltes vegades, el cas de Juana Rivas no és un fet aïllat. A ella com a moltes altres dones que pateixen violència masclista, la justícia i les institucions, no només no li han brindat la protecció que necessitava, sinó que se li ha castigat per atrevir-se a desobeir una sentència judicial injusta, castigant amb això també els dos menors en impedir veure la seva mare.

Lamentablement, l’indult parcial del govern, deixava la decisió sobre si Juana Rivas podia o no sortir ja de presó, en mans de Manuel Piñar, el titular del Jutjat Penal 1 de Granada que el juliol de 2018 va condemnar a cinc anys de presó a Juana Rivas. Aquest ha denegat la petició del seu advocat defensor de deixar-la en llibertat, malgrat que reuneix tots els requisits, només li falta per complir nou mesos del total de la seva condemna i se li ha tornat la pàtria potestat sobre els seus fills.

Els motius són que segons ell, Juana Rivas «no se n’ha penedit» del que va fer. I que (també segons “la seva” interpretació), deixar-la lliure “podria representar un greu perill per als seus fills”, ja que hi ha “indicis” que el menor patís abusos sexuals quan estava sota la custòdia de Juana. El jutge recolza la seva decisió, en un procediment per possibles abusos al menor de fa quatre anys que finalment es va arxivar per falta de proves i sobre el qual l’Audiència Provincial de Granada va dictar al seu dia el sobreseïment provisional.

Parlem d’un magistrat que des de fa anys manifesta públicament i sense gens de vergonya, les seves posicions misògines i masclistes, a més de racistes. Un jutge que rebutja les lleis contra la violència de gènere, i que és autor de diverses sentències polèmiques en què lluny de recolzar-se en fets provats, acostuma a justificar les seves decisions d’acord amb suposicions personals o als seus posicionaments ideològics.

La seva senyoria mai no ha reconegut el maltractament a què Juana Rivas i els seus fills han estat sotmesos per Francisco Arcuri. Recordem que quan aquesta va decidir escapar d’Itàlia i no lliurar els seus fills, va denunciar a Espanya el pare i que aquest ja havia estat condemnat el 2009 per maltractament, cosa que amb la legislació actual li hauria suposat fins i tot la suspensió de les visites. Però a més el 2018 Rivas va tornar a presentar denúncia contra Arcuri per maltractaments al seu fill menor. Hi ha informes en què un dels menors relata cops i insults del seu pare i el seu desig de viure amb Rivas i no amb ell i era la sisena vegada que Rivas ho denunciava per maltractar els seus fills, sense que fins ara n’hi hagi hagut cap resposta per part de la Justícia ni la Fiscalia italiana.

No n’hi ha prou de canviar les lleis! Una decisió judicial que expressa la podridura d’aquest règim!

Aquesta decisió judicial aberrant deixa dues coses molt clares. La primera el que sempre diem que no serveix de res canviar les lleis o aprovar lleis contra una violència masclista que és estructural al sistema capitalista, sense depurar un sistema judicial hereu del franquisme, cosa que comença per inhabilitar tots aquells jutges i jutgesses que dictin sentències masclistes.

La segona és que estem davant d’un nou cas en què decisions judicials d’un aparell judicial que no hem elegit ningú, se situen per sobre del que decideixi qualsevol institució democràtica i de la mateixa sobirania popular, sense la qual no hi ha democràcia possible.

Un sistema judicial que s’utilitza com a tercer braç del poder al servei de la classe dominant i les sentències reaccionàries del qual es tradueixen en desnonaments, presó per a joves i activistes, retallades de lleis aprovades per parlaments o prohibició de referèndums, com va demostrar tota la política portada des del poder judicial contra Catalunya. Sentències que serveixen per criminalitzar la protesta social i anar retallant les llibertats democràtiques o per assegurar els beneficis del capital, mentre deixa lliure a violadors, maltractadors i corruptes.

La màxima expressió d’això és la cúpula de l’aparell judicial, composta pel Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional, búnquer de l’extrema dreta i els jutges i les jutgesses dels quals són intocables. Una cúpula judicial que és un dels pilars en què es recolza aquest règim burgès, masclista i corrupte que anomenen democràcia i no ho és, que la classe treballadora i la joventut necessitem tombar per aconseguir les nostres demandes.

Traslladem tot el nostre suport i solidaritat a lla Juana Rivas i fem una crida a totes les organitzacions de classe a pronunciar-se per la llibertat.

Perquè un maltractador mai no pot ser un bon pare i protegir els menors no pot ser un delicte!

  • Llibertat Juana Rivas!
  • Prou maltractament institucional!
  • Depuració del Sistema Judicial, que és hereu del franquisme!
  • Fora jutges i jutges masclistes!