Les conseqüències socials i laborals del TTIP: crònica d’un desastre anunciat
El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP segons les sigles angleses) entre EEUU i la UE s’està negociant entre les grans empreses multinacionals i les elits polítiques a les esquenes de la ciutadania de les dues regions.
L’objectiu teòric és suprimir obstacles aranzelaris de l’activitat comercial (tot i que les taxes duaneres ja són bastant baixes: 5,2% a la Unió Europea i 3,5% als Estats Units d’Amèrica), la inversió, el creixement econòmic i la creació d’ocupació.
L’objectiu real és desregular i eliminar els drets socials, laborals, sindicals, les normatives mediambientals i privatitzar els serveis públics com la salut, l’educació, l’aigua, els transports, etc., per aconseguir més beneficis.
El TTIP pretén garantir les inversions de les empreses per sobre de les lleis dels Estats, fins el punt en què aquests haurien d’indemnitzar les empreses i veure’n perjudicat el nivell previst dels seus guanys, a través de l’Instrument de Resolució de Conflictes entre Inversors i Estats, els famosos tribunals d’arbitratge, no sotmesos a la justícia ordinària dels Estats.
El TTIP és un pas més per acabar amb els drets de la ciutadania i disciplinar els treballadors i treballadores, tot accentuant els processos de retallades, privatitzacions i l’alliberament de fluxos de capital, augmentant encara més el poder del gran capital, tal i com ha succeït en altres tractats, com el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA en anglès).
Des d’aquesta perspectiva, les conseqüències seran negatives per a l’agricultura, l’alimentació i el medi rural, la salut, la privacitat, la feina, els drets laborals i socials i el medi ambient.
CONSEQÜÈNCIES PER A L’OCUPACIÓ I PER ALS DRETS LABORALS I SOCIALS
Segons el govern d’EEUU, amb el TTIP es crearien milions de llocs de treball. Existeixen estudis que parlen de la creació de 750.000 noves feines i d’un augment del Producte Interior Brut (PIB) a la UE entre l’1% i el 0,5% fins el 2.027, però la mateixa Comissió ho redueix al 0,1%. Es destruirien feines a la indústria càrnia, al sector dels fertilitzants, al bioetanol, al sucre, béns d’equip i al metal·lúrgic.
Un estudi alternatiu i crític elaborat per la Universitat de Tufts afirma, entre altres coses, que es perdrien 600.000 llocs de treball a la UE, les rentes del treball es reduirien a la participació en el PIB i es perdrien ingressos públics.
Quant als drets laborals i sindicals, s’ha de tenir en compte “l’harmonització” de la regulació, la igualació a la baixa.
Als Estats Units els drets laborals i sindicals brillen per la seva absència, a la Unió Europea ara per ara estan garantits, però no harmonitzats1; si més no, encara que formalment estiguin garantits, es conculquen i s’incompleixen cada cop més.
EEUU únicament ha firmat dos dels vuit convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT); els contraris al treball infantil i al treball esclau, però no els que es refereixen a la negociació col·lectiva i al dret d’organització i associació.
Tampoc ha ratificat el Pacte Internacional de Drets Econòmics (inclosos els drets laborals, sindicals i de salut), socials i culturals, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides, mitjançant la resolució 2200 A (XXI) del 16 de desembre del 1966 i que va entrar en vigor el 3 de gener de 1976.
A més, entre els Estats de la Unió existeix una competitivitat per atraure inversors, tan d’altres Estats com de països estrangers, pels quals en 24 d’ells han rebaixat els salaris i retallat drets en seguretat i salut laboral. La negociació col·lectiva i l’organització sindical no estan reconegudes, per tant el dret a vaga i la llibertat sindical han desaparegut del món laboral.
Es donen “facilitats per a treballar” (disponibilitat per a l’ocupació o ocupabilitat), en comptes de treball. S’ha implantat l’anomenat Workfare, l’acceptació de qualsevol treball sota pressió per part dels aturats (des d’una visió neoliberal es responsabilitza els desocupats de la seva pròpia situació, i no el context socioeconòmic que produeix atur, pobresa i desigualtat), que també es denomina paradoxalment right to work (dret a treballar). No està establit el salari mínim, ni la seguretat i la salut al centre de treball.
Els treballadors d’algunes multinacionals, com ara Wal-Mart o McDonald’s, cobren salaris de misèria, tant és així que han de sol·licitar els vals d’alimentació que concedeix el govern als pobres.
Aquesta és la situació laboral que molt probablement podria implantar-se als països de la UE en àrees de competitivitat, si s’arribés a firmar el TTIP.
Per altra banda, EEUU és el país més desigual del món, on no es reconeix l’accés a l’atenció mèdica com un dret humanitari fonamental. El sistema de salut és privat gairebé en tota la seva totalitat, i de baixa qualitat. Recentment s’ha ampliat l’atenció sanitària amb el president Obama; malgrat tot, gairebé la meitat dels 50 Estats de la Unió es neguen a ampliar l’atenció sanitària cap els més pobres.
Aquesta situació és deguda principalment al poder econòmic de les grans asseguradores mèdiques. Aquell qui té diners pot accedir a una atenció sanitària de qualitat.
Al seu torn, la UE ja fa dècades que aplica la política neoliberal a tots els àmbits inclòs especialment el socioeconòmic, la política social, en què està inclosa la política laboral, que es delega clarament als Estats membres. Aquesta política no només no acaba amb la desigualtat, l’atur i la pobresa sinó que l’aguditza. Es limita a dissenyar i elaborar Plans perquè els posin en marxa els Estats.
Es considera els aturats, igual que a EEUU, com els únics responsables de la seva situació, per tant s’han de fer “ocupables”, aplicant-los “polítiques actives d’ocupació” (individualitzen el problema) i pressionant-los perquè acceptin qualsevol feina, al potenciar els contractes temporals i a temps parcial, el treball precari2.
Les prestacions han perdut la consideració de DRETS i s’han convertit en “contractes obligacionals”, com assegurances assistencials, debilitant seriosament les condicions laborals.
S’està ampliant l’edat de jubilació i reduint les pensions. Les reformes laborals donen encara més poder als empresaris. Per aquest motiu, s’han convocat vagues generals a Grècia, Portugal, Espanya i, recentment, també a Itàlia i Bèlgica.
Aquesta és la precària situació dels drets laborals i socials a la UE, en el marc del Tractat de Lisboa encara vigent, que s’assembla cada cop més, i d’una forma inquietant i perillosa, als paràmetres estatunidencs.
Com a conseqüència, és necessari lluitar contra aquesta construcció europea i contra el TTIP, des de la societat civil, els treballadors i treballadores i els sindicats alternatius de classe, de forma coordinada i eficaç, perquè el gran capital no aconsegueixi fer desaparèixer els drets fonamentals, entre els quals es troben els drets socials, laborals i sindicals, en què l’objectiu real és l’eliminació d’aquests acords.
Contra la globalització de l’explotació econòmica, internacionalisme obrer i solidaritat de classe!
BLOC COMBATIU I DE CLASSE:
ALTERNATIVA SINDICAL DE TRABAJADORES (AST)
BALADRE
CONFEDERACIÓN GENERAL DEL TRABAJO (CGT)
CONFEDERACIÓN NACIONAL DEL TRABAJO (CNT)
COMISIONES DE BASE (CO.BAS)
COORDINADORA SINDICAL DE CLASE (CSC)
INTERSINDICAL ARAGON (IA)
SINDICATO ASAMBLEARIO DE SANIDAD (SAS)
SOLIDARIDAD OBRERA (SO)
Notes:
1. La no harmonització en mínims bàsics (salaris mínims, jornades, condicions de treball) possibilita tant el dumping laboral, com el social i facilita “la llibertat absoluta del capital per mobilitzar-se, allà on els costos laborals són o bé més baixos o bé les legislacions laborals nacionals són més liberals o permissives”.
2. El penúltim “despropòsit” dels sindicats del règim (CCOO + UGT), en la firma dels 426€ durant sis mesos, per una única vegada, ve condicionat per aquestes “polítiques d’ocupabilitat”: l’aturat/aturada, “firma un contracte individualitzat” de disponibilitat obligada per seguir una ruta laboral en què l’empresari (qualsevol) juga amb l’avantatge en la contractació, mentre, la persona “assistencialitzada per l’ajuda de caritat”, no podrà rebutjar qualsevol contracte que se l’ofereixi.