La crisi social i econòmica que està suposant el virus del COVID-19 (coronavirus) està afectant també les estudiants de secundària i batxillerat. Durant el confinament, ens trobem amb la situació d’haver de continuar el temari des de les nostres cases, tot i que moltes de nosaltres no tenim els recursos necessaris per a fer el seguiment de les classes virtualment. A més, molts professors no tenen les eines suficients per a oferir una docència de qualitat per a totes.
Les mesures aplicades fins ara pel Govern PSOE-UP són poc concretes, i completament insuficients per a continuar amb normalitat l’activitat en la comunitat educativa. La suspensió indefinida de les classes sense un pla de mesures per a enfortir l’educació pública, l’ajornament de la selectivitat sense concretar què es farà amb els temes que no es poden donar de manera presencial, així com la suspensió de les activitats avaluatives que no s’està duent a terme en tots els centres per igual, ens deixen en una completa incertesa sobre com afrontar els mesos que ens queden de classe.
A mesura que avança, la COVID-19 està posant de manifest una de les grans contradiccions d’aquest sistema. Cadascuna de les tisorades a sanitat i educació viscuts en els últims anys, cada institut que no s’ha construït per prioritzar el pagament del deute bancari i ha engreixat una mica més les ràtios en classes, cada ajust en els plans pressupostaris de les universitats curs rere curs… Avui es paguen cars.
És per això que avui, davant la crisi del coronavirus, no hi ha “parches” ni fórmules barates per a arreglar el saqueig al qual s’ha sotmès l’escola pública durant els últims anys. Podem discutir tímides mesures per a perjudicar el menys possible a aquells estudiants acomodats amb certs recursos a casa, però perquè les estudiants més precàries no paguem aquesta crisi, necessitem mesures extraordinàries. L’única forma que aquesta crisi no la paguem els estudiants de famílies més empobrides és passar a l’ofensiva. Per això cridem a defensar un pla d’emergència i d’aplicació immediata que es basi en:
1r Reversió de les retallades en educació viscuts els últims anys i injecció extraordinària JA a les escoles i instituts públics!
Moltes estudiants no tenim ordinador o internet a les nostres cases, la qual cosa ens impedeix seguir les classes telemàtiques. A sobre, les retallades que portem anys patint a la pública ara es noten més que mai, ja que molts professors es veuen sobrepassats per l’excessiu nombre d’alumnes per aula, i sense eines ni mitjans suficients com per a oferir una educació de qualitat. És urgent una injecció econòmica extraordinària perquè no hi hagi cap escola que es quedi sense poder usar mètodes online no avaluatius per a atendre l’estudiantat.
Necessitem recursos per a crear plans especials d’atenció a aquells estudiants amb situacions familiars més complicades i en risc de fracàs escolar. Aquests recursos han d’anar destinats a garantir els materials necessaris a les estudiants i docents, a la contractació de nou professorat per a garantir el seguiment del curs i a la creació d’una xarxa pública i gratuïta d’accés a internet.
2n Reducció del temari avaluable! Cap contingut avaluable fins que no s’expliqui en classe!
Davant el confinament, la resposta que se li està donant a l’estudiantat és la de “deures online”. Aquesta mesura no té en compte a aquells estudiants més pobres que comparteixen habitatges petits amb tota la família, aquells que hauran de responsabilitzar-se de germans o avis mentre els pares treballen o als quals no tenen una zona d’estudi o internet. En aquest moment els centres no tenen formes ni recursos per a garantir que els estudiants amb menys recursos puguin seguir el pla educatiu telemàticament, per això totes les activitats i matèria que s’expliquin durant el confinament de l’Estat d’alarma no poden ser contingut avaluable per a la nota final fins que no s’expliqui a classe de manera presencial. Aquesta reducció del temari ha de fer-se consultant en cada centre de cada comunitat autònoma, a profes, AMPAS i estudiants, per a així establir un criteri que satisfaci a tots els centres, i sobre la base del qual l’alumnat no es vegi perjudicat.
3r Que ningú es quedi sense plaça: lliure accés a l’ensenyament superior! Eliminació de qualsevol filtre de restricció d’accés a carreres i cicles, suspensió de la selectivitat!
Davant una situació de crisi extraordinària, que ningú es quedi sense poder accedir a la universitat o al cicle! Restringir l’accés a l’ensenyament superior només beneficia a aquells estudiants de la privada i la concertada o de la pública amb més recursos que podran pagar professors particulars i tindran les condicions òptimes per a l’estudi. Selectivitat, nota mitjana de batxillerat, o l’examen de torn que s’inventin, els joves de barris més pobres sempre tindrem pitjors mitjanes que els rics! Qualsevol mesura de selecció serà sempre discriminatòria cap als més precaris, per això hem de lluitar perquè tothom pugui accedir a una plaça en la universitat o el cicle que vulgui.
És una realitat que no hi ha places suficients per a tots els alumnes, per això és imprescindible posar en marxa JA un pla d’emergència de rescat a l’educació pública per a garantir el lliure accés a l’ensenyament superior.
4t Ampliació dràstica de les places d’accés a la universitat pública i de cicles mitjans i superiors: injecció econòmica extraordinària per a garantir l’accés lliure!
Davant la crisi cal assegurar que cap fill de treballadors pagui la desigualtat intrínseca del sistema educatiu quedant-se fora de la universitat o dels cicles. Per a oferir un accés lliure a l’ensenyament superior és imprescindible un pla de creació de centres i universitats. Ja vam veure com a la Xina es construïen hospitals gegantescos en deu dies, tenim les eines perquè aquesta pandèmia no deixi a ningú enrere però, cal posar aquestes eines al servei de la classe treballadora i no dels rics i poderosos!
Tenim un estiu sencer per davant abans de començar el curs: construcció d’universitats i centres d’estudi, contractació de personal docent i ampliació extraordinària de places perquè cap estudiant quedi enrere.
5è Incentius extraordinaris per a les carreres i FPs sanitàries per a posar en marxa un pla d’emergència per al rescat de la sanitat pública!
Aquest augment de places s’ha de notar sobretot en els estudis de l’àmbit sanitari. Aquests dies s’estan deixant veure dues realitats completament contradictòries: d’una banda, la falta d’hospitals públics, de personal sanitari i de materials per a atendre tots els casos i, d’altra banda, les escasses places en cicles d’atenció sanitària, servei d’ambulàncies o graus com a medicina o infermeria.
Aquesta contradicció és fruit dels anys de retallades a la sanitat prioritzant el pagament del deute, i s’està pagant molt cara. Per això exigim més places per a tenir més professionals de l’àmbit sanitari, i un pla d’ampliació de la xarxa sanitària pública, així com la confiscació de la privada. No podem acceptar que la xarxa pública d’hospitals no pugui assumir a tots els estudiants que surtin dels graus/cicles sanitaris, i que molts d’aquests professionals es desviïn a la privada. Més hospitals públics i més sanitaris per a rescatar a la sanitat pública!
6è Matrícules gratuïtes i ampliació de beques transporti per a les rendes baixes!
De poc serviria garantir l’accés a l’ensenyament superior si les estudiants han de renunciar a aquest per no poder-lo pagar. Les estudiants de classe treballadora sempre tenim problemes per a pagar els alts preus de les matrícules de la universitat. Aquest curs no és una excepció, i és un problema que es veurà molt més accentuat amb la crisi econòmica de la COVID-19, amb ERTES, ETS i acomiadaments que estan afectant milers de treballadores en tot l’estat. Per aquesta raó, la gratuïtat de les matrícules universitàries i de cicles i l’ampliació de beques es fa més urgent que mai.
7° Reversió total de les retallades i augment dràstic dels diners a l’educació pública, ni un euro a la concertada!
Perquè les mesures que plantegem puguin ser abordades, es requereix organitzar de manera diferent l’ensenyament, i com a condició prèvia a això: la nacionalització sense indemnització de tot l’ensenyament privat, que està en mans dels capitalistes i l’Església. L’educació és un dret que hem de garantir, no podem permetre que facin negoci d’ella.
És necessari anul·lar els convenis amb l’Església i convertir en públics tots els instituts i facultats que avui estan sota el seu control. Cal acabar amb l’educació privada i concertada per a acabar amb la desigualtat.
8° Totes aquestes mesures són impossibles sense un augment dràstic de la inversió en els serveis públics i sense la reversió de les retallades en sanitat i educació. Suspensió del pagament del deute!
Si alguna cosa ens està deixant veure la crisi del coronavirus, és que quan no s’inverteix en una xarxa de serveis públics accessible, gratuïta i de qualitat per a totes, les més perjudicades acabem sent les famílies de classe treballadora, i això s’agreuja molt més en moments d’emergència com el que estem vivint.
Estem fartes que sempre es prioritzi a les empreses privades (“l’economia”) enfront de la classe treballadora. Som la majoria de la població, i les nostres necessitats han de posar-se per sobre dels interessos de les grans multinacionals i bancs. És per això que, per a abordar aquesta situació i posar a la nostra disposició les mesures i recursos que necessitem, tornem a cridar NO al pagament del deute. Ara és el moment perquè el Govern UP-PSOE deixi clar de quin costat està: si del de les joves estudiants i precàries de la classe treballadora o del de la patronal!