La plantilla de Nissan Montcada han començat el dia 4 de maig vaga indefinida, coincidint amb el retorn parcial a la feina i en mig de l’estat d’alarma. La protesta ha arrencat davant la negativa per part de l’empresa a exposar els plans de producció del conjunt de centres, la durada dels ERTOs aplicats i sobretot per l’anunci del tancament de les seves plantes a Espanya, començant per la de Montcada, fruit del seu retrocés en vendes al mercat europeu. A Barcelona, abans del confinament, ja estaven funcionant al 25% de la seva capacitat.
El que empreses com el grup Nissan entenen com crisi és haver ingressat de beneficis 452,8 milions d’euros en els primers trimestres del curs 2019-2020. Sembla que més de 300 milions de benefici nets durant els 9 primers mesos de l’últim any fiscal no són suficients i que val la pena jugar amb el futur de 4.000 famílies i de 20.000 més, que indirectament també treballen per Nissan.
El comitè d’empresa declara:
“No estem disposats al fet que ens usin per a treure les produccions que els interessa per a complir els seus contractes i després ens deixin tirats. No es pot permetre que una multinacional com aquesta, que al costat de Renault formen l’aliança més potent econòmicament del sector de l’automòbil, utilitzi la catàstrofe d’una pandèmia per a deixar a milers de famílies en l’atur”
Els treballadors, ni hem de suportar que la mobilitat del capital posi en perill el nostre futur ni que les grans empreses amb beneficis multimilionaris puguin acollir-se a mesures d’ajuda per part de l’Estat. El paper dels empresaris és embutxacar-se diners, mentre els imprescindibles, els que produïm, els que fem funcionar les fàbriques, el transport, els supermercats, els hospitals… som el conjunt de la classe treballadora. El govern està més preocupat per protegir els beneficis de bancs i empreses que per les nostres vides. L’amiguisme del Gobiern, la patrona, CCOO i UGT és tan descarat com repugnant.
Corrent Roig, secundem amb totes nostres energies la vaga de Nissan i totes les lluites dels treballadors en defensa dels seus drets, a més a més de comprometre’ns ha fer un treball de solidaritat acord amb les nostres forces.
Tenim clar que avui com ahir, la defensa dels llocs de treball passa per posar en el centre la lluita per la nacionalització de totes les empreses amb EREs. Qualsevol mesura que no sigui treure-les de les mans privades i del mercat, és com a molt “pa per a avui i fam per a demà”.
La nacionalització implica la defensa d’unes condicions de treball i per tant de producció, concordes a les necessitats socials, fonent els interessos socials amb els de la classe treballadora.
La nacionalització simple en la qual l’Estat es fa càrrec de les empreses, per a sanejar-les amb diners públics i vendre-les regalades al capital privat no soluciona els problemes, necessitem nacionalitzar sota control dels treballadors, per a posar aquestes empreses al servei de les necessitats socials.
El camí de la victòria passa per unir les lluites de totes les empreses en crisis, amb EREs, per la seva nacionalització sota control obrer i popular. És l’única perspectiva no utòpica per a defensar els llocs de treball i condicions dignes; la sortida de les burocràcies sindicals i els partits polítics oficials actuals que admeten com “mal menor” els límits imposats pel sistema capitalista ens condemnen a acceptar el capitalisme, acceptar condicions laborals de semi-esclavitud, atur estructural, no tenir treball fix… Les seves sortides són les utòpiques, ja que sota el sistema capitalista no existeix cap garantia d’estabilitat i condicions de treball dignes.
Per això donis de Corrent Roig defensem:
- Envoltem de solidaritat els treballadors en vaga, començant per la Nissan.
- No als ERE’s.
- Nacionalització sota control obrer i popular de totes les empreses en processos de
- Per un govern dels treballadors i el poble.