San Fermines: prou d’agressions masclistes!

Des de Corrent Roig ens sumem a les manifestacions de suport contra la violació patida per una jove de 19 anys la nit del 9 al 10 de juliol durant els passats San Fermines i saludem la multitudinària concentració de protesta amb la qual ha respost el poble d’Iruña a la mateixa.

Per desgràcia les agressions sexuals de diferent tipus a les dones en aquestes festes, lluny de ser una excepció, són la tònica que es repeteix cada any. Tant és així que en aquest, com en l’anterior, es va posar en marxa una campanya de prevenció contra les mateixes i es va activar un dispositiu policial especial. Tot i això, com denuncia la Plataforma de “Dones contra la violència sexista”, a més d’aquesta violació s’han produït altres agressions de menor intensitat com tocaments, assetjament verbal, insults, etc.

Canvien les formes però es manté l’opressió

Tal com hem denunciat en altres ocasions, si la situació que van patir les nostres àvies o mares durant el franquisme, quan la majoria de les dones no tenien cap tipus d’independència econòmica i vivien sotmeses als designis dels homes de la seva família era d’extrema opressió, els drets que les dones vam anar conquistant des de la transició estan sent escombrats d’una revolada.

I no és només que les retallades socials, les reformes i les mesures del govern de Rajoy hagin fet augmentar la desigualtat en tots els àmbits, sinó que el masclisme, lluny de retrocedir avança, sobretot entre els més joves, fent saltar totes les alarmes.

És cert que les agressions sexuals i la violència masclista tenen cada cop major repudi social. Però el que no està tan clar és que s’estableixi la connexió que existeix entre aquestes conductes i moltes actituds i comportaments masclistes que s’assumeixen de forma natural o que fins i tot es justifiquen. Tal com demostren alguns estudis, molts adolescents i joves consideren “normal” que en una relació el noi controli de diferents maneres fins i tot recorrent a amenaces o xantatges, la forma de vestir o amb qui es relaciona la noia a cada moment, mitjançant l’ús de les noves tecnologies. O que persisteixin en la societat molts estereotips com el que la dona és més feble o que en la parella és l’home qui “ha de portar les regnes de la relació”. I el problema és que la violació és només un cas extrem d’aquestes conductes que també són formes de violència a la dona, on aquesta és considerada una propietat d’algun home, sigui el pare, el marit o el germà. Per això des de Corrent Roig i la LIT no ens cansem de dir “que el masclisme mata”.

“Tot i estar despullada, no estic provocant ser violada”.

En el cas de la sexualitat, l’alliberament sexual que va portar la fi dels valors del nacionalcatolicisme, sense l’adequada educació sexual i en valors d’igualtat, que excepte honroses excepcions va ser i segueix sent una assignatura pendent de l’escola pública, s’ha convertit en l’alliberació sexual sobretot per als homes.

Les dones, o som unes “estretes” si no ens pleguem davant els desitjos sexuals dels altres o som unes “guarres” que anem provocant si ens vestim o actuem com millor ens sembli. La hipocresia social o la doble moral ens ensenyen a cada pas que el nostre destí segueix sent estar sotmeses. Les recents declaracions de l’alcalde de Granada dient que: “ja se sap que les dones com més despullades més elegants”, són inacceptables i vergonyoses per a molts homes, però desgraciadament expressen el sentir d’altres.

A qui beneficia el masclisme?

Per què les lleis aprovades en aquests anys a favor de les dones com són la Llei contra la violència masclista, la Llei d’igualtat o la Llei de l’avortament que, malgrat les seves limitacions, són un avenç, s’incompleixen sistemàticament o queden en paper mullat per les retallades i reformes? Per què els estereotips masclistes continuen transmetent-se des de moltes institucions?

Si ens fem aquestes preguntes, ens adonem que en aquest model econòmic capitalista, la burgesia que és la classe dominant, per tant qui controla l’Estat, no té gens interès a acabar definitivament amb l’opressió a les dones ni amb cap altra opressió social. Al contrari, se serveix d’aquestes per als seus beneficis.

Les multinacionals que fan negoci amb els nostres cossos, ens bombardegen amb la imatge d’una dona “ideal” a la que podrem semblar-nos si comprem els seus productes. Nosaltres mateixes ens convertim en un objecte de consum per al delit i la satisfacció dels homes. La cosificació dels nostres cossos és la porta d’entrada a la violència i a l’assetjament als mateixos.

En el cas concret de la violació, tant en els aixecaments populars com en les guerres provocades pel repartiment que del món ha fet l’imperialisme, les violacions a les dones segueixen sent una arma poderosa, tant per doblegar al poble com per minar la moral de “l’enemic”.

Però és que a més, el masclisme és una ideologia que a la burgesia li interessa mantenir i reproduir, perquè és una de les eines que utilitza per a la sobreexplotació de les dones treballadores, així com per debilitar i dividir el conjunt de la classe. Això que ha sigut sempre així, es potencia sobretot en temps de crisis.

Per això, és necessari seguir lluitant per una major inversió en Educació pública, gratuïta i també laica per contraposar la influència de l’església catòlica amb la seva doble moral hipòcrita i la seva misogínia cap a les dones i perquè en l’escola pública s’imparteixi una veritable educació sexual integral en valors d’igualtat i de respecte a les diferents orientacions sexuals.

Hem de seguir lluitant contra les retallades socials, exigint més recursos per a atenció i protecció efectiva contra la violència masclista, el que inclou serveis municipals d’atenció immediata a dones en cas d’agressió sexual, atesos per personal especialitzat amb qui les dones no acabem sentint-nos culpables quan denunciem una agressió, com desgraciadament encara passa.

Però hem de ser conscients que no acabarem amb la desigualtat i la violència a les dones mentre no tombem aquest sistema capitalista. Només si ens organitzem per esfondrar aquest model econòmic, social i polític que es basa en l’explotació i l’opressió de la majoria en benefici d’una minoria, podrem assentar les bases materials per a l’alliberament de les dones i per avançar cap a una igualtat real. Per això nosaltres, a diferència del que diuen les organitzacions feministes, creiem que la lluita contra el masclisme no és una tasca només de les dones, sinó del conjunt de la classe treballadora.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!