Dediquem aquesta nova edició de la revista Correu Internacional a la situació del Brasil. Ho fem, en primer lloc, per la importància objectiva que aquest país té a l’Amèrica Llatina i el món. En segon lloc, perquè al Brasil actua i intervé la principal organització nacional de la LIT-QI: el PSTU (B).
En els articles d’aquesta revista, intentarem abordar els diferents components d’aquesta situació.
El punt de partida és la comprovació que el procés d‘impeachment (judici polític) obert al Parlament contra la presidenta Dilma Rousseff del Partit dels Treballadors – PT (que la va apartar del seu càrrec per 6 mesos), el seu reemplaçament pel vicepresident Michel Temer del PMDB [1] i la formació d’un nou govern, lluny de tancar la crisi política i enfortir el règim l’ha tornat més fràgil.
Amb molt poc suport per part de les masses (les enquestes per a una possible elecció presidencial li donen a Temer un resultat del 5%), amb una base parlamentària inestable i desprestigiada per la corrupció del Parlament en el seu conjunt [2], amb l’obligació d’aplicar un brutal ajust econòmic sense atenuants, el govern Temer s’assembla més a un feble govern de transició que a un govern estable que pot avançar amb força en els seus objectius.
Com a expressió d’aquesta debilitat, a poc més d’un mes d’haver-se constituit, dos dels seus ministres van haver de renunciar per denúncies de corrupció (la mateixa que de manera suposada venien a eliminar) i gran part del nou gabinet està acusat i processat per raons semblants. El principal articulador de l’impeachment al Parlament (l’expresident de la Cambra, Eduardo Cunha) acaba de renunciar al càrrec, devorat per la dinàmica de la crisi.
Quins són els factors que es combinen per configurar aquesta situació? Els desenvoluparem en articles específics, el motiu pel qual aquí només els enunciarem breument.
En primer lloc, el marc més general és la crisi econòmica internacional que està colpejant molt fort al Brasil (amb una important caiguda del preu de les matèries primeres i, amb això, de les divises que ingressen per exportacions). Les polítiques d’impulsar el mercat intern a través de les exempcions impositives i el crèdit, aplicades pel govern Rousseff, han arribat al seu límit. El resultat combinat és que entre 2015 i 2016, el Brasil tindrà una caiguda de gairebé 10% del seu PIB (xifra similar a la que va donar lloc a “l’argentinazo”, el 2001).
Això accentua fins a l’extrem les disputes interburgeses pel control dels negocis que es redueixen, i també accentua la necessitat de les fraccions burgeses de controlar l’Estat i la important porció d’aquests negocis que es canalitzen a través del pressupost estatal. La realitat és que no hi ha dos projectes econòmics en disputa: els dos blocs disputen els mateixos sectors patronals: avui, la majoria està amb Temer, abans estava amb Rousseff, però tots dos treballen bàsicament amb el mateix equip econòmic. D’altra banda, la crisi obliga a la burgesia i a qualsevol govern burgès a aplicar un duríssim pla d’ajust contra els treballadors i les masses, a través de l’augment de preus i la inflació, els acomiadaments, els atacs a les conquestes com la jubilació, l’educació i la salut públiques, etc. En realitat, es tracta de seguir aplicant-lo: el govern Rousseff ja havia començat a fer-ho.
En segon lloc, hi ha un gran desgast, elements profunds de crisi de les masses amb l’actual règim polític. Un dels components més importants d’aquest procés és que la base obrera i popular del PT està trencant amb ell perquè no només va incomplir les seves promeses d’un canvi social profund al país, sinó que, a més, va trair la seva promesa de “netejar la política” i va entrar de ple en la corrupció estatal inherent al sistema capitalista.
En aquest marc, si bé no hi ha una alternativa de masses a l’esquerra, les masses no estan anant cap a la dreta: estan en contra del que “hi ha ara”. Per això, fins i tot electoralment, la dreta té dificultats per presentar-se com una alternativa per a les masses: l’enquesta que ja vam citar li dóna a Aécio Neves (principal figura del PSDB) una intenció de menys del 20% dels vots. Per sectors molt importants de les masses, el PT i la dreta burgesa “són el mateix” i el govern de Temer és “tan dolent” com el de Rousseff.
Aquesta profunda insatisfacció amb el règim ja s’havia expressat en les gegantines mobilitzacions de juny del 2013 que, encara que ho hagin fet de manera confusa, van qüestionar de manera profunda la situació del país i van canviar la relació de forces. Avui seguim en la situació oberta al juny del 2013. La “maniobra parlamentària” que va destituir a Rousseff i va posar a Temer no només no ha tancat aquesta bretxa, sinó que l’ha aprofundit.
Davant la fragilitat del govern Temer, sectors de la burgesia brasilera i les ales més lúcides de l’imperialisme consideren l’alternativa de convocar eleccions presidencials anticipades per intentar tancar aquesta situació i enfortir el règim en cas que el nou govern no aconsegueixi construir les condicions de governabilitat necessàries. La prova vindrà quan el govern hagi de descarregar els atacs que hauran de fer contra el moviment de masses. Fins al moment, no ha fet cap atac substancial, però ja s’estan discutint la PL 257 i la PAC 241, de reformes de la previsió social i laboral.
La situació ha generat un duríssim debat dins de l’esquerra brasilera i llatinoamericana sobre la caracterització de la situació i, essencialment, sobre la política que s’ha de tenir davant d’aquesta. Dins del Brasil, la majoria dels corrents i organitzacions opinen que hi ha un “gir reaccionari” de la situació política i que aquest s’ha expressat en un “cop institucional” de l’oposició de dreta contra el govern del PT (l’impeachment de Rousseff i l’assumpció de Temer).
Per tant, ara, el principal és derrotar aquest “cop” i “defensar la democràcia”. En aquest marc, la lluita contra el govern de Temer seria un pas cap a la tornada de Rousseff a la presidència. Aquesta posició és defensada no només pel PT i els partits que van integrar el seu govern, sinó també per organitzacions que van ser crítiques a ell, com el Moviment dels Treballadors sense Sostre (MTST) i la majoria del Partit Socialisme i Llibertat (PSOL), i fins i tot l’MRT. És a dir, unitat amb el PT i amb les mobilitzacions a què [el PT] està cridant.
El PT viu una fase de decadència semblant a la de les organitzacions socialdemòcrates europees com el PSOK grec o el PSOE. Intenta recompondre’s i “netejar-se” amb aliances cap a esquerra. La seva política és construir un Front Brasil Popular (encapçalat per Lula) per a les eleccions del 2018, on el PT es camuflaria incorporant moviments socials i al PSOL (en l’estil del Front Ampli uruguaià).
Amb els arguments ja esmentats, aquesta política integra al PSOL dins d’un dels dos camps burgesos enfrontats (el que encapçala el PT) perquè és “més progressiu”, “es lluita contra el cop” i “es defensa la democràcia”. La realitat és que, sobre la base d’una anàlisi falsa, es justifica que, en l’agonia del govern burgès de front popular i quan les masses estan trencant amb ell, calgui abraçar-se a ell per defensar-lo i frenar la ruptura, perquè representa un “gir reaccionari” de les masses o un cop de dreta.
Les crítiques a la posició del PSTU
A les mobilitzacions de juny del 2013 i després d’elles, el PSTU va tenir una política d’impulsar l’ingrés ple de la classe obrera en el procés, a través de la mobilització i l’organització. Va mantenir aquesta orientació després de les eleccions del 2014 (que Rousseff, amb “propaganda enganyosa”, va aconseguir guanyar per escàs marge). Era una política destinada a intentar trencar la falsa polarització entre les dues alternatives burgeses i generar una alternativa pròpia dels treballadors i les masses, enfrontant al govern Rousseff a l’oposició de dreta i al conjunt del règim corrupte.
En el marc que l’oposició de dreta (PSDB i DEM), aliat ara a un altre sector burgès que trencava amb el govern (PMDB), iniciava la seva ofensiva legal i parlamentària per treure a Rousseff de la presidència, aquesta política va ser qualificada per la majoria de l’esquerra brasilera com a “funcional a la dreta” i, fins i tot, com [de] “donar suport al cop”. Era la cobertura per al suport (obert o encobert) al sector burgès alineat amb el PT.
Sense que s’hagi tancat aquest debat del període anterior, ara s’ha obert un de nou. Sectors de l’esquerra del PSOL i altres organitzacions ja no parlen de què hi va haver cop sinó una “maniobra parlamentària reaccionària” o “un cop parlamentari”. Fins i tot responsabilitzen al mateix govern de Rousseff i al PT per haver arribat a aquesta situació.
Aquest conjunt d’organitzacions han format un Bloc d’Esquerra Socialista l’únic punt del qual és impulsar la més àmplia unitat d’acció per lluitar contra el govern Temer. El PSTU i la LIT-QI estan totalment a favor d’aquesta unitat d’acció. Així ho han expressat en articles i declaracions que inclouen la crida de Zé Maria d’Almeida a organitzar una vaga general com a manera d’impulsar aquesta lluita. En aquest marc, intervé de manera unitària en cada lluita concreta contra aquest nou govern i els dels estats federats. Per a nosaltres, la caiguda del govern Temer per la via de l’acció de les masses seria molt progressiva. Per això, crida a impulsar la jornada d’unitat d’acció de totes les centrals pel dia 16 d’agost. Per tant, no és aquesta la discussió.
El debat passa per dos punts. El primer és que un sector dels que són cridats a participar d’aquesta unitat d’acció (com el PT i la CUT) ho fan amb la proposta implícita o explícita del “Torna Dilma”. Una consigna que, d’altra banda, no mobilitza perquè la classe obrera no vol la tornada de Rousseff. És part d’una política del PT de no mobilitzar realment, sinó preparar la campanya de “Lula President” en una nova elecció presidencial. És a dir, fem fora a Temer perquè assumeixin a Rousseff i al PT o, més de fons, perquè Lula guanyi les eleccions vinents. Fins i tot en el marc d’una possible unitat d’acció, és imprescindible diferenciar-se d’aquesta proposta i combatre-la.
El segon punt és que el programa de la formació d’un Bloc d’Esquerra Socialista no pot limitar-se al Fora Temer. Ha d’incloure també la lluita contra el PT i el camp burgès que encapçala, per un programa que expressi el conjunt de les propostes d’una “esquerra socialista” i l’afirmació clara que la nostra perspectiva és impulsar la lluita pel poder dels treballadors. En cas contrari, més enllà del seu nom, no serà un Bloc d’Esquerra Socialista sinó una cobertura (per esquerra) de Lula i el PT.
El curs del procés brasiler és d’una importància central per la situació llatinoamericana i mundial. En el debat sobre la política que han de tenir els que es reivindiquen “d’esquerra socialista” es repeteix, essencialment, els que es van donar sobre el chavisme a Veneçuela i sobre Syriza a Grècia. Cal treure conclusions d’aquestes experiències fracassades i no repetir les mateixes polítiques que només ens portaran a noves derrotes i frustracions en el camí de la lluita pel socialisme.
L’EDITOR
[1] El burgès Partit del Moviment Democràtic Brasiler que, fins al procés d‘impeachment, era el principal aliat del PT en el govern i al Parlament.
[2] A més de l’PMBD, aquesta base parlamentària està formada essencialment pel PSDB (que era principal partit de l’oposició burgesa de dreta al govern del PT) i altres partits menors.