Escrit per UST (Venezuela), 20 febrer 2016Les mesures anunciades pel President de la República no constitueixen una solució a la crisi econòmica que viu el país i que pateixen tant els sectors pobres i marginats de la població com els treballadors. Tot el contrari, presentades com a mesures “socials”, són un pla dirigit a liberalitzar l’economia, davant el fracàs i el descontrol corrupte de divises i preus, que només afavoriran a uns pocs.Les mesures del govern Maduro
Passats més de dos mesos des de la bufetada electoral, el govern Maduro ha anunciat les següents mesures oficials:
Sistema alimentari:
- Creació d’una sola Corporació Productiva.
- Reestructuració de la xarxa Abastos Bicentenario (empresa pública del govern en fallida per casos de corrupció) i substitució per distribuïdors comunitaris com Mercal i PDVAL.
- Nou sistema d’adroguers i creació de distribuïdors comunitaris a cel obert.
Nou sistema de preus:
- Revisió i transparència del sistema de preus d’acord al cost real, en principi, aplicat als 100 productes més utilitzats per la población.
- Per a supervisar les mesures citades, s’aprova la creació d’un estat major conduït pels ministres Pérez Abad i Marcos Torres i per cinc consells presidencials comunitaris
Augment del preu de la gasolina (1):
- El combustible més barat del món augmentarà el seu preu per primera vegada en 17 anys. La gasolina de 95 octans passarà a costar 6 bolívars litre, multiplicant per 60 el seu preu, mentre que la de 91 octans pujarà fins a 1 bolívar per litre. Seguirà sent la benzina més barata del món. Per a tenir una referència, amb un dòlar es podran pagar encara 170 litres.
- Tot el benefici generat per aquest augment de preus anirà destinat al Fons de Finançament de les Grans Missions i Micro-Missions Socials. Un 30% serà destinat a la Missió Transport, que continuarà donant suport als transportistes amb aprovisionament, taxis i autobusos Yutong (empresa xinesa) (2).
Nou sistema de divises:
- Pla Nacional de Divises per complir amb les necessitats del país, que haurà de ser transparent i públic, adaptat al nou model econòmic.
- La defensa de l’ingrés del petroli, per generar riquesa i estabilitzar Veneçuela.
- Noves exportacions i ingressos de divises.
- Atracció d’inversions dels dòlars que molts veneçolans tenen a l’estranger, perquè els inverteixin al país. Creació de comptes i nous sistemes de finances per a fer atractiva la inversió de dòlars.
- El sistema de canvi de banda i el sistema de canvi protegit. (3)
Però en què consisteix aquest sistema de canvi? Hi haurà tres tipus de taxa de canvi diferents. La primera modalitat (6,30 bolívars el dólar) s’aplicarà al 70% de les prioritats econòmiques del país, és a dir, importacions d’aliments, medicines i matèries primeres. La segona modalitat (12 Bs el $) s’aplicarà als importadors de béns no prioritaris, viatges i compres electròniques. La tercera modalitat, el SIMADI (Sistema Marginal de Divises), permetrà a aquell que ho desitgi canviar fins a 300 dòlars diaris i la taxa de canvi variarà segons l’oferta i la demanda. (4)
Pla d’ocupació, salaris i pensions:
- Inversió en obres públiques per a generar d’ocupació.
- Augment salarial d’un 20% i un 2,5% en la base de càlcul de Cestatickets (similars als tickets restaurant que trobem a Europa però aplicables al mercat alimentari). Això equival a un 52% d’augment del salari mínim i de les pensions, i els treballadors i treballadores amb l’augment de la base de càlcul per prioritzar l’alimentació pujaran de 6.750 Bs.F a 13.275 Bs.F el Cestatickets. (5)
- Creació de la Targeta per a les Missions Socialistes, que ha de ser un mecanisme de finançament per a programes socials i famílies.
Un cop dur a les butxaques dels treballadors
Totes aquestes mesures, justificades i presentades com a mesures socials, tenen la finalitat de mantenir el control polític i iniciar, alhora, un desmuntatge del control econòmic burocràtic i corrupte, per anar cap a una economia més liberal. L’objectiu fonamental és que els empresaris tinguin més llibertat a l’hora de fixar els preus, explotar als treballadors i produir el que generi més guanys.
La devaluació constitueix una tremenda devaluació de la taxa destinada als aliments, salut i producció estratègica, la qual cosa incidirà directament en un greu increment de preus dels productes importats [la majoria de l’alimentació].
L’augment del preu de la gasolina, encara que lluny del preu internacional, serà d’un 1000% i és una prova d’assaig per a superar el tema tabú de l’augment dels seus preus, que va donar lloc l’any 989, al Caracazo. Un cop establerta aquesta pujada, altres posteriors podran aplicar-se amb més facilitat. Juntament amb un augment de la “Unitat Tributària” que amplia la quantitat de treballadors i microempresaris que paguen impostos, busquen sostenir l’ingrés a les arques de l’estat a costa dels menys afavorits.
S’aprofundirà la crisi social
La resta de les mesures, com la reestructuració del sistema de distribució, l’augment de la inversió en obres públiques o l’impuls de la inversió productiva (atraient el capital veneçolà a l’estranger) són mesures fantasioses. Ja s’han repetit a en el passat i sempre afavoreixen als grups de poder que tenen el control de la distribució i de les finances, enmig de la corrupció generalitzada i impunitat en què està submergit el país. Això no canvia, per molt queproclamin que tenen un “pla contra la corrupció”. Les recents detencions dels gerents de les institucions alimentàries (xarxa Abastos Bicentenario) són un clar indici dels alts nivells de corrupció, la punta de l’iceberg, on podrien estar involucrats ministres i altres alts càrrecs del govern.
Els augments salarials i la implementació de targetes de subsidi directe mostren, al mateix temps, la necessitat de prendre mesures urgents per a mitigar el ràpid empobriment dels treballadors. El progressiu deteriorament del salari davant dels vals d’alimentació (que el superen il·legalment) i la clara insuficiència dels salaris davant d’una inflació que supera el 200% (380% només en aliments l’any 2015, segons el BCV) parlen per si sols (6).
La MUD [l’oposició de dreta, amb majoria parlamentària] i els empresaris volen molt més
L’oposició de dreta i els empresaris, amb lleugeres diferències, estan d’acord amb les mesures. “Van en la direcció correcta”, diuen. Però volen més. Saben que el govern està acorralat entre la caiguda de la seva popularitat, el descontrol de l’economia i les ganes del sector tradicionalment hegemònic de la burgesia de reprendre el control de l’Estat i disposar de la renta petroliera. És per això que seguiran pressionant fins aconseguir la liberalització general dels preus i modificacions en la legislació laboral per a “augmentar la productivitat”…
Mentrestant, la dita “democràcia protagònica i socialista” –que només afavoreix qui acata submisament els dictàmens del govern– no funciona a l’hora de consultar mesures econòmiques al poble, i molt menys als treballadors. I no podria ser d’una altra manera, ja que es tracta de mesures contra el poble.
Els buròcrates de la Central Bolivariana de Treballadors ja han aplaudit les mesures. I la UNT i la CTV (Confederación de Trabajadores de Venezuela) volen passar desapercebuts, el que equival a avalar-les per omissió. Qui calla, atorga.
Contra les mesures, per un pla econòmic d’emergència elaborat i executat pels treballadors
Els treballadors no podem continuar sent observadors passius. No poden continuar mirant, escoltant i callant sobre la crisi econòmica i política que viu el país.
Totes les mesures econòmiques implementades recauran sobre les espatlles dels qui produïm dia a dia els béns i serveis destinats a satisfer les necessitats de la societat.
Hem de fer un pas endavant i començar a prendre decisions i accions que garanteixin un millor futur per a les nostres famílies. Si som capaços, junts, de produir electricitat, distribuir aigua, produir gas i gasolina, construir habitatges, carreteres, vehicles, sembrar, collir i transformar aliments, llavors som capaços de sortir de la crisi en què ens ha submergir un govern que s’omple les butxaques mentre menteix dient que construeix el socialisme.
Això només és possible si ens unim de manera democràtica per intercanviar opinions i elaborar entre tots un pla d’emergència econòmica que, en la nostra modesta opinió, hauria de començar per:
- Declarar el no-pagament del deute extern (recentment el govern va pagar 1600 milions de dòlars només en interessos del deute, i un total de 27 mil milions, mentre morim de gana i per falta de medicines), per destinar aquests diners a un pla d’inversions productives d’aliments, medicines i d’altres béns de primera necessitat.
- Auditoria Pública sobre l’endeutament i l’entrega de dòlars diferencials per a importar.
- Implementar un impost per als grans capitals.
- Eliminació de l’impost sobre la renta per als treballadors, excepte aquells que compleixin funcions patronals (gerents o equivalents).
- Reducció de salari dels diputats i alts funcionaris del govern (directors, viceministres, ministres, vicepresident i president). Que guanyin el mateix que un treballador!
- Inventari de necessitats familiars verificables, per establir un pla nacional de producció prioritària a ser coordinada entre els treballadors de les diferents branques industrials i agropecuàries.
- Monopoli del comerç exterior i nacionalització de la banca sota control dels treballadors, per garantir l’ús eficient i productiu de divises i finances.
- Revisió de l’estat dels projectes productius i empreses de l’estat per a establir responsabilitats i accions per a la seva culminació o posada en funció.
- Nacionalització de les principals empreses estratègiques (com Polar, CarGill, Procter and Gamble, Colgate-Palmolive o Nestlé) sota control dels treballadors.
Aquestes i altres mesures han de sorgir d’una Trobada Nacional de Treballadors, on assisteixin delegats electes democràticament en els seus sectors de treball, sindicats i altres organitzacions gremials. D’aquesta trobada, a més del pla econòmic, caldrà acordar la creació de la forma organitzativa que executarà aquest pla i prendre les rendes de l’economia i la societat. El nostre objectiu haurà de ser la unitat dels treballadors i el poble per lluitar i rebutjar de pla les mesures del govern.
Fem una crida als dirigents sindicals honestos, lluitadors i democràtics, a les organitzacions sindicals i polítiques independents del govern i als empresaris, a assumir la convocatòria per a fer possible aquesta trobada, entenent que l’organització unitària dels treballadors i l’avenç de la seva consciència política, de la seva independència i autodeterminació com a classe, són superiors als interessos particulars de cada grup.
- http://internacional.elpais.com/internacional/2016/02/18/america/1455752332_822940.html
- http://www.vtv.gob.ve/articulos/2016/02/17/nuevo-sistema-de-precios-de-la-gasolina-alimentara-fondo-nacional-para-financiar-grandes-misiones-sociales-778.html
- http://globovision.com/article/maduro-asegura-que-nuevo-plan-de-sistema-de-divisas-convertible-generara-riqueza-al-pais
- http://www.telesurtv.net/news/Conozca-el-nuevo-sistema-cambiario-de-Venezuela-20150211-0035.html
- http://www.noticias24.com/venezuela/noticia/310377/en-vivo-estas-son-las-seis-lineas-de-accion-que-impulsaran-el-nuevo-modelo-economico-productivo/
- La mateixa devaluació i augment de la gasolina dispararà encara més aquesta situació.