AUTOR: JOVENTUT ESTATAL CORRIENTE ROJA
Gener de 2021 ha començat enmig d’una onada de fred i el començament d’una “tercera onada de contagis”, amb un dramàtic augment de casos, i amb la saturació, de nou, de la Sanitat Pública, que està destinant part de les seves instal·lacions i personal a la posada en marxa de la vacuna.
Enmig d’aquest panorama, s’han realitzat i s’están realitzant els exàmens finals i recuperacions universitaris en diverses comunitats de l’Estat, i en molts casos de manera presencial. Ja són diverses facultats, com per exemple algunes de la Universitat Autònoma de Barcelona o de la Universitat Autònoma de Madrid, en les quals els i les estudiants ens hem començat a organitzar per a mostrar el rebuig a aquesta situació. No entenem com és possible que, en un moment en el qual a Catalunya es sumaven 4.876 nous contagis en les últimes 24 hores o en el qual les xifres de Madrid no baixaven de 4000 diaris, es continuara mantenint la presencialitat de les proves avaluables.

Després de la criminalització que hi ha hagut cap a la joventut durant aquest passat any, on se’ns assenyalava com a irresponsables i culpables de l’augment de contagis, i després d’un Nadal en el qual s’han mantingut unes dures restriccions, se’ns obliga a assistir a exàmens presencials. Exàmens amb aforaments que poden arribar a superar els 60 alumnes per aula, on les distàncies de seguretat són inferiors al metre i mig, als quals hem d’assistir en un transport públic abarrotat i en els quals, com a colofó, les mesures de ventilació consisteixen a obrir les finestres, en un moment en el qual les temperatures assolien mínimes que no es veien en els últims 20 anys.

Els rectors de diferents províncies s’excusen en què les autoritats sanitàries no han indicat que sigui necessari tornar a la virtualitat, i que per tant la situació “no és tan greu i les universitats són espais segurs.” Però aquí la pregunta és, si hi ha possibilitats de fer exàmens virtuals i disminuir així el risc de contagi, a què es deu aquesta intransigència de voler fer les avaluacions presencials?

D’una banda, es vol prevenir que els alumnes “copiem”. Aquest argument no podria justificar en cap cas posar en risc la nostra salut i la dels nostres. Ens trobem en un semestre en el qual no s’ha garantit una docència de qualitat en moltes universitats, i amb un sistema educatiu retallat extraordinàriament i que continua mantenint mètodes d’avaluació del segle passat. Ni s’injecten recursos a la pública ni es posen facilitats per a fer avaluacions que s’ajustin a les dificultats que estem vivint els alumnes de classe treballadora en el moment actual.

D’altra banda, i aquest és el motiu principal, de fons no hi ha recursos per a fer els exàmens virtuals sense deixar a ningú enrere. La UAB, al costat de moltes altres universitats públiques com la UAM, porta anys avisant de la seva difícil situació econòmica, arrossegant 65M de dèficit. És fàcil intuir que amb prou feines podria garantir la despesa que suposaria facilitar, a tots els alumnes que ho necessitessin, els recursos suficients per a fer els exàmens virtuals. Incloem aquí no solament recursos tecnològics, sinó també residencials per a aquells estudiants de famílies desnonades, o sense un espai propi per a estudiar o amb convivents contagiats de COVID-19.

Per això, des de Corrent Roig diem alt i clar NO als exàmens presencials, i que ha de ser el professorat al costat de l’alumnat els que decidim quines alternatives d’avaluació s’ajusten millor a la situació de crisi sanitària i econòmica, que estan molt lluny d’estar controlades. A més, exigim al “govern més progressista de la història” un augment dràstic de recursos a l’educació pública, per a poder assegurar que tots els i les estudiants estiguem en igualtat de condicions enfront de les avaluacions finals.

Aquest augment dràstic és impossible sense la reversió de les retallades a l’educació dels darrers anys, sense la confiscació de l’educació privada a mans de la pública i sense declarar l’impagament del deute públic que consumeix actualment gairebé el 9% del nostre PIB en els pressupostos anuals.

Entenem que les condicions i la falta d’un moviment estudiantil fort, massiu i organitzat en les universitats dificulten tremendament l’organització d’una vaga d’exàmens. Tot i així, els i les delegades i activistes que durant aquestes setmanes ens hem posat al capdavant per denunciar aquesta situació en xarxes i mitjans, i escriure comunicats de protesta als rectorats i deganats de les nostres universitats, hem de continuar organitzant la resposta col·lectiva, planificant des de les nostres classes accions al costat dels nostres companys/es i votades democràticament.
Qualsevol acció de protesta que fem colze a colze al costat dels nostres companys i companyes de classe, és un pas més en la construcció del moviment estudiantil que necessitem i necessitarem en els pròxims anys.