Més aviat que tard havia d’arribar la revolució Xilena. Va ser un dels primers països on es van aplicar mesures econòmiques neoliberals, aprofitant la dictadura militar de Pinochet (1973-1990). En democràcia, aquestes polítiques es van aprofundir, per part de tots els governs. Avui, Xile segueix amb una constitució creada durant la dictadura militar. Avui hi ha una revolució a Xile.Per Javi Chinaski i Fran SBD
NO SÓN 30 PESOS, SÓN 30 ANYS
A principis d’octubre va pujar el preu del bitllet de metro a les hores puntes, de 800 a 830 pesos. En els dies següents es va iniciar una campanya d’evasió del metro, cites massives per saltar les entrades. Les protestes van anar a més i el dia 18 d’octubre apareixien focus de protestes i disturbis per tot el país. Piñera va decretar tocs de queda i va militaritzar el país, el dia 20 les destrosses anaven pels 300 milions de USD, el dia 23 es va declarar l’estat d’emergència a 15 de les 16 capitals del país. El dia 25 d’octubre, Xile va viure una manifestació històrica amb més d’un milió de persones a Santiago.
Davant la pressió popular el govern de Piñera no va tenir una altra opció que retirar la pujada del preu del metro, però llavors ja era tard, les demandes van desbordar i el poble va començar a organitzar-se per fer front a molts altres problemes. El lema: “No són 30 pesos, són 30 anys”, és una referència a les polítiques dels 30 últims anys, de suposada democràcia. Piñera també “concedeix” un referèndum per a abril de 2020 per decidir si es vol una nova constitució per al país, amb l’objectiu de dividir al moviment, calmar els ànims i canalitzar el moviment a les institucions oficials.
L’AUTOORGANITZACIÓ COM A GARANTIA DE LLUITA I VICTORIA
Ara mateix, multitud d’assemblees populars en els barris i les perifèries estan vertebrant una veritable xarxa de lluita de nord a sud del país, sense una participació directa dels grans aparells polítics i sindicals, un procés d’autoorganització espontani que està començant a utilitzar els recursos del país al servei del poble i no de les multinacionals. La joventut xilena està donant un gran exemple d’autodefensa, mitjançant la pràctica de “La primera línia” que protegeix a les manifestacions de la brutalitat policial. El moviment feminista també està jugant un paper clau en la revolució xilena, sent altaveu a tot el món amb les tesis, que s’ha fet viral, sent part de la primera línia…
Al carrer estan presents tant les demandes econòmiques i socials (condonar el deute als treballadors endeutats, contra l’extractivisme, contra la TAG, fi de les AFP…) com les més polítiques, específiques contra el reduït grup de famílies multimilionàries que espolien Xile i contra el sistema polític que ho permet i encoratja. Cal no oblidar que una de les principals demandes és la de “Fora Piñera” que a més de ser president, la seva família és la cinquena major fortuna del país.
El poble demana una nova constitució que permeti revertir les privatitzacions, les retallades… dels últims 30 anys. És per això que, per descomptat, també hi ha una lluita per l’Assemblea Constituent que vol organitzar el govern de Piñera, que serà un frau si aquest no se’n va, si es dóna amb Piñera al capdavant del govern.
La repressió no es deté i en aquesta participa també policia Espanyola, amb membres de la UIP enviats especialment a Xile per fer front a l’aixecament. Des de l’altra banda de l’Atlàntic hem de denunciar les col·laboracions dels nostres estats amb el govern de l’assassí Piñera.
Des de Corrent Roig cridem a organitzar la solidaritat amb el poble i els treballadors xilens, a participar amb nosaltres en manifestacions en suport al poble xilè, a recollir comunicats de solidaritat i a secundar econòmicament la seva lluita.
Rebutgem totalment la intervenció de forces policials i governs estrangers a Xile.
Fora de Xile les UIP’s espanyoles
Fora Piñera assassí