La pandèmia està lluny de ser controlada
La crisi de la COVID-19, està tenint conseqüències devastadores, no només per la pèrdua diària de vides humanes, sinó en termes econòmics i socials. El virus s’estén cada cop per més països i segons dades oficials (a dia 16 de setembre), hi ha més de 29,6 milions de casos i 936.000 morts a tot el món. Però tot indica, que les xifres reals podrien ser molt majors. Actualment, el país més afectat és Estats Units, amb més de 6,6 milions d’infectats/ades i almenys 195.000 defuncions, seguit d’Itàlia i molt d’a prop Brasil.

A Europa, on el pitjor semblava haver passat i s’havia aconseguit doblegar la famosa corba, s’està vivint “un ressorgiment” dels contagis entre els quals Espanya està al capdavant dins la UE.

En pocs dies hem superat la barrera de les 30.000 morts i els contagis que segueixen pujant des de juliol, ja van passar de llarg el mig milió. De nou, aquestes són xifres “oficials”, però és evident que el govern està falsejant la realitat. Les dades que faciliten les CCAA, superen ja els 44.000 morts. I durant l’any 2020, el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat diària (MoMo) a Espanya, que inclou les morts per totes les causes, precedents de 3.929 registres civils informatitzats, que representen el 92% de la població espanyola, dona com “excés de morts” (diferència entre la mortalitat esperada segons mesures històriques i la real entre el 14 de març i el 16 de setembre), la xifra de 44.701 morts.

Aquest augment en la notificació de persones infectades també depèn del volum de proves realitzades a cada país i per això s’han d’interpretar les xifres que podrien ser fins i tot majors, amb “cautela”. En tot cas, encara que al nostre país es fan més tests ara que el principi de la pandèmia, el número segueix sent molt menor del qual faria falta.

La realitat és que en contra del que ens diuen els governs, la pandèmia segueix estenent-se i està molt lluny de ser controlada enlloc del món, de la mateixa manera que la recessió econòmica que està portant amb ella.
Conviure amb la pandèmia s’ha naturalitzat
Després d’un confinament que va ser parcial i tardà, la desescalada a partir del 2 de maig per entrar en el que van anomenar la “nova normalitat”, va venir dirigida per la pressió de la gran burgesia per obrir tot i reactivar l’economia l’abans possible. Encara que es tingui la vacuna i no se sàpiga ni tant sols si aquells que han superat el virus queden immunitzats. Però arribava l’estiu i s’havien d’obrir els negocis i les fronteres al turisme, al preu que fos.

En aquest context, les mascaretes, encara que per si soles no són suficients contra els contagis, s’han convertit en una forma de legitimació del fi de les quarantenes. Perquè encara i que són necessàries, s’utilitzen per tapar (mai més ben dit), totes les carències, negligències i faltes de recursos que fins ara han conduït a aquest desastre sanitari de contagis i morts. Fins i tot amb les morts, la pandèmia es va naturalitzant i som incitats a seguir consumint i obligats/ades a anar a la feina, si es té “la sort” de tenir-ne una.

La nova normalitat és que segueixi havent contagis i morts per la pandèmia. Que milers segueixin perdent la seva ocupació o estigui en un ERTE etern i vegin enfront seu un futur incert. És que moltes persones es vegin obligades a escollir entre contagiar-se pel virus o tenir un plat per menjar.
¿Per què es produeixen els rebrots?
Els epidemiòlegs europeus raonen que, després de doblegar la corba, s’han anat relaxant les mesures de distanciament físic “més estrictes” i molts dels brots a Espanya, que es multipliquen a diàri, s’associen amb “activitats a l’aire lliure” i en particular, a aquelles en les que “participen joves en “oci nocturn”. Unes activitats i un oci, que governs i patronal, van promoure de forma irresponsable.

Amb el seu discurs i algunes de les campanyes “de conscienciació” que estan portant a terme, bàsicament el que volen és posar el focus en la responsabilitat individual i amb això acaben culpabilitzant dels rebrots a la ciutadania, i molt especialment a la joventut: “perquè no es posen mascaretes, no guarden distàncies…”

Mentrestant, s’oculta la responsabilitat dels contagis entre els temporers, en residències, o als centres de treball, i tampoc expliquen com és possible que el personal sanitari se segueixi contagiant.

Els rebrots han portat a prendre mesures en totes les comunitats. Mesures com el tancament de discoteques i sales de ball, límits horaris a bars, terrasses i restaurants, el respecte obligatori a la separació d’un metre i mig entre taules amb un màxim de deu persones en elles, la prohibició del “botellón” i confinaments selectius i temporals en alguns municipis i barris.

Totes les mesures, a més de perjudicar sobretot als petits negocis, molts dels quals aniran a la ruïna, són completament insuficients. El govern el que ha fet bàsicament durant l’estiu, és passar la responsabilitat de prendre mesures a les CCAA i fer ulls grossos encara i sabent que no s’estaven fent les coses bé. Els 9.000.000 milions del fons de reconstrucció per la sanitat que s’han transferit a les CCAA i aquestes tímides mesures acordades, estan a anys llum del que veritablement es necessita, i no són sinó una rentada de cara perquè sembli que estan fent alguna cosa. I ja no val agafar-se al factor sorpresa, perquè el risc de rebrots se sabia. Tampoc a unes retallades de la sanitat de governs anteriors que són reals i segueixen pensant. Però que, amb més raó, aquest govern tenia i té la responsabilitat de combatre.

Preocupa que l’augment de casos porti un increment sostingut d’hospitalitzacions amb el risc de col·lapsar les urgències i UCIs, amb un personal molt cansat i psicològicament tocat encara. Preocupa que aquest augment exponencial de casos obliga a un major seguiment i com afirmen els experts, el sistema sanitari te “capacitat de diagnòstic”, però ha perdut “la capacitat de rastreig i seguiment dels contactes”. Les plantilles estan minvades, cada cop hi ha més jubilacions sense personal de relleu, la gent està esgotada i hi ha baixes per COVID-19 o per ser contactes”.

Preocupa que a les llargues llistes d’espera en l’atenció especialitzada a les que ens tenen acostumades, se li sumen ara les de l’Atenció Primària, que a quasi tot arreu s’està veient sotmesa a una pressió cada cop major, per la falta de mitjans i de personal.

La situació es torna cada dia més greu, sobre tot a Madrid, on quasi un terç dels llits d’hospitals públics estan ja ocupats per pacients Covid; més del doble de la mesura en l’àmbit estatal. En alguns hospitals del sud de Madrid, ja s’estan cancel·lant cirurgies que estaven programades. El col·lapse que ja és real en l’Atenció Primària de molts barris obrers, tindrà enormes conseqüències en la salut general.

A Madrid precisament, que acumula el major nombre de contagis, la “gran estratègia” d’Ayuso durant l’estiu, va ser primer reclutar voluntaris per la tasca del rastreig i anunciar la construcció d’un hospital nou sense suficient personal, que costaria 50 milions d’euros. I quan va veure que la cosa se li anava de les mans, contractar a dit amb diners públic a Quirón Prevención SL, per un import de 194.223 d’euros per les tasques de rastreig durant tres mesos. Però posats a improvisar, el govern tampoc es queda enrere i a la tornada de les seves vacances, no va tenir una altra ocurrència que oferir a l’exèrcit, per les mencionades tasques de rastreig.

La realitat demostra que després de l’Estat d’Alarma no s’han pres les mesures necessàries. El deteriorament de la sanitat pública, que és pitjor fins i tot que abans de la pandèmia, va ser la causa de la vaga protagonitzada pels MIR de la Comunitat de Madrid aquest estiu i és la causa de la pròxima vaga anunciada pel personal sanitari de l’Atenció Primària en aquesta comunitat pel 28 de setembre, davant el desbordament de tasques que pateixen. Tot el nostre suport i solidaritat!
Enfront de la COVID-19, necessitem mesures estructurals en la sanitat
En realitat, la principal preocupació, tant del govern central com dels autonòmics, no és per la vida de la gent, sinó que veiem com prioritàriament segueix sent per mantenir els negocis de la gran burgesia, que és l’única que ERTES en mà, pot sostenir-se durant mesos malgrat les restriccions d’horari i tancaments parcials.
Al mateix temps, els inquieta el cost polític que els pot suposar una mala gestió, amb l’escenari d’un nou col·lapse de les urgències o les UCIs en la sanitat pública, que saben molt bé, no està preparada per afrontar un nou “tsunami” de casos.

Prou de culpabilitzar a la gent i especialment a la joventut o a les persones immigrants, de l’augment de casos! Quantes més morts i contagis diaris han d’haver-hi perquè els nostres governants actuïn i prenguin les mesures que són necessàries? Quant valen les nostres vides?
Fer confinaments racistes i classistes per protegit els barris rics, no és la solució! Necessitem mesures estructurals en la sanitat, que puguin afrontar de forma efectiva a la COVID-19!
Exigim:

  1. ¡Derogació de la Llei15/97 i expropiació de la sanitat privada!

  2. ¡Augment immediat del pressupost per construir nous hospitals públics i unitats de teràpia intensiva!
  3. ¡Equipamients de protecció de qualitat i suficient per al personal sociosanitari que se segueix contagiat!
  4. ¡Reforç de l’Atenció Primària amb més rastrejadors i més personal sanitari, en condicions laborals estables i amb salaris dignes!

  5. ¡Mascaretes, gels hidroalcohòlics i les futures vacunes, gratuïtes per tota la població!

  6. ¡Necessitem test massius i obligatoris i la intervenció estatal dels laboratoris que porten aquestes proves a terme!

    ¡Això és imprescindible per rastrejar i monitorar la pandèmia de forma ràpida i eficient!

  7. ¡Reforç en l’Educació, amb personal sanitari, més professorat, més personal de neteja i habilitació d’espais per una educació segura i educació de qualitat per tots/es!
  8. ¡Exigim parar la producció amb garantia de salaris, per part de l’empresa, en aquells centres de treball on hi hagi treballadors infectats!

  9. ¡Quarentenes amb condicions d’habitatge dignes i ingressos suficients per a tota la classe treballadora!