Declaració de Corriente Roja/Corrent Roig
Segueix la crisi de governabilitat
Continua el bloqueig en la formació de govern. Després de l’eufòria inicial del PP i el miratge de l’elecció de la Taula del Congrés, la realitat s’ha imposat: les noves eleccions no han resolt la crisi de governabilitat. Després de les primera ronda d’entrevistes amb el rei, la formació del nou govern segueix bloquejada i, encara que no sigui el més probable, ha reaparegut el fantasma d’unes terceres eleccions.
No obstant això, els amos -les empreses de l’Ibex 35 i els jerarcas de la UE- no estan disposats a què continuï més temps aquest espectacle que ja dura nou mesos. No volen terceres eleccions. Necessiten i exigeixen un govern amb una mínima estabilitat per aplicar els plans de guerra social contra el poble treballador que ells ja han determinat.
La UE exigeix una retallada “estructural” de 10.000 milions d’euros
Els jerarques de l’Europa del capital estan seriosament preocupats per la crisi de governabilitat espanyola, que es dóna en uns moments d’aguda crisi de la Unió Europea, marcats pel Brexit, pel creixent rebuig dels pobles europeus a la UE i per l’estancament econòmic. Per això, la Comissió Europea ha renunciat a la multa per “dèficit excessiu” que havia previst i ha allargat fins a 2018 el temps que dóna al govern espanyol per reduir el dèficit públic per sota del 3%. Però aquestes “concessions” polítiques no tenen res de gratuït: es fan a canvi d’aplicar una retallada “estructural” de 10.000 milions entre 2017 i 2018.
Aplicar aquesta retallada “estructural” vol dir llançar una nova andanada contra els serveis públics essencials, que ja estan sota mínims, i seguir privatitzant-los; vol dir continuar retallant plantilles públiques i qüestionant drets com per exemple el PER, que és una conquesta de la lluita jornalera.
Les dificultats per formar govern
Rajoy es recolza en la UE per pressionar per la formació d’un govern del PP en minoria, presidit per ell i investit amb el vot afirmatiu de Ciutadans i l’abstenció del PSOE. Un govern que estaria recolzat en un acord de mínims basat en l’aplicació dels plans de la Unió Europea i en la negació i repressió del legítim dret de Catalunya a decidir com a poble.
Però Ciutadans tem quedar condemnat a la marginalitat si apareix com a sostenidor directe del PP, encara que sap que si no dóna el seu braç a torçar i hi ha terceres eleccions perdrà una part important del seu electorat en benefici del PP. Per això, per no veure’s sols, reclamen ansiosos que el PSOE es pronunciï per l’abstenció.
La pressió sobre Pedro Sánchez perquè el PSOE s’abstingui i permeti un govern del PP és enorme i creix cada dia, protagonitzada per Felipe González, ex ministres, ex alts càrrecs i barons territorials, entre ells Susana Díaz. Enmig d’un greu esquinçament intern, Sánchez manté “a dia d’avui” el vot No a la investidura de Rajoy, a l’espera d’un acord PP-Ciutadans que li ajudi a justificar una abstenció còmplice. Sánchez tem per la seva cadira i també perquè sap que facilitar la formació d’un govern del PP accelerarà inevitablement la decadència del PSOE.
L’estratègia de Podem ha fracassat . I ara què?
Els dirigents de Podemos havien dit que la mobilització no servia per al canvi social i que calia apostar-ho tot a la via electoral per “guanyar les institucions”. Amb aquesta finalitat, van donar l’esquena a la lluita al carrer, van arrossegar als activistes al carril electoral i van girar més i més a la dreta, desfent-se de tot el que tenia de rupturista el programa original. Però al final, el seu promès “sorpasso” del PSOE ha quedat en no res i han acabat perdent més d’un milió de vots. La conclusió és clara: l’estratègia de Podem ha resultat un sonor fracàs.
No obstant això, els caps de Podemos, en lloc de rectificar i recuperar la lluita al carrer, perseveren en l’estratègia fracassada. Pablo Iglesias, amb prepotència, parla que és una “idiotesa” dir que “la lluita està al carrer i no al parlament”, per afegir que s’ha acabat el cicle que va començar amb les eleccions europees de 2011 i que ara vénen “lustres de normalitat” on Podemos passa a ser un “partit normal” dins del sistema, dedicat al treball parlamentari. Diu que el seu programa és socialdemòcrata i que “els canvis possibles” han de respectar els límits que imposa la pertinença a l’euro i a la UE i el respecte a les regles de la “economia de mercat”. I també, afegim nosaltres, els límits de la pertinença a l’OTAN i de la presència de les bases americanes que va venir a visitar Obama, a qui Iglesias va retre acatament.
Quant a IU, les eleccions no van resultar cap bàlsam per a la seva crisi. Garzón es va entregar a mans de Podem, mentre una part de les seves bases es va negar a votar la coalició. Ara, seguiran Garzón i IU sotmetent-se a la política i els plans de Pablo Iglesias?
El proper govern serà un govern de guerra social però també estarà tocat d’una gran feblesa
Pendents de la primera sessió d’investidura, només hem vist fins ara les primeres vicissituds del procés. En tot cas, si finalment aconsegueixen evitar terceres eleccions i, amb la complicitat de C’s i PSOE, es forma un nou govern, aquest no serà de tràmit sinó un govern de guerra social contra el poble treballador, ja que la seva tasca serà aplicar els plans de la UE i les empreses de l’Ibex 35. De la mateixa manera, serà també un govern en guerra oberta contra les aspiracions democràtiques del poble de Catalunya.
És davant això que cal preparar-se, sent conscients que podem i hem de treure profit de la feblesa política del proper govern, que naixerà tocat i afligit de gran inestabilitat. En realitat, si en les actuals circumstàncies no hem entrat en una veritable crisi de règim és per la situació de desmobilització social que estem vivint des que el moviment de protesta iniciat el 15M va ser canalitzat i neutralitzat.
És hora de canviar de cicle, és hora de reprendre la mobilització
Però és hora de canviar de cicle, és hora de recuperar la confiança en les nostres pròpies forces i canalitzar l’enorme cabreig social. Podem derrotar al govern que vingui però per a això cal reprendre la lluita per un pla d’emergència social que ens portarà forçosament a plantar cara a una UE en l’interior de la qual no hi ha esperança de solució als nostres problemes. Aquesta és la tasca de les activistes obreres i socials, dels lluitadors de totes les organitzacions de l’esquerra.
És hora de reprendre el camí de les lluites, començant pel suport als 2000 jornalers/es de la Vega del Guadalquivir, als quals han negat el PER, multat i ara amenacen amb la presó, en lloc d’anar contra les empreses defraudadores. Suport així mateix als que lluiten contra els acomiadaments a l’empresa privada i a l’Administració; a les que es mobilitzen contra els desnonaments; als que organitzen candidatures sindicals per enfrontar els plans patronals i a la burocràcia sindical; a les mobilitzacions per la llibertat de Alfon i tots els presos/es per lluitar, incloses les 27 de la Universitat Autònoma de Barcelona; als estudiants i professors que lluiten contra la implantació del decret 3+2; als manteros de Barcelona i als immigrants, a la lluita per tancar els CIEs; a la lluita pels drets i per l’acolliment als refugiats/as; a les manifestacions contra el TTIP.
Les Marxes andaluses proposen una marxa i una jornada estatal de mobilització a Madrid el mes d’octubre. Si aquesta iniciativa, a la que donem tot el suport, prospera, pot ser una magnífica ocasió per unificar els diferents moviments de protesta i obrir la via al cabreig social.
De la mateixa manera, el proper 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, serà la pròxima gran jornada per expressar de forma multitudinària el rebuig a les imposicions i la repressió de l’Estat, així como el suport al legítim dret dels catalans a decidir com a poble.
Governi qui governi els drets es defensen!
És hora de canviar de cicle i recuperar la mobilització!
És hora de donar suport a les mobilitzacions en curs i d’unificar el moviment!
És hora d’organitzar la lluita per un pla d’emergència social!
És hora de sortir en defensa dels drets democràtics de Catalunya enfront de la repressió de l’Estat!
30 de juliol 2016