A les ordres de Rajoy, amb l’acompanyament de la junta de fiscals i els lladrucs d’UPyD i Ciutadans, el Fiscal General de l’Estat, ha presentat la querella contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau. Els delictes que se’ls hi atribueixen són desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació de fons, castigats amb la inhabilitació i fortes multes, presó inclosa.
Rebutjar massivament aquesta agressió infame al poble de Catalunya
La querella, personalitzada en Artur Mas i les conselleres, és una agressió directa i brutal al poble de Catalunya. És la represàlia infame d’un règim humiliat cap a un poble que, ignorant les seves prohibicions, no es va acovardir i va sortir massivament a votar el 9-N.
Davant l’agressió és necessària la màxima unitat d’acció per rebutjar massivament la querella. Cal desautoritzar-la i desacatar qualsevol sentència condemnatòria.
Cridem a participar activament en totes les iniciatives de rebuig a la querella, en la campanya d’autoinculpacions en marxa, en les accions al carrer que es convoquin. Cridem als sindicats i al moviment estudiantil i dels barris a impulsar pronunciaments i autoinculpacions a les empreses i centres d’estudi.
El dret a decidir és incompatible amb el règim monàrquic sorgit de la Transició
La querella ha tornat a deixar en la més absoluta evidència que el dret a decidir és incompatible amb el règim sorgit de la Transició; que no hi ha manera d’exercir aquest dret democràtic sense trencar amb la legalitat del 78.
El gran embolic muntat entorn la querella, oposició inclosa dels fiscals catalans, mostra la divisió interna i la paràlisi d’un règim agònic que el 9-N no va ser capaç d’ impedir la votació popular i que ara no té més resposta a les ànsies democràtiques d’un poble que el Codi Penal i els tribunals. Però, passi el que passi, la querella no farà sinó enfortir i radicalitzar el moviment independentista.
Els següents passos a fer: eleccions ja i proclamació de la República catalana
Ara toca solidaritzar-se incondicionalment amb Mas i les conselleres davant la querella i unir totes les forces per rebutjar-la, però això no ens ha de fer oblidar que la personalització de la querella en el president Mas dóna ales a l’intent convergent d’apropiar-se del triomf popular del 9-N i convertir l’Artur Mas en l’heroi nacional sobre el qual “refundar” el partit dels negocis de la burgesia catalana. Volen fer oblidar que són els hereus del pujolisme i de la corrupció, els campions de les retallades i la privatització i els vassalls confessos de la Unió Europea i la Troika.
Per a Mas i els sectors empresarials que representa és vital, ara que entrem en el període més complicat i perillós, mantenir el control del govern i del procés. Necessiten impedir que la mobilització els desbordi, que les reivindicacions populars s’obrin pas i posin en qüestió l’actual estat de coses. Volen evitar la proclamació de la República catalana mentre tot no estigui ben lligat entre les oligarquies espanyola i catalana i tingui el vist-i-plau de Brussel·les i Berlín.
La “candidatura de país” no li convé gens a la majoria treballadora del país
Una peça fonamental del pla de Mas és integrar ERC en una “candidatura de país” presidida per ell mateix, amb una llista formada per CDC, ERC i personalitats independents, amb un únic punt en el programa (compromís per la independència) i la benedicció de l’ANC i Òmnium. Fins ara Mas s’ha negat en rodó a la convocatòria d’eleccions si ERC no es sotmetia a aquesta condició. Aviat veurem quina és la següent maniobra “presidencial”, ara que la intransigència de Rajoy obliga Mas a moure fitxa.
Esquerra ha de prendre una posició independent i no subordinada a Mas
Després del 9-N, la condició bàsica per a què el moviment sobiranista avanci amb fermesa és descavalcar Artur Mas de la direcció del procés i apartar CiU. És per això que no entenem l’actitud subordinada i sempre a la defensiva d’Esquerra davant Mas i els convergents, la por a marcar una posició pròpia i independent, a enfrontar-s’hi cada cop que cal. No veu Esquerra que així només enforteix Mas en detriment seu? És tan difícil dir sense embuts que Esquerra no vol la candidatura comuna amb Mas, que no la faran i que ja n’hi prou de pressions directes i indirectes? Per què no exigeixen amb més contundència la convocatòria immediata d’eleccions? Per què no van amenaçar amb una moció de censura quan Mas va dir que anava a presentar nous pressupostos (i amb retallades) per a 2015 per a prolongar una situació insostenible? Per què proposen un “govern de concentració” amb en Mas per després d’unes “eleccions constituents”?
La important responsabilitat de la CUP
La unitat d’acció amb en Mas en iniciatives concretes favorables al dret a decidir (i ara la plena solidaritat amb ell i les conselleres davant la querella) ha de tenir sempre com acompanyament obligat el desemmascarament públic dels seus plans. Aquesta és una responsabilitat fonamental que recau en la CUP i que es correspon amb les manifestacions de la diputada Isabel Vallet: “CiU no pot seguir liderant el procés” perquè “no destruirem la Transició de la mà dels que la van pactar”.
També li pertoca a la CUP empènyer endavant ERC per à que sigui conseqüent amb el que declara, assumeixi les seves responsabilitats i no es subordini a Mas. En aquest sentit, cal la unitat d’acció amb ERC per exigir plegats la convocatòria immediata d’eleccions per a una nova majoria que proclami la República catalana.
La CUP té també una gran responsabilitat en la construcció d’una candidatura amplia de caràcter rupturista, anticapitalista i constituent que defensi amb fermesa les reivindicacions populars, plantegi la moratòria del pagament del deute i la auditoria i marqui un rebuig exprés a la UE del capital.
Obrir una sortida favorable als treballadors i els pobles
Cal unir forces per derrotar la querella i desacatar la sentència. Cal exigir la convocatòria d’eleccions anticipades per a aconseguir una nova majoria que proclami la República catalana. No hi ha més manera de garantir un referèndum d’autodeterminació. Proclamar la República catalana és també la millor forma d’obrir camí a les reivindicacions dels treballadors i del poble i d’iniciar un procés constituent que canviï radicalment les bases d’aquesta societat injusta i desigual. I serà així mateix la millor ajuda que podem oferir als pobles d’Espanya per a què ells també s’alliberin del règim monàrquic i construïm junts una unió lliure de pobles lliures, que sigui avantguarda en la lluita per una Europa dels treballadors i els pobles.
I en tot aquest procés cal anar construint, en el camp de l’esquerra sobiranista, un pol classista i internacionalista arrelat a la classe treballadora i ferm defensor del seu protagonisme social i polític.
La mobilització popular és l’única garantia. Que el que aconseguim al carrer no ens ho robin als despatxos.