No cridem als carrers governi qui governi?
Doncs perquè donem suport a la Vaga General del 30 de gener al País Basc i Navarra!
José León Sanz, representant de Co.Bas en la Coordinadora de Madrid en Defensa del Sistema Públic de Pensions.
El pròxim 30 de gener està convocada una Vaga General al País Basc i Navarra sota el lema: «un treball, pensions i vida digna». Aquesta Vaga General ha estat convocada pels sindicats majoritaris, ELA i LAB i recolzada per diverses organitzacions sindicals, estudiantils, socials (feministes, PAH…) a més de representants del moviment de pensionistes.
Aquesta convocatòria que hauria de ser motiu de satisfacció i ànim per als qui venim lluitat en defensa del sistema públic de pensions, ha generat, no obstant això, una polèmica i un posicionament en contra per part de la COESPE, inclosa bona part de la Coordinadora de Madrid.
Lamentablement els fonaments d’aquest rebuig emboliquen arguments que, al nostre judici, no s’ajusten a la realitat i oculten la veritable raó de fons del rebuig, l’actitud davant el previsible nou govern.
1r.- Desmarcar-se de la vaga “perquè la vaga és un dret que correspon als treballadors en actiu, i pensionistes i treballadors en actiu no són el mateix ni tenen els mateixos problemes ni reivindicacions», és un argument comprensible en boca d’un empresari jubilat però inacceptable per als qui som treballadors/es, quan hem estat en actiu, forçosament desemparats o ara que estem jubilats/des.
Si alguna cosa hem vingut plantejant de manera pesada els i les pensionistes és que tant la defesa del sistema públic de pensions, aconseguir pensions dignes, acabar amb la bretxa de gènere, garantir les pensions pels Pressupostos Generals de l’Estat… és una lluita que afecta i que correspon dur a terme a TOTA LA CLASSE OBRERA, als més joves especialment perquè són els que més amenaçats estan de perdre aquest dret aconseguit en anys de lluita. I hem dit una i mil vegades que, entre altres coses, la lluita en defensa de les pensions públiques és inseparable de la lluita per la derogació de les reformes laborals. Com és doncs que ara es convoca una Vaga General “no som el mateix, ni tenim els mateixos problemes”?
2n.- Argumentar que la “vaga és un dret que correspon als treballadors” i per tant els pensionistes “no podem fer vaga” és si més no un argument curiós que denota poca fermesa de principis en qui l’esgrimeix. Les convocatòries de Vaga General del 8 de març, com les expliquen? La Vaga General és alguna cosa que efectivament han d’encapçalar els i les treballadors/es en actiu perquè es tracta de paralitzar la producció i la vida d’un país, però és una eina central de lluita perquè precisament es tracta que la majoria de la població, estudiants, desemparats, pensionistes… la facin seva i contribueixin a aquesta paralització.
3r.- El passat 16 de novembre milers de pensionistes bascos van sortir al carrer i van reiterar el que venim cridant des de tots els llocs: “pensions «dignes», que el nou govern d’Espanya aprovi de «immediat» una pujada de les prestacions equivalent a l’IPC i elevi la quantia de les pensions mínimes fins als 1.080 euros”.
La premsa reflectia sens dubte l’estat d’ànim que va demostrar el moviment: “Els pensionistes exigeixen al futur Govern d’Espanya que «prengui nota» del suport amb el qual compten les seves reivindicacions, perquè «no pararan» fins a aconseguir-les. «No volem ni promeses ni demores».
La Vaga General del pròxim dia 30 ratifica aquestes mateixes reivindicacions i a més exigeix una pujada del salari mínim interprofessional fins als 1.200 euros, “ja que consideren que l’única manera de garantir les pensions del futur és que augmentin les cotitzacions i per tant els ingressos a la Seguretat Social”.
I llavors, no és això el que venim reivindicant: Governi qui governi?
4t.- Un argument esgrimit en les reunions i debats en xarxes entre els i les activistes del moviment pensionista és que aquestes reivindicacions de la vaga del dia 30 de gener “es fan només per al País Basc”. Exigir del govern central, com es fa en la convocatòria de la vaga, un Salari Mínim de 1.200 €, la pensió mínima de 1.080 € i la pujada de l’IPC són reivindicacions només basques? No és això el que venim exigint els i les pensionistes des del començament d’aquesta lluita?
No veiem moltes opcions per tal d’aconseguir una pensió mínima de 1.080 €, un salari mínim de 1.200 €, la derogació de les reformes laborals de 2.010 i 2.012 “i els aspectes regressius de les reformes de pensions de 2011 i 2013” (com es reivindica des del moviment pensionista al País basc i Navarra) remetent la lluita només a aquest àmbit territorial. Però suposem que a nivell del País Basc i Navarra, amb la tenacitat en la lluita s’aconseguís, així fos parcialment. Quin seria el problema? Això atemptaria contra la lluita de tothom o seria un estímul per a la lluita i un exemple a seguir?
5è.- Un altre dels arguments “de corrillo” és que la lluita dels bascos i basques “anuncia la fi de la caixa única”. Les organitzacions del moviment nacionalista basc s’han reivindicat sempre com a nacionalistes en un marc laboral propi, autònom i en aquest context una caixa de les pensions basca. Semblant reivindicació només seria realitzable en el marc d’un país independent. Fora d’aquest marc és impossible la territorialització de la caixa de pensions. L’amenaça avui real, present, per a tothoms és el desmantellament del Sistema Públic de Pensions, el buidament progressiu de “la caixa única” i la generalització dels plans de capitalització de les pensions, via la Motxilla austríaca o qualsevol altra variant. Per això no existeix major protecció que les pensions siguin garantides en els Pressupostos Generals de l’Estat. Utilitzar l’argument que la Vaga General del dia 30 és al servei de “els quals volen trencar la caixa única”, només serveix realment per a dividir el moviment de pensionistes, atiar el nacionalisme espanyol i fer el joc als que volen trencar tot el sistema públic de pensions!
6è.- Les declaracions de CCOO i UGT contra la vaga del dia 30 de gener afirmant que aquesta convocatòria “divideix al moviment pensionista” són lamentablement un nou exercici de cinisme. Cal recordar-los que el moviment de pensionistes va sorgir per fora de les direccions de CCOO i UGT i en molts casos en contra d’ells. Qui divideix el moviment és qui porta mesos obstinat a ficar-lo en la cleda de les institucions (inclòs els Pactes de Toledo), en convertir-ho en un instrument del “Govern progressista”… i els dirigents de CCOO i UGT han estat part d’aquesta obstinació des del principi. Com poden parlar d’unitat del moviment els que han convertit als seus sindicats en socis dels grans bancs com a part del negoci de la gestió dels fons privats de pensions?
Tota aquesta cridòria i la campanya contra la vaga del dia 30 no tenen més propòsit que garantir-li des de ja la pau social al “govern progressista”. Criden “Governi qui governi” i a la primera vaga es mouen desesperats per a impedir-la?
7è.- En aquests últims anys la lluita per unes pensions dignes, en defensa d’un sistema públic de pensions ha recorregut el món, de l’Argentina a Rússia passant per Bèlgica i en aquests dies Xile o França. La solidaritat amb aquesta lluites i la coordinació de les mateixes és una necessitat que potenciaria totes les mobilitzacions que estem duent a terme. No obstant això CCOO i UGT o els seus correligionaris a Europa, malgrat formar tots part de la CES (Confederació Europea de Sindicats), no han mogut un dit per unir aquesta i segueixen sense volen moure’l malgrat el que s’està vivint aquests dies a França, per citar als més pròxims.
Per a acabar, dir que els qui defensem el moviment pensionista, pensem que tota la classe obrera ha d’entrar en aquesta lluita; els qui defensem la plataforma reivindicativa que des del primer dia vam posar en peus; els qui diem, de paraula i de fet, Governi qui governi les pensions es defensen, el dia 30 de gener hem d’estar amb els i les treballadors/es (en actiu, desemparats, jubilats/es..), estudiants, els moviments socials i els sindicats que han convocat la Vaga General.
Caldrà posar-se a la feina perquè totes les companyes i companys, les organitzacions sindicals, estudiantils, socials i polítiques el 30 de gener ens manifestem a Madrid i en totes aquelles ciutats en que es pugui en suport de la Vaga General al País Basc i N
