Crida l’atenció les escasses mostres de solidaritat amb el poble grec que hem viscut als carrers durant les últimes jornades, que han estat marcades, tanmateix, pel brutal xantatge de la UE i la Troika. Més encara quan el govern Rajoy, servil lacai de Merkel, ha estat especialment bel·ligerant.
És probable que l’explicació d’això sigui que molts responsables polítics que parlaven de la solidaritat amb Grècia la reduïen en realitat a la solidaritat amb el govern Tsipras. I aquest, un cop va decidir acceptar les condicions bàsiques del xantatge de la UE, no era ja partidari de mostres internacionals de suport, que inclús podien entorpir el pacte.
Es podria pensar que aquest és el motiu pel qual la direcció de Podemos i la d’IU, que són els qui tenen les majors responsabilitats en aquest assumpte, s’han mostrat tan passives. De la mateixa manera, ens sembla molt negatiu que no s’hagin enfrontat al cor mediàtic que alçava la veu exigint la devolució del préstec grec i, en comptes de desemmascarar-lo, hagin acabat sumant-se’n.
Però el poble grec necessita tota la nostra solidaritat. La seva lluita és la nostra, i el seu destí va lligat al nostre, a la lluita dels països del Sud d’Europa i de tot el continent. Per això hem d’exigir la cancel·lació del deute grec, i recolzar el poble grec en el seu enfrontament amb la UE i la Troika. I sumar les nostres forces a l’esquera grega que, amb Manolis Glezols, l’eurodiputat de Syriza i heroi de la Resistència contra l’ocupació nazi, crida a mobilitzar-se perquè Tsipras revoqui l’acord firmat.