La resistència davant l’intent de neteja ètnica en el petit barri palestí de Sheikh Jarrah, a Jerusalem, amb l’expulsió de les seves cases de ciutadans i ciutadanes àrabs israelianes, ha fet detonar una espurna que s’ha estès per tota la Palestina històrica: la resistència heroica i històrica ha arribat a tots els racons, a animadversió de la brutal violència sionista. La solidaritat internacional avança.
Des de Gaza, la resistència ha enviat un missatge per a intentar cessar l’ofensiva brutal a Jerusalem. Ara, l’estreta i empobrida Franja, sota cèrcol criminal que pateix des de fa gairebé 14 anys, sagna una vegada més. Des del 10 de maig els dos milions de palestins que viuen a Gaza estan sota un bombardeig massiu sionista.
Acorralat, Israel ha postergat 30 dies una audiència sobre les expulsions en Sheikh Jarrah, la qual cosa demostra la força de la resistència. Si no s’aplaca, pot impedir la continuïtat d’aquest procés, no sols en aquest barri, sinó en tota Palestina. Així mateix, altres barris enfronten la mateixa situació, com Silwan, també a Jerusalem, o ciutats ocupades en 1948 durant la Nakba que viuen amenaces d’expulsió.
Des de que el 2005 l’Estat sionista va retirar els 8.000 colons que vivien en assentaments en l’estreta Franja –ja que van considerar que era molt costós, en termes militars, mantenir-los i el retorn no els compensava–, el camí estava obert a les massacres, sense risc de ferir o assassinar aquests colons. En 2006, Hamas va vèncer democràticament les eleccions i va passar al comandament de l’estreta Franja. Israel va decretar, poc després, un bloqueig que imposava als palestins fam, fred i misèria, una “dieta forçada” en paraules d’una dirigent sionista. El cèrcol va comptar i compta amb l’ajuda de la dictadura egípcia. El resultat és que la meitat dels nens enfronten desnutrició crònica i que a partir de desembre de 2008 estan sotmesos a bombardejos i massacres constants.
Entre aquell final d’any i el començament de 2009 es va donar la primera ofensiva violenta per part d’Israel, la qual acabaria normalitzant-se. Van ser 1.400 morts en poc més de 30 dies. La infraestructura destruïda –escoles, hospitals, cases, serveis bàsics– mai va poder ser reconstruïda. En 2012, un nou atac al llarg d’una setmana es va emportar 150 vides palestines. Aquest any l’ONU va afirmar en un informe que la crisi humanitària era tan dramàtica que Gaza es tornaria inhabitable en vuit anys (fins a 2020).
Entre tant, al 2014, durant 51 dies de bombardejos i operacions terrestres, 2.200 palestins van ser massacrats, entre ells 530 nens i nenes. Al 30 de març de 2018, el Dia de la Terra palestina, es va marcar l’inici de la Gran Marxa del Retorn. Franctiradors sionistes i les seves bombes no van perdonar ni tan sols a metges, infermers i periodistes. Fins al 31 de desembre del mateix any van haver més de 159 morts i 20.000 ferits. Amb tot aquest procés, molta gent a Gaza va perdre cames, braços, visió,…
Una vegada més, mitjançant una falsa al·legació sionista com a resposta al partit polític Hamas es justifiquen els seus atacs. En realitat no és més que una acció com a part de la contínua neteja ètnica que es va iniciar amb la Nakba; catàstrofe palestina que va suposar, amb l’expulsió de les seves terres del 75% de la població palestina i la creació de l’Estat d’Israel amb el suport exprés de les grans potències del moment, l’URSS i els USA.
Els actuals bombardejos compten, una vegada més, amb el suport tàcit o exprés de la majoria de les potències imperialistes. Els EUA i la UE, així com el govern “progressista” espanyol, s’amaguen darrere d’una suposada “equidistància”. Com es pot ser tan hipòcrita per a comparar les armes d’un dels exèrcits millor armats del món amb les pedres i els coets artesanals palestins?
Els palestins aixequen la reivindicació fonamental de retorn a les seves terres d’on van ser i continuen sent expulsats. En l’estreta franja, al voltant de 80% dels gairebé dos milions d’habitants són oriünds de llogarets destruïts durant la Nakba. Integren, per tant, el contingent de cinc milions de refugiats. Encara amb la recrudescència de la repressió israeliana, la resistència segueix.
Solidaritat incondicional amb el poble palestí i la seva legítima resistència. Repudia al bombardeig israelià!
Per un Estat únic palestí, lliure, laic, democràtic i no racista, amb drets iguals per a tothom qui vulgui viure en pau amb el poble palestí.