En el marc de les negociacions per l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, el passat 25 d’abril, PP i PNB van arribar a un acord en matèria de pensions. Un acord pel qual, el Govern espanyol es compromet a pujar totes les pensions un 1.6% el 2018 i segons l’IPC el 2019. Així mateix, es compromet a augmentar la base reguladora de les pensions de viudetat un 56% i un 60% aquest any i el que ve respectivament. Finalment, l’acord contempla l’aplaçament de l’aplicació del Factor de Sostenibilitat fins el 2023.Per Àxel Vergés
Aquestes mesures són fruit de les multitudinàries mobilitzacions que venim protagonitzant des de la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de pensions, com les del passat 17 de març, que han obligat al Govern del PP a moure fitxa.
Tot i així, lluny de solucionar el problema estructural del Sistema Públic de Pensions, aquestes mesures no són res més que pedaços ocasionals, engrunes que ens ofereixen per treure’ns dels carrers i mantenir-nos dòcils per a seguir desmantellant i privatitzant les pensions públiques.
Les pensions seguiran sent de misèria per la immensa majoria dels i les pensionistes i continuaran estan en perill fins que no s’estableixi una pensió i un salari mínim dignes (1084€), s’assegurin pels Pressupostos Generals de l’Estat i s’acabin les prebendes fiscals a les pensions privades. És per aquest motiu que aquestes mesures no han d’enlluernar-nos, sinó fer-nos veure que la lluita és l’únic camí i donar-nos la força necessària per a continuar les mobilitzacions que venim encapçalant. Que la lluita no pari!
Així mateix, és necessari mantenir-nos ferms amb el programa de la Coordinadora Estatal, defensant una pensió mínima de 1084€, la revalorització automàtica de les pensions segons l’IPC, la igualtat de les pensions entre homes i dones, la jubilació als 65 anys, la derogació de les Reformes de 2011 i 2013 i tornar a la situació anterior al Pacte de Toledo, assegurant les pensions des dels Pressupostos Generals de l’Estat.
Totes aquestes demandes només les aconseguirem si expandim la nostra lluita al conjunt de la classe treballadora, construint un moviment massiu, des de la base, des de les Marees, els barris, les assemblees de treballadors i estudiants, i/o empreses i aules, posant al capdavant de la lluita els sectors més castigats per l’actual i la futura situació del Sistema Públic de Pensions, com les dones i la joventut treballadora.
La lluita per les pensions públiques és també la lluita per l’Educació pública, per una vivenda digna, per un salari digne o per la repressió. És la lluita pels nostres drets socials i democràtics. Només expandint i unificant les lluites podrem construir un moviment massiu i combatiu capaç d’avançar cap a la Vaga general per salvar les nostres pensions i acabar amb el Govern de Rajoy.
CCOO I UGT SÓN PART DEL PROBLEMA, NO DE LA SOLUCIÓ.
Els dirigents de CCOO i UGT segueixen contraprogramant les accions de la Coordinadora Estatal en Defensa del Sistema Públic de Pensions, segueixen apostant per desmantellar un moviment que va sorgir per fora d’ells i contra ells, per considerar-los part del problema. Ells són part del problema, no de la solució perquè tots els seus moviments segueixen estant dirigits per a reconduir la “solució” al Pacte de Toledo, és a dir, a la font del problema. Va ser aquest pacte que ells reivindiquen el que va edificar les bases per a la privatització i el desmantellament de les nostres pensions. Va ser aquest Pacte el que va dividir les fonts de finançament i va eximir a l’Estat de l’obligació del pagament de les pensions al mateix temps que disparava el negoci de les pensions privades. I d’aquí que la burocràcia segueixi mostrant-se com a part del problema, perquè participen dels fons privats de pensions al mateix temps que ofereixen plans privats de pensions als seus afiliats.