Escrit pel Gabriel Huland el 22 de maig del 2015
Un grup de refugiats, en la seva majoria sirianes i sirians palestins, han organitzat una concentració a la CEAR/CCAR (Comissió Espanyola de Suport al Refugiat/Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat) per exigir més drets. Han denunciat que la situació dels refugiats a l’Estat espanyol és molt precària i que la majoria no té cap tipus de suport per part de l’estat. Els refugiats han entregat un comunicat al president de la CEAR en el qual, a part de denunciar la greu situació en què es troben, demanen més transparència i objectivitat a l’hora d’assignar les ajudes. Reproduïm el comunicat a continuació:
Que es compleixin els drets dels refugiats a l’Estat espanyol
L’any 2014, més de 3.400 persones van perdre la vida intentant creuar la Mediterrània, la majoria eren persones refugiades procedents de Síria i Eritrea, a causa de l’agreujament dels conflictes en aquests territoris. Només el 2014 hi va haver 1.309 peticions d’asil de persones sirianes i sirio-palestines. Des de l’inici del 2015, més de 1.750 immigrants han mort, 3 vegades més que en el mateix període de 2014. El nombre de víctimes creix any rere any mentre les elits europees miren cap a una altra banda, augmentant la militarització de les fronteres i promovent lleis contràries als Drets Humans.
Entre el 2007 i el 2013, la UE va gastar 93 milions d’euros en assistir a refugiats/des davant dels 289.400.000 gastats en mitjans de l’agència de la UE (FRONTEX) per fer operacions de control fronterer a terra i mar. Cal recordar que des de la supressió de l’operació de salvament Mare Nostrum, iniciada unilateralment per Itàlia després del naufragi de Lampedusa, i finalitzada després d’un any per la negativa de la UE a destinar fons, no hi ha cap operació europea coordinada de rescat de persones en trànsit migratori.
La societat civil catalana i de l’Estat espanyol entenen el drama de la immigració involuntària, ja que moltes d’elles es van veure obligades a emigrar tant durant la guerra civil, com durant la posterior dictadura franquista i les successives crisis econòmiques viscudes a l’Estat. Per tant, la societat civil no és un obstacle per a la inserció dels i les refugiades. El problema són les autoritats polítiques i el sistema econòmic, que utilitzen la mà d’obra immigrant en determinats moments, mentre apliquen polítiques que promouen la xenofòbia i la discriminació contra les persones emigrants d’altres països.
Les persones refugiades no demanem almoina als organismes que, suposadament, hi són per garantir els nostres drets. Rebutgem l’assistencialisme i la caritat. Volem treballar, pagar impostos i estar inclosos amb un tracte igualitari i mitjançant criteris clars a l’hora de l’assignació de les ajudes. Exigim a la CEAR, a l’Estat espanyol i a la CCAR de Catalunya, en concret, un millor tracte cap als refugiats. Exigim transparència i més implicació. No som simplement un expedient, som persones que hem estat obligades a abandonar el nostre país, les nostres famílies, els nostres treballs. Volem reconstruir les nostres vides amb dignitat!
Les nostres demandes:
– Ajuda social (aliments, habitatge i transport) per a tots/es per igual, sota els mateixos criteris, que sigui justa i suficient per dur una vida digna.
– Accés al nostre expedient, a la informació sobre el nostre procés i als certificats que acreditin l’ajuda que rebem i la que no rebem.
– Ajuda per accedir als cursos de castellà i català fins a un nivell avançat.
– Presència de traductors a les reunions amb els professionals per a la millor comprensió dels nostres drets i deures per evitar malentesos. En relació amb això, reivindiquem que cap refugiat/da sigui instat/da a firmar cap paper si no s’ha pogut entendre el contingut en la seva totalitat.
– Un assessorament jurídic eficient i accessible.
– Accés a la formació pre-laboral per millorar les possibilitats d’inserció laboral.
– Obtenció del contracte original firmat per ambdues parts (organització i refugiat/da) i no únicament la còpia, a vegades sense firmar per part de l’organització.
– En el cas d’haver de firmar un rebut de l’ajuda econòmica obtinguda, reclamem firmar un sol document per a cada quantitat obtinguda i, en cap cas, un duplicat extra com moltes vegades es demana. Una sola firma per cada ingrés.
– Exigim un tracte digne, empàtic i des del respecte cap als refugiats i refugiades, de persona a persona, així com l’accés a les cites necessàries, disminuint les llargues esperes i els períodes perllongats entre una i l’altra.
– Accés gratuït a la mediació i als serveis sanitaris necessaris no inclosos a la seguretat social (dentista, oculista…).
– Una via clara i accessible per a reclamacions i queixes (telèfon i/o bústia) i que aquestes siguin degudament ateses i contestades.