Reversió immediata de les retallades i pla d’emergència per rescatar l’educació i la sanitat públiques JA!
La crisi social i econòmica que està suposant el virus del COVID-10 (coronavirus) està afectant també als estudiants de secundària i batxillerat. Durant el confinament ens trobem en una situació d’haver de continuar el temari des de les nostres cases per fer el seguiment de les classes virtualment. A més, molts professors no tenen les eines suficients per oferir una docència de qualitat per a totes.
Les mesures aplicades fins ara pel Govern PSOE-UP són poc concretes i completament insuficients per continuar amb normalitat l’activitat a la comunitat educativa. La suspensió indefinida de les classes sense un pla de mesures per enfortir l’educació pública, l’aplaçament de la selectivitat sense concretar què es farà amb els temes que no es puguin donar de forma presencial, així com la suspensió de les activitats avaluatives que no s’està portant a terme en tots els centres per igual, ens deixen en una completa incertesa sobre com enfrontar els mesos que ens queden de classe.
A mesura que avança, el COVID-19 està posant de manifest una a una les grans contradiccions d’aquest sistema. Cada una de les retallades a la sanitat i educació viscuts en els últims anys, cada institut que no s’ha construït per prioritzar el pagament del deute bancari i ha engreixat un xic més les ratios a les classes, cada ajustament en els plans pressupostaris de les universitats curs rere curs… Avui es paguen ben cars.
És per això que avui, davant la crisi del coronavirus, no hi ha pegats ni fórmules barates per arreglar el saqueig al que s’ha sotmès l’escola pública durant els últims anys. Podem discutir les tímides mesures per perjudicar el menys possible aquells estudiants acomodats amb certs recursos a casa, però perquè les estudiants més precàries no paguem aquesta crisi, necessitem mesures extraordinàries. L’única forma perquè aquesta crisi no la paguem els estudiants de famílies més empobrides és passar a l’ofensiva. Per això parlem a defensar un pla d’emergència i d’aplicació immediata que es basi en:
1r Reversió de les retallades en educació viscuda els últims anys i injecció extraordinària JA a les escoles i instituts públics!
Moltes estudiants no tenim ordinador o internet a les nostres llars, fet que ens impedeix seguir les classes telemàtiques. A sobre, les retallades que portem anys patint a la pública ara es noten més que mai, ja que molts professors es veuen sobrepassats per l’excessiu nombre d’alumnes per aula, i sense eines ni mitjans suficients com per oferir una educació de qualitat. És urgent una injecció econòmica extraordinària perquè no hi hagi ni una escola que es quedi sense poder utilitzar mètodes online ni avaluatius per atendre a l’alumnat.
Necessitem recursos per crear plans essencials d’atenció a aquells estudiants amb situacions familiars més complicats i en risc de fracàs escoltar. Aquests recursos han d’anar destinats a garantir els materials necessaris als estudiants i docents, a la contractació de nou professorat per garantir el seguiment del curs i la creació d’una xarxa pública i gratuïta d’accés a internet.
2n Reducció del temari avaluable! Cap contingut avaluable fins que no s’expliqui a classe!
Davant del confinament, la resposta que s’està donant a l’alumnat és “deures online”. Aquesta mesures no té en compte aquells estudiants més pobres que comparteixen llars petites amb tota la família, aquells que hauran de responsabilitzar-se de germans o avis mentre els pares treballen o els que no tenen una zona d’estudi o internet. En aquest moment els centres no tenen formes ni recursos per garantir que els estudiants amb menys recursos puguin seguir el pla educatiu telemàticament, per això totes les activitats i matèries que s’explica durant el confinament de l’Estat d’alarma no puguin ser contingut avaluable per la nota final fins que no s’expliqui a classe de forma presencial. Aquesta reducció del temari ha de fer-se consultat a cada centre de cada comunitat autònoma, a professors, AMPAS i estudiants, per així establir un criteri que satisfaci a tots els centres, i en base al qual l’alumnat no es vegi perjudicat.
3r Que ningú es quedi sense plaça: lliure accés a l’educació superior! Eliminació de qualsevol filtre de restricció d’accés a carreres i cicles, suspensió de la selectivitat!
Davant una situació de crisi extraordinària, que ningú es quedi sense poder accedir a la universitat o al cicle! Restringir l’accés a l’educació superior només beneficia a aquells estudiants de la privada i la concertada o de la pública amb més recursos que podran pagar professors particulars i tindran les condicions òptimes per l’estudi. Selectivitat, nota mitjana de batxillerat o l’examen de torn que s’inventen, els joves de barris més pobres sempre tindrem pitjors mitjanes que els rics! Qualsevol mesures de selecció sempre serà discriminatòria cap als més precaris, per això hem de lluitar perquè tothom pugui accedir a una plaça a la universitat o el cicle que vulgui.
És una realitat que no hi ha places suficients per tots els alumnes, per això és imprescindible posar en marxa JA un pla d’emergència de rescat a l’educació per garantir el lliure accés a l’educació superior.
4t Ampliació dràstica de les places d’accés a la universitat pública i de cicles mitjans i superiors: injecció econòmica extraordinària per garantir l’accés lliure!
Davant la crisi s’ha d’assegurar que cap fill de treballadors pagui la desigualtat intrínseca del sistema educatiu quedant-se fora de la universitat o dels cicles. Per oferir un accés lliure a l’educació superior és imprescindible un pla de creació de centres i universitats. Ja vam veure com a Xina es construïen hospitals gegants en deu dies, tenim les eines perquè aquesta pandèmia no deixi a ningú enrere però s’ha de posar aquestes eines al servei de la classe treballadora i no dels rics i poderosos!
Tenim un estiu sencer per endavant abans de començar el curs: construcció d’universitat i centres d’estudi, contractació de personal docent i ampliació extraordinària de places perquè cap estudiant quedi enrere.
5è Incentius extraordinaris per les carreres i FPs sanitàries per posar en marxa un pla d’emergència pel rescat de la sanitat pública!
Aquest augment de places s’ha de notar sobretot en els estudi de l’àmbit sanitari. Aquests dies s’està deixant veure dues realitats completament contradictòries: per una banda, la falta d’hospitals públics, de personal sanitari i de material per atendre tots els casos i, per l’altra, les escasses places en cicles d’atenció sanitària, servei d’ambulàncies o graus com medicina o infermeria.
Aquesta contradcció és fruit dels anys de retallades a la sanitat prioritzant el pagament del deute, i s’està pagat molt car. Per això exigim més places per tenir més professionals de l’àmbit sanitari, i un pla d’ampliació de la xarxa sanitària pública, així com la confiscació de la privada. No podem acceptar que la xarxa pública d’hospitals no pugui assumir a tots els estudiants que surten dels graus/cicles sanitaris, i que molts d’aquests professionals es desviïn a la privada. Més hospitals públics i més sanitaris per rescatar a la sanitat pública!
6è Matrícules gratuïtes i ampliació de beques transport i per les rentes baixes!
De poc serviria garantir l’accés a l’educació superior si les estudiants han de renunciar a ella per no poder-la pagar. Les estudiants de classe treballadora sempre tenim problemes per pagar els alts preus de les matrícules de la universitat. Aquest curs no és una excepció, i és un problema que es veurà molt més accentuat amb la crisi econòmica del COVID-19, amb EROS, ERTOS i acomiadaments que estan afectant a milers de treballadores a tot l’Estat. Per aquest motiu, la gratuïtat de les matrícules universitàries i de cicle i l’ampliació de beques es faci més urgent que mai.
7è Reversió total de les retallades i augment dràstic dels diners a l’educació pública, ni un euro a la concertada!
Perquè les mesures que plantegem puguin ser abordades, es requereix organitzar de manera diferent l’educació, i com a condició prèvia a això: la nacionalització sense indemnització de tota l’educació privada, que està en mans dels capitalistes i l’Església. L’educació és un dret que hem de garantir, no podem permetre que facin negoci amb ella.
És necessari anular els convenis amb l’Església i convertir en públics tots els instituts i facultats que avui estan sota el seu control. S’ha d’acabar amb l’educació privada i concertada per acabar amb la desigualtat.
8è Totes aquestes mesures són impossible sense un augment dràstic de la inversió en els serveis públics i sense la reversió de les retallades en sanitat i educació. Suspensió del pagament del deute!
Si alguna cosa ens està deixant veure la crisi del coronavirus, és que quan no s’inverteix en una xarxa de serveis públics accessible, gratuïta i de qualitat per totes, les més perjudicades acabem sent les famílies de classe treballadora, i això s’agreuja molt més en moments d’urgència com el que estem vivint.
Estem fartes de que sempre es prioritzi a les empreses privades (“l’economia”) davant de la classe treballadora. Som la majoria de la població, i les nostres necessitats han de posar-se per sobre dels interessos de les grans multinacionals i bancs. És per això pel que, per abordar aquesta situació i posar a la nostra disposició les mesures i recursos que necessitem, tornem a cridar NO al pagament del deute. Ara és el moment perquè el Govern UP-PSOE deixi clar de quin bàndol està: si el de les joves estudiants i precàries de la classe treballadora o del de la patronal!