International Socialist League (secció simpatitzant de la LITci)
Boicot al referèndum del 23 de juny!
Cal tirar enrere els plans d’austeritat de la UE i els Conservadors!
El referèndum de Cameron és una discussió inter-burgesa sobre quina és la millor manera d’explotar la classe treballadora britànica i maximitzar els beneficis patronals. Els Conservadors i la patronal concorden en els principis bàsics: destruir els drets dels treballadors, privatitzar serveis públics, abaixar salaris i empitjorar les condicions de vida i utilitzar el racisme i la xenofòbia per a dividir la classe treballadora culpant a altres de les retallades i la crisi. No arriben, però, a un acord entre ells sobre la millor manera de satisfer la seva avarícia: d’aquí ve la pugna del ‘dins o fora’.
“Dins o fora”, Cameron o Boris Johnson, totes dues postures defensen la City i el capitalisme britànic contra els interessos de la classe treballadora.
Cameron s’ha vist obligat a convocar el referèndum per la campanya xenòfoba i racista a escala nacional que han fet UKIP i alguns parlamentaris conservadors. La campanya del “No” se centra en l’hostilitat amb als immigrants i refugiats i serà un veritable festival de la reacció. Amb el lema “D’aquí o fora”, busquen utilitzar els immigrants com a mà d’obra barata i controlada.
Hi ha una pugna entre les principals potències europees. El capitalisme britànic vol continuar amb la mínima regulació possible i assegurant el lloc predominant de les finances de la City. Per això, el pacte que ofereix Cameron defensa als bancs britànics i transnacionals i assegura la sobreexplotació dels treballadors i immigrants.
Les diferències apareixen a l’hora de decidir la millor manera d’enfrontar Alemanya i França; mentre la City de Londres es manté com un centre mundial de finances, l’element clau per al manteniment de l’estatus britànic a escala mundial.
La crisi de la UE s’aprofundeix
Un informe recent de la UE assenyala una important caiguda de la inversió no residencial (que no inclou la compra de l’habitatge familiar) a causa del “menor nivell de rendibilitat”. La Comissió europea va assenyalar que la rendibilitat europea “està per sota dels nivells anteriors a la crisi.”
El referèndum coincideix amb la tercera fase de la crisi, mentre els Conservadors parlen, en va, d’un camí de roses per a l’economia britànica. Hi ha un augment de l’endeutament privat i per a la joventut el futur és tot, menys un camí de roses. El capitalisme britànic ha mantingut el seu nivell financer global mentre la seva base manufacturera s’ha reduït, amb una pèrdua total de tres milions de llocs de treball industrials des de 1970. La City de Londres està aclaparadorament a favor de continuar a la UE i s’oposa a un ‘Brexit’ [abandó britànic de la UE]. La UE és una forta eina del neoliberalisme, les privatitzacions i les baixades de salaris.
La City depèn del flux lliure de capitals de les economies del petroli “amb excedent de capital” i de les multinacionals nord-americanes des de i cap a Europa. Si el Regne Unit quedés fora de la UE, la City de Londres patiria les conseqüències.
No hi ha cap tipus de solució als problemes de la classe obrera, la joventut i els immigrants en el referèndum dels empresaris. Els interessos dels treballadors, immediats i a llarg termini, no es decideixen en aquest referèndum. Al contrari, és un referèndum per defensar els interessos dels banquers que fan servir campanyes xenòfobes perquè els empresaris puguin explotar a treballadors britànics i immigrants per mantenir la seva posició en el món.
Laboristes pel Sí
Hi ha una majoria dins el partit laborista que dóna suport a mantenir-se dins la UE. Corbyn ho ha acordat amb l’ala dreta i la burocràcia sindical. Per justificar el Sí, el partit laborista (i els líders sindicals) fa servir crides a una reforma de la UE.
Alan Johnson dirigeix la campanya del Sí. “El referèndum de la UE -proclama- serà la decisió política més profunda de la meva vida, pel seu efecte en la prosperitat nacional i la posició de la Gran Bretanya en el món“.
Però els pro-UE porten en realitat el sistema públic de salut britànic (incloent-hi hospitals) a la privatització dins el TTIP. L’educació, trens, aigua, clavegueram, correus i serveis culturals podran ser lliurats als voltors del capital internacional, seguint els passos del Royal Mail (Correus, una privatització imposada per Europa amb el suport de les grans empreses). L’agenda de la UE sobre el lliure comerç dels últims 20 anys ha mostrat que cap reforma per transformar la UE a favor de la classe treballadora és possible.
Després del brutal tractament del poble grec durant el 2015, la UE ha demostrat ser una autocràcia antidemocràtica compromesa amb l’austeritat permanent, sense importar el cost humà. La UE defensa una política criminal davant els refugiats que fugen de la guerra, de la fam i de governs brutals, aliats d’Occident.
Pensen els laboristes que hi ha cap oportunitat de reformar les institucions de la UE per tal que realment representi als pobles d’Europa? Aquestes institucions estan irrevocablement bolcades als interessos del capital financer.
Els laboristes han girat l’esquena i mai donaran suport a una campanya unitària de la classe treballadora europea de sortir als carrers per derrotar els plans privatitzadors de la UE.
La UE, l’Europa dels empresaris
Una nota de premsa de la UE de 1997 deia que un servei postal havia de ser liberalitzat, permetent operar a altres companyies. 21 empreses competien amb Royal Mail i van prendre el 20% del negoci, operant només a les regions rendibles, mentre que Royal Mail era obligat per llei al repartiment de sis dies a la setmana a tot el país, pel mateix preu, encara que no fos “rendible”. L’efecte va ser una pèrdua de beneficis a Royal Mail del 86%, caient a 22 milions de lliures en 2006/7. Royal Mail va ser privatitzat el 2014 sense que els laboristes o els sindicats diguessin ni una paraula. Els treballadors portuaris en molts països europeus també han protestat durant anys contra la desregulació dels ports de la UE. Tots els sectors públics reben els mateixos atacs.
La UE és l’Europa dels empresaris, que dóna suport a les polítiques d’austeritat i esclavitza les nacions menors d’Europa. Intenten fer el mateix amb l’Orient Mitjà i la resta del món.
La UE dóna suport a la guerra. Lliura grans sumes de diners a Turquia mentre Erdogan reprimeix i mata a kurds, joves turcs i sindicalistes. Dóna suport a Israel i busca a Síria una sortida pactada amb Assad.
La UE és una forca per a la classe treballadora
La majoria dels dirigents sindicals donen suport al vot pel Sí. Per això, hi ha treballadors que pensen que la UE protegeix els serveis i llocs de treball de l’austeritat dels Conservadors. Però res més lluny de la veritat. La UE imposa a tot Europa contractes precaris (“zero hours”), i salaris de misèria, alhora que fa miques la negociació col·lectiva, com a part del seu programa d’ajust estructural. La UE és unaa forca per a la classe obrera.
Fins i tot la CES (confederació europea de sindicats), controlada per la burocràcia sindical, que va fer campanya per un “Sí” al referèndum grec de l’austeritat, admet obertament que “retallades en els salaris i en els serveis públics i debilitament de les negociacions col·lectives formen part de tots els plans” europeus.
La UE està negociant actualment i en secret pactes per institucionalitzar privatitzacions massives de serveis públics en favor de les empreses més grans del món (TTIP). El seu model d’ocupació neoliberal reclama que els salaris “reflecteixin la productivitat real”, una manera de dir retallades de salaris.
La Comissió Europea, l’FMI i el Banc Central Europeu incideixen directament en les negociacions salarials a Grècia, Irlanda i Romania, per debilitar la negociació col·lectiva. Anteriorment, a Romania, el 98% dels treballadors estaven coberts per convenis col·lectius. Avui dia, aquesta xifra ronda el 20 per cent. Això és una minva de la sobirania d’aquests tres països.
La UE ha desenvolupat una nova forma de colonialisme amb la qual transfereix la riquesa directament des dels països de la perifèria cap al centre. En particular des de Grècia i ara des d’Ucraïna. Aquesta transferència colonial de capital pren la forma de pagament d’interessos d’un deute que només fa que créixer.
Els llocs de treball no poden ser protegits aferrant-se a la UE. Cal lluitar contra els governs i la UE prenent els carrers.
Els de ‘Fora de la UE’
La campanya pel No de la dreta culpa a la legislació europea i a la immigració dels problemes de la classe obrera britànica, advocant per la insularitat, el racisme, el nacionalisme i la xenofòbia.
La campanya pel No s’ha convertit ja en un factor que augmenta la guerra de Cameron contra els migrants de Calais. Noves mesures sobre prestacions i allotjament són introduïdes diàriament. El No ve d’una part de la burgesia britànica (representada en la campanya “Negocis per a Gran Bretanya”) i els sectors mitjans, representats principalment per UKIP i altres grups racistes. També inclou a George Galloway, que recentment va integrar plataforma amb Nigel Farage.
El SP [Socialist Party] també dóna suport al No. No obstant això, dona seu suport als controls d’immigració argumentant que el “no als controls d’immigració” és una barrera “per convèncer els treballadors del programa socialista”. Però el “no als controls d’immigració” és part de la lluita per un món socialista i significa obrir la frontera a Calais i assegurar-ne el pas segur.
Ni l’austeritat ni la UE poden ser reformades
Gran Bretanya és una nació opressora i no podem donar suport als opressors del nostre costat ni als de l’altre en aquest referèndum.
Diem no a l’austeritat, fora el govern de Cameron i fora la UE! Aquest és el camí per acabar amb la pobresa, el de la lluita de la classe treballadora.
La voluntat de lluitar està present als carrers d’Europa
El 2016, les vagues s’estenen a Europa: els metges residents i els ferroviaris a Gran Bretanya, la classe treballadora i la joventut a França, vaga general a Grècia, ferroviaris a Bèlgica.
Fem una crida a una campanya que defensi els drets dels treballadors i la necessitat de donar suport a les seves lluites arreu d’Europa, que denunciï el paper avar i xenòfob de la UE i els governs, que defensi el suport als països de la perifèria i la necessitat d’acabar amb la UE.
Boicotegem el referèndum dels empresaris!
Només la mobilització dels treballadors pot vèncer l’austeritat!
Avall els Conservadors! Avall la UE!
Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera!
Per uns Estats Units Socialistes d’Europa!