Escrit per “el Plural” el 16 de febrer del 2015
Yolanda González donarà nom a una plaça, en un parc del barri madrileny Aluche, gràcies a l’acord del ple de la junta municipal. Ja han passat 35 anys des que la jove de 20 anys va ser torturada i assassinada pels ultradretans Emilio Hellín i Ignacio Abad Velázquez amb la complicitat d’uns altres quatre individus. Tots van ser jutjats i condemnats però, avui en dia, Hellín sentenciat a 43 anys de presó, està en llibertat i ha participat en la formació de les Forces de Seguretat de l’Estat. Per Asier González, el germà de Yolanda, és qualificat de “surrealista i immoral”.
L’homenatge a la jove, segons Asier, el viu “amb una sensació agredolça. Evidentment et remou molts sentiments, perquè el que hem viscut des del 2013, arran del coneixement de la situació d’un dels seu assassins, treballant per formar policies és molt dur. I per una altra banda, hem sentit el recolzament i el calor de moltes persones que ens han ajudat a lluitar per fer justícia… dins del que un pot arribar a aconseguir”.
Moltes ganes de fer coses
Tenia 19 anys i moltes ganes de fer coses. Nascuda a Bilbao, va arribar a Madrid el 1979 per estudiar. Yolanda es va afiliar al Partit Socialista dels Treballadors i era representant estudiantil del Centre de Formació Professional de Vallecas. Treballava tant com podia per tenir independència econòmica.
El segrest
A Espanya ja hi havia una Constitució recent estrenada, però masses vestigis franquistes. La ultradreta es resistia a un canvi polític que la societat exigia. A la Yolanda la van segrestar a la seva casa d’Aluche, on vivia amb la seva parella. Va ser l’1 de febrer. Uns homes van picar a la casa dient que eren de la policia i que ella els havia d’acompanyar. Eren Emilio Hellin i Ignacio Abad Velázquez, membres de Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar.
El terror
Els acompanyaven algunes persones més. Una d’elles, policia. Se la van endur, la van maltractar fins l’impronunciable. Costa pensar el terror que va haver de sentir la Yolanda. En aquell temps, la ultradreta matava i feia molta por. Tant com per pensar en un interrogatori en mans de policies com el conegut Billy el Niño o individus de l’estil.
L’execució
Emilio Hellín Moro la va disparar dues vegades amb una pistola del calibre 9 mil·límetres Parabellum a uns 70 centímetres al cap. Ignacio Abad Velázquez la va rematar amb un tret encara estant en vida, segons relata la sentència condemnatòria. Dues persones que acudien a la feina, la van trobar a les 09:00 hores del dia 2 de febrer del 1980 en un camí pròxim a la carretera que va d’Alcorcón a San Martín de Valdeiglesias.
Protegit per Stroessner
A Hellín, el principal encausat, se’l va condemnar a 43 anys de presó. A Ignacio Abad, a 28. Hellín es va escapar el 1987 aprofitant un permís penitenciari. El dictador Alfredo Stressner el va protegir a Paraguai. Un periodista d’Interviu el va descobrir allà al 1990 i va ser extradit.
Cursos per a Interior
El 2013, es va saber que l’assassí de Yolanda havia estat treballant pels Cossos i Forces Generals de la Seguretat i del Estat en tècniques d’espionatge, rastreig informàtic i en dispositius mòbils; amb els diversos governs de la democràcia. El Ministre d’Interior va confirmar que s’havia contractat a l’empresa de l’Hellín per instruir els policies en diferents cursos des del 2006 fins el 2011.
Perit en el cas Bretón
A més, l’empresa en qüestió va ser contractada per la família de Ruth Ortiz pel peritatge dels telèfons de José Bretón, acusat i condemnat pel cas dels seus dos fills. Aquest va ser l’últim episodi conegut que ha portat a Asier González a referir aquesta sensació d’impotència i frustració.
“No s’entén”
“A Hellín se’l va condemnar a 43 anys de presó. Va complir només una part de la condemna. Això podria ser just en el cas d’un reclús que hagués tingut un bon comportament, que es converteixi en una nova persona decent i honrada; aquest és l’objectiu de recloure a una persona, Però quan l’efecte és el contrari, quan a sobre s’escapa, que li donin privilegis quan no s’ha penedit mai, no s’entén”.
“On la llei no arriba”
Totes aquestes coses, diu Asier, “passen a través d’àmbits obscurs en què la mà de la llei no arriba. Hellín tenia els seus contactes i com sembla els segueix tenint en serveis d’intel·ligència militar. Arribes fins on pots arribar amb la llei, més enllà poc pots fer”.
Mà negra?
Asier González s’ha reunit amb el Ministre de l’Interior per aclarir per què l’assassí de la seva germana té aquest tracte benèvol i contractual. “Al Ministeri de l’Interior et vénen a dir que són contractes menors que no arriben a X milers d’euros, et comencen a embolicar i sobre la llei es poden emparar. Però saps que hi ha una mà negra darrere. Com ho demostres?
“Aixecada de camisa”
Les reunions amb les Conselleries de diferents Autonomies com el País Basc o Catalunya, tampoc van ser més productives: “ens trobem amb bones paraules, però sense que ningú fes res. Fa la sensació de què els havien suggerit què dir-nos. Feia la impressió de què t’aixecaven la camisa”.
Patata calenta
El resultat és la frustració i impotència que pateix Asier, com la van patir els seus pares quan van dir “És inconcebible saber que aquest home està protegit en aquests àmbits, ara, l’any 2015”. Considera Asier González que per als polítics “això és una patata calenta i només pots fer pressió quan hi ha pressió mediàtica, només fan coses quan hi ha notícia”.
La proposició no de llei oblidada
“Una mostra d’això és que quan es va denunciar el 2013 el tema de l’empresa d’Hellín, es va aprovar amb bastant claredat una Proposició no de llei per investigar aquella situació. Però la notícia es va anar relegant i la proposició es va quedar en un calaix. Mai s’ha debatut ni té pinta de que es debati”, afirma. “És una situació surrealista i immoral, i que té molta reflexió a nivell polític”.
Vincles que es mantenen
Asier González: “Ja en el seu moment Hellín va manifestar a la premsa que s’havia escapat de la presó en la època del judici. Algun testimoni que va donar per a la premsa amb la fuga de la presó amb l’ajuda de camarades del servei d’intel·ligència militar espanyol. I vam comprovar que aquests vincles es mantenen”.
Extret de “El Pural”: http://www.elplural.com/2015/02/16/una-plaza-en-madrid-para-yolanda-gonzalez-mientras-su-familia-sigue-luchando-por-el-trato-benevolo-de-interior-a-su-asesino/