Durant l’última setmana s’han realitzat les proves d’accés a la universitat a la majoria de comunitats autònomes. Han sigut unes proves atípiques, marcades per la situació excepcional de la pandèmia i la crisi econòmica. Lluny d’un criteri unitari, cada comunitat autònoma ha pres les mesures de seguretat i ha formulat l’examen com ha considerat. Ha sigut, a més, una selectivitat especialment massiva: el nombre d’estudiants que s’han presentat a les proves ha augmentat un 22% a Madrid, un 12,5% a Catalunya, un 18% a la Comunitat Valenciana, un 18,53% a Andalusia, un 23% a Extremadura i un 8,75% al País Basc.
El Gobierno va assegurar que es prendrien les mesures sanitàries necessàries perquè la selectivitat no suposés un perill per la salut pública. És cert que, durant els exàmens, a la majoria de centres s’han respectat les distàncies de seguretat. No obstant això, la selectivitat no deixa de ser un acte massiu i en alguns territoris ja han denunciat aglomeracions a les portes dels centres. Aquest és el cas de la companya Núria, que ha realitzat les proves a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, i explica: “-Dins de la facultat molt bé, el problema és que fora hi havia aglomeracions brutals a les portes. (…) Passaven llista des de la porta i ens deien: Apropeu-vos, apropeu-vos! Que si no no escoltareu el vostre nom!”
És especialment denunciable el cas del Segrià, comarca de l’oest de Catalunya confinada des del passat dissabte pel rebrot dels contagis de coronavirus, on 1692 alumnes s’han examinat de la selectivitat. La majoria dels alumnes viuen a la comarca, per la qual cosa 640 estudiants han hagut de desplaçar-se fins a la capital malgrat el perill de contagi.
Però el problema no és només com s’han realitzat les proves, sinó que els estudiants han hagut d’afrontar-les en condicions increïblement excepcionals. Sense assistir a classe durant 3 mesos, després de 99 dies de confinament i sense que l’estat fora capaç d’oferir recursos reals per no deixar enrere als estudiants més pobres. S’havia d’estudiar a casa, sense que els professors donessin l’abast a atendre’ns, sense recursos públics suficients ni espais habilitats per l’estudi. Els fills i filles de classe treballadora estàvem en complet desavantatge al costat d’aquells que poden permetre’s professors particulars, que tenen estudis espaiosos a casa o els que no han de patir per la seva nota, perquè no poden pagar-se estudis privats. És recurrent el cas d’Ari, companya de Sabadell, que afirmava: “-Aquesta situació no ha permès que poguéssim estudiar en condicions. Jo tinc dos germans petits i, tancats durant el confinament, era impossible estudiar a casa.”.
I a tot això s’hi ha de sumar que moltes han hagut de combinar l’estudi amb el cuidat de familiars o situacions econòmiques i emocionals delicades. Algú en pot explicar com una es pot centrar en estudiar quan ha perdut un familiar per la COVID19? O quan a la família hi ha dificultats per pagar el lloguer per culpa dels ERTO i acomiadaments? I als fills dels treballadors de Nissan o Alcoa, els demanem que estudiïn mentre els seus pares es deixen la pell en vagues per defensar els seus llocs de treball?
Un cop passats els exàmens, no queda una altra que denunciar al govern de PSOE-UP per haver permès la selectivitat més classista i injusta i per posar en perill les nostres vides i les dels nostres familiars.
Les joventuts de Corriente Roja vam advertir en el seu moment que era imprescindible suspendre la selectivitat. Però no només per l’excepcional situació que vivim, sinó també perquè restringir l’accés a l’ensenyament superior només beneficia a aquells estudiants de la privada i la concertada, o de la pública amb més recursos.
Qualsevol mesura de selecció serà sempre discriminatòria cap als més precaris, per això hem de lluitar perquè tot el món pugui accedir a una plaça a la universitat o al cicle que vulgui.
És una realitat que no hi ha places suficients per a tots els alumnes, i menys ara que han augmentat els candidats a la selectivitat, per això és imprescindible posar JA en marxa un pla d’emergència de rescat a l’educació pública per garantir el lliure accés a l’ensenyament superior. Tenim un estiu sencer per davant abans de començar el curs: construcció d’universitats i centres d’estudi, contractació de personal docent i ampliació extraordinària de places per tal que cap estudiant es quedi enrere.
A més, davant la brutal crisi econòmica que ens aguaita, després dels ERTO, els acomiadaments i el tancament de moltes empreses, és més necessari que mai lluitar per la gratuïtat de les matrícules universitàries i de cicles i l’ampliació de beques, per tal que cap fill o filla de classe treballadora es quedi sense estudiar per no poder-s’ho pagar.
Totes les mesures són impossibles sense un augment dràstic de la inversió en els serveis públics i sense la reversió de les retallades en sanitat i educació. És per això que, per abordar aquesta situació i posar a la nostra disposició les mesures i recursos que necessitem, tornem a cridar: NO al pagament de la deuda!
Està clar que, si no es veu obligat per la lluita dels estudiants, el govern PSOE-UP no garantirà ni la salut ni el dret a l’educació dels estudiants més empobrits. Per això és imprescindible organitzar-nos com estudiants i preparar-nos per un setembre ple de lluita. És el moment d’agafar forces perquè el pròxim curs cap estudiant es quedi enrere.
Places per tothom! Educació pública gratuïta i de qualitat!
Que cap estudiant es quedi enrere!