La lluita dels i les pensionistes ha donat un cop a la taula i govern i oposició s’han vist obligats a moure fitxa. Però de debò volen arreglar res? No serà una altra maniobra per a treure dels carrers als pensionistes perquè deixin de ser el canalitzador de la indignació social?
La situació requereix molta atenció tant per part de Coordinadores i Marees de Pensionistes, organismes en lluita, així com milers d’activistes d’aquest gran moviment.
Govern, oposició i la burocràcia de CCOO-UGT estan decidits a “negociar” en el marc de la comissió del Pacte de Toledo, és a dir, els que van originar el problema volen negociar sobre la base de respectar la font del problema.
Volen limitar aquesta lluita a l’augment de les pensions segons l’IPC. Però al carrer estem exigint pensions dignes, ni una per sota dels 1.084 euros, així com una revalorització automàtica. Dissociar aquestes reivindicacions és una presa de pèl. Més de 2,5 milions de pensionistes cobren menys de 600 euros i més de 3 milions no arriben als 800 euros. Apujar aquestes pensions miserables un 1,5% (entre 9 i 12 euros) resoldria el problema?
Oferir com a “solució” que les pensions contributives es financin dels ingressos de la Seguretat Social i les no contributives a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat és una presa de pèl, perquè això és el que diu el pacte de Toledo i de novetat no en té res.
Les Coordinadores i les Marees han sigut categòriques: NO AL PACTE DE TOLEDO, PENSIONS A CÀRREC DELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT. Ens hem de mantenir ferms en aquestes reivindicacions. No ens val rebutjar el Pacte de Toledo per, a continuació, demanar entrar en la negociació de la Comissió del mateix Pacte.
S’atribueix a Plutarc la cèlebre frase: «Els Déus ceguen als qui volen perdre». I els Déus del Pacte de Toledo estan capficats en cegar aquest moviment fent sucumbir als seus dirigents entre la moqueta del Parlament i la “fama” de les càmeres de televisió. Anem totes a treballar per impedir-ho.