En la senda de Zapatero, Sánchez va apel·lar a la gestualitat, començant per la “feminista”, com si nomenar ministres modifiqués per si mateix la situació de milions de dones treballadores. Com si als governs no els definís la seva composició de classe i les polítiques que apliquen.Per als que han posat el llistó tan baix que el més mínim gest els sembla meravellós i progressista, cal destacar que Sánchez ha col·locat al capdavant de la política econòmica a la fins ara Directora de Pressupostos de la Comissió Europea, Nadia Calviño. Aquesta superministra econòmica, saludada amb entusiasme per Patrícia Botí, ha vingut a garantir “L’estabilitat pressupostària”, “la contenció del dèficit” i la “continuïtat de les reformes estructurals” (mercat de treball i sistema públic de pensions). És a dir, segueix al peu de la lletra el manual de la Unió Europea per seguir garantint el pagament del deute públic als banquers, els negocis de l’Ibex 35 i el paper perifèric i dependent de l’economia espanyola.
Les reaccions del règim monàrquic, la Borsa i la Unió Europea han mostrat que Sánchez no els produeix cap temor.
El Govern s’ha omplert la boca amb l’acolliment dels 629 refugiats/es de l’Aquarius. Ens alegrem per tots ells, però tota la resta és posturig i hipocresia. Els/les refugiats tindran 45 dies de gràcia, per després ser tractats com la resta de migrants que arriben en pasteres: la majoria, que difícilment podrà acollir-se a l’estatut de refugiat, anirà a parar als CIES, d’on sortiran deportats o condemnats a passejar sense papers ni recursos. Sobre tots ells actua la racista i infame Llei d’estrangeria.
A més a més, el ministre Borrell avala la proposta europea de crear centres de detenció de migrants fora de la Unió Europea (UE). Aquest ministre, cridat a files per mantenir a ratlla als catalans, afirma amb tot el seu cinisme: “Si volem evitar que un devessall de gent es tiri al mar, posant en risc la seva vida i sense que siguem capaços de garantir la seva vida, cal retenir-los. Retenir-los, no detenir-los”. I posa com a exemple els camps de Turquia i Líbia, denunciats per ser un veritable infern per als migrants atrapats en ells.
Què dir de el “compromís socialista” de derogar la Reforma Laboral del PP de 2012. La ministra Valerio diu ara que “no és el mateix estar al Govern que en l’oposició. Tenim més dosi de pragmatisme”. Així, “la reforma laboral no es pot derogar alegrement”. Per descomptat que no! Cal derogar-la seriosament i ja!
Sánchez ho va deixar clar des de la investidura, en comprometre’s a recolzar els Pressupostos del PP, a defensar la unitat forçada d’Espanya i a renunciar a derogar la Reforma Laboral i la Llei Mordassa, “per responsabilitat d’Estat” i per “complir amb la Unió Europea“.
Els/les dirigents de Podemos, que van néixer prometent acabar amb el règim del 78, el bipartidisme i la casta, s’han convertit en el principal sosteniment, al costat de la burocràcia sindical, del nou govern. Ara són els més fervorosos venedors d’esperances.
Pel que fa a nosaltres, volem reiterar que no tenim la menor confiança al govern Sánchez. No la tenim perquè és un govern burgès, lacai de la Unió Europea i lleial servidor de la monarquia.
A aquells treballadors/es i joves que tenen esperances en aquest govern, els diem: vosaltres teniu confiança en ell i nosaltres cap, però tenim les mateixes reivindicacions. Hem d’anar plegats/des a exigir al Govern que converteixi en llei la plataforma reivindicativa dels/les pensionistes. Hem d’exigir-li junts la derogació de les reformes laborals. Hem d’exigir-li que derogui la Llei Mordassa, indulti als joves de Altsasu, als represaliats/des per lluitar, cantar o parlar i netegi de jutges franquistes i masclistes la judicatura. Hem d’exigir-li junts la llibertat dels presos polítics catalans. Hem d’exigir-li, amb els i les treballadores migrants, el tancament dels CIEs i la derogació de la Llei d’estrangeria. Perquè la lluita és l’únic camí.