Reproduïm i reafirmem la Declaració de co.bas (Sindicat de Comissions de Base), sobre la “nova Reforma Laboral del Govern més progressista de la història”.
Valorar la nova Reforma Laboral exigeix sens dubte més temps i detall. Des de co.bas publiquem a les nostres xarxes un treball més detallat i comparatiu amb les últimes reformes laborals.
En una primera valoració, cal destacar com hem passat de la promesa de derogació, que va ser estendard per a formar el govern progressista i sant i senya de la carrera política de l’actual ministra de Treball, a la «impossibilitat tècnica de la seva derogació» per acabar en aquests dies en «una Reforma Laboral històrica… que passa pàgina a la precarietat i temporalitat… que canvia la tendència de devaluació salarial al nostre país… i millorarem i recuperarem drets» (declaracions del Govern PSOE-UP).
Sense gens de vergonya per l’evident incompliment d’allò promès, el Govern, amb la ministra de Treball al capdavant, s’esforça en la propaganda pretensiosa d’una nova Reforma que deixa intactes tots els mecanismes d’acomiadament massiu i barat de la Reforma de Rajoy (2012) i la precedent de Zapatero: els ERO sense autorització administrativa prèvia; l’acomiadament objectiu -20 dies per any treballat-; la potestat empresarial de modificar arbitràriament de manera substancial les condicions de treball –Art. 41 de l’Estatut dels Treballadors-; l’acomiadament de 33 dies/any sense salaris de tramitació, etc.
Han fet propaganda fins a l’infinit i més enllà sobre l’ajuda europea, però era més que sabut que els Fons Europeus, que suposaran 140.000 milions d’euros, estaven condicionats a preservar els aspectes essencials de la reforma laboral del 2012.
I així ho saluda la patronal i els seus portaveus. «No hi ha derogació» de la Reforma Laboral, sinó «modificacions d’alguns paràgrafs» afirma el president de la Xunta gallega, Alberto Núñez Feijóo; «Lluny de derogar l’elaborada en el 2012 per l’Executiu del PP, el nou text consolida els aspectes fonamentals de la ja existent, introdueix alguns canvis cosmètics, que no suposen un canvi substancial sobre la qual estava en vigor» (Editorial Expansió 29.12.21). Més encara, en el que és un insult al suposat òrgan de la voluntat popular, el Parlament, Antonio Garamendi (president de la CEOE) va afirmar «No canviarem res del que s’ha signat», no estan disposats a que «es toqui una sola coma».
Però sí que hi ha canvis substancials: més precarietat i generalitzar els salaris de misèria
Tant Zapatero com Rajoy van presentar les seves reformes laborals com a grans avenços. Reduir l’atur i garantir estabilitat en l’ocupació van ser els eslògans més repetits per tots dos. En això la campanya propagandista del Govern progressista no aporta res nou.
La nova Reforma, no obstant això, sí que introdueix canvis substancials, tot i que siguin en la direcció oposada a la qual anuncia la propaganda del Govern… a una major precarització de l’ocupació i a un brutal atac als salaris.
Primer garanteix la tranquil·litat de la patronal, preservant substancialment la Reforma del 2012, és a dir la que li permet l’acomiadament barat i fàcil; segon preserva i amplia els contractes a temps parcial, és cada vegada més el mecanisme preferit per la patronal per a «crear ocupació», amb salaris de misèria i una flexibilitat extraordinària que els permet ajustar les jornades als pics i valls de la producció, aprofitant-se que fer hores complementàries es converteix en una necessitat per a milions de treballadors/as, per a poder d’aquesta manera acabar amb els salaris de fam.
La nova Reforma introdueix l’art. 47 bis, el Mecanisme RED, els ERTO permanents (prolongant l’iniciat amb la pandèmia i aplicat, de facto, i des de fa temps en sectors com l’automòbil), s’han convertit en la mesura estrella de la ministra i el seu Govern. El fet de tenir treball a canvi del que sigui no és precisament un argument progressista, valgui recordar que en l’època de l’esclavitud es garantia la “plena ocupació”.
Les empreses, a l’acollir-se a aquest mecanisme, estalvien el pagament de salaris i càrregues socials. Els treballadors/es “a canvi de mantenir l’ocupació” perdran, si més no, el 30% del seu salari d’aquesta manera, així com les parts proporcionals de pagues i vacances, la qual cosa suposa normalitzar un nou atracament als salaris i garantir la misèria per a milions de treballadores que tenen contractes a temps parcial i, amb això, salaris ja miserables en si mateixos. La nova reforma laboral afegeix a més que en cobrar els treballadors/es afectats del Fons de Sostenibilitat (i no del SEPE com fins ara) no els computarà com a temps consumit a l’efecte de futures prestacions de desocupació, però tampoc tindrà la consideració de temps cotitzat a l’efecte de la seva pensió.
Les empreses es garanteixen a més veritables borses d’ocupació de les quals treure o ficar treballadors/as quan considerin oportú. A canvi d’aquest atropellament no hi ha cap garantia d’estabilitat futura i acabat el període de l’ERTO permanent les mateixes causes que van justificar la seva aplicació poden ser usades per a acabar sent acomiadat.
Resulta, diuen, “utòpic”, “impossible”, “idees obsoletes”, exigir enfront de la crisi la nacionalització de les indústries clau i la banca, però és “modern”, “progressista” i “realista” finançar les crisis dels capitalistes amb fons públics, a costa dels salaris i d’un deute públic que ja arriba a l’1,43 bilions d’euros, supera el 122% del PIB i que continuarem pagant els treballadors/es i el poble.
Acabar amb la temporalitat o camuflar-la?
La desaparició d’algunes modalitats contractuals com el contracte per obra o servei i l’acotament del temps en els contractes temporals no significa que no continuïn existint contractes eventuals. A més, haver de treballar en diverses ocupacions a temps parcial per a completar un salari o viure pendent que et deixin fer hores perquè el sou llueixi; viure entrant i sortint d’un ERTO amb el consegüent minvament de salari o treballar una època de l’any i una altra acabar a l’atur, és precarietat, s’adorni com s’adorni, i és camuflar la temporalitat.
Un dels millors exemples d’això és precisament el que es presenta com a contractes estrelles de la fixesa: els contractes fixos discontinus. A diferència dels contractes temporals, els fixos discontinus són considerats estadísticament com a indefinits, malgrat que en les èpoques en les quals no treballen cobren també la desocupació (si té acumulat el temps necessari).
Preservar l’essencial de la reforma del 2012, obviant els ERO, acomiadaments i modificacions substancials arbitràries, no és passar pàgina, és una nova volta de rosca a la precarietat, camuflant la temporalitat amb conceptes com: temps parcial, fix discontinu o ERTO permanents.
NO ENS RESIGNAREM: SUMAR FORCES DEL SINDICALISME DE CLASSE I COMBATIU
La nova reforma laboral entrarà en vigor el 31 de desembre, encara que estarà obligada a passar el tràmit parlamentari i les empreses disposarien d’entre tres i sis mesos per a començar a modificar els contractes.
Els dirigents de CC.OO i UGT, com sempre, fan el paper de guàrdia pretoriana de la patronal i el govern. Per això, al mateix temps que negociaven aquest suposat passar pàgina a la precarietat, a cop de tanquetes, acabaven amb la vaga a Cadis i prossegueixen avui els ERO a Telefònica, Orange, Vodafone… tancaments com el d’Alcoa, o són part activa en què milers de treballadors/es contractats en frau de llei en les administracions públiques es puguin quedar al carrer.
Al sindicalisme combatiu i de classe ens correspon no acceptar l’«és el que hi ha», «és el que toca» o qualsevol de les fórmules d’encobrir la resignació. El que toca és sortir a les empreses i barris obrers a contrarestar el bombardeig mediàtic, explicant i divulgant el veritable contingut d’aquesta reforma, a plantar-li cara des del carrer i des de les empreses. Per això, des de co.bas posarem tota la nostra obstinació en aquesta confluència unitària que ja avancem al costat del Bloque Combativo de Clase i cridem a totes les organitzacions sindicals a sumar forces contra la nova Reforma Laboral i exigir el compliment de la derogació promesa.
29/12/21