A finals d’octubre, en plena segona onada de la pandèmia, el Grup Indra va plantejar un ERE per a 1036 treballadors d’Indra Solucions TI, amb 13.000 treballadors a l’estat. Tres setmanes després va plantejar un altre ERE per a Indra Sistemes, aquest per a 240 treballadors. Indra és una de les grans de l’IBEX 35; participada al 18% per l’estat, aquesta multinacional es dedica als sectors públic, militar, consultoria, TIC… els seus números no són ni de bon tros dolents, i degut al perfil “de coll blanc” de la gran majoria dels seus treballadors i projectes, han pogut adaptar-se fàcilment al nou panorama de la pandèmia. Aquest ERE per a dues de les empreses del grup no té cap justificació.
Ingenieria contable per a un ERE que no se sosté per enlloc
Ens trobem enmig d’una crisi que està donant un cop molt dur a sectors econòmics sencers. Però per a Indra Solucions TI el panorama és molt diferent: incrementa la contractació, cartera de comandes de rècord i ingressos i liquiditat similars als de 2019. Però davant d’uns bons números, una comptabilitat imaginativa pot intentar justificar un ERE amb un parell de “pèrdues” ficades amb calçador. Indra no ha tingut pèrdues en els últims anys, tampoc en el que portem de 2020, i aquestes “pèrdues” són tripijocs comptables que no afecten el flux de liquiditat de l’empresa.
Aquest ERE no sorprèn, el grup ja va proposar (i va rebutjar davant la unitat sindical), un ERTE durant el confinament de març. Ja es va dur a terme un ERE de 1700 persones el 2015 per continuar contractant després. Així, utilitzen els acomiadaments col·lectius com a forma de renovar plantilla actualitzant salaris a la baixa.
Resposta unitària: no a l’ERE
Tots els sindicats d’Indra Solucions TI s’han ajuntat en un bloc d’unitat d’acció que rebutja de front l’ERE: CoBas, RSTIC, CGT, ASIT, USO, ELA, CIG i SIGI. Tots excepte CCOO i UGT, que tenen majoria a la taula de negociació (7/13). En el calendari del bloc i els seus integrants, hi ha hagut xerrades, assemblees telemàtiques, recollides de signatures, pre-avisos de vaga i la proposta que els sindicats que estiguin per aprovar l’ERE sotmetin aquesta decisió a un referèndum entre la plantilla. La conformació d’aquest bloc és un exemple d’unitat entorn de la defensa dels llocs de treball. CCOO i UGT han d’abandonar la demanda de prejubilacions i les insinuacions d’acomiadar subcontractats per unir-se al bloc. Ja que hi ha consens respecte què els números presentats per l’empresa no justifiquen l’ERE, el rebuig ha de ser també unànime i frontal.
Que ningú es quedi enrrere, cap acomiadament a Indra
Els acomiadaments plantejats ara tenen molt més en comú amb els de l’últim març que amb els de 2015, per l’abans i el després que marca la pandèmia, per la propaganda de “sortir units” del Govern i la composició d’aquest. En aquest ERE, de moment, no hi ha hagut concentracions ni manifestacions, però l’empresa ha fet una rebaixa en el seu atac, al proposar un mix de pre-jubilacions, acomiadaments i rebaixes salarials en lloc de només acomiadaments. Aquest canvi en el seu plantejament ens demostra que alguna cosa va canviar, ja que durant l’ERE de 2015 l’empresa no va moure ni una coma de la seva proposta inicial tot i les mobilitzacions.
La poca vergonya del Grup Indra plantejant un ERE tot tenint beneficis, amb la situació que la classe treballadora està patint actualment degut a les circumstàncies creades per la pandèmia, dóna perquè el conflicte sobrepassi l’empresa i arribi al debat públic. Per què el Govern permet que una empresa semi-pública amb beneficis, ataqui a més de 1200 treballadors? Aquesta és la pregunta que cal gravar al cap de la gent per forçar el grup o el Govern a aturar això. És important remarcar l’aparent tractament desigual: per què des del Govern no s’ha fet gran cosa per frenar els atacs a Alcoa i Nissan, però sí que es rescata Air Europa amb 475 milions? Doncs per facilitar l’adquisició d’Air Euorpa per la multinacional IAG i que li surti millor de preu. No hi ha un tractament desigual, el Govern té el criteri de blindar els beneficis empresarials, no els llocs de treball.
El Grup Indra té un 18% de participació estatal a través del SEPI, sent l’Estat el seu principal accionista. El SEPI el presideix un exministre d’indústria del PSOE. Així, el Govern té una responsabilitat evident en aquest ERE, i si “d’aquesta en sortim units” i “ningú queda enrrere” cal que “el govern més progressista de la història” es mulli i el prohibeixi en cas que Indra no el retiri.
La baralla es pot guanyar, però cal que tots els sindicats i la plantilla donem vida a les iniciatives del bloc sindical, que organitzem les assemblees de treballadors i el referèndum per dir que NO ens empassem l’ERE. Els sindicats i les seves bases han de difondre el conflicte i cridar el Govern a mullar-se.
Si el grup no fa marxa enrere, el Govern té la responsabilitat de frenar aquest ERE, sense contrapartides cap a l’empresa, si vol salvar el tipus.