Necessitem una lluita nacional per poder menjar! Fora Maduro!
Declaració de la UST (Veneçuela)
La situació de la classe obrera, els treballadors i sectors populars veneçolans s’està agreujant. Més enllà de les promeses de Maduro sobre una “millora” en els propers mesos, aquesta “millora” és de molt dubtós compliment. La corrupció en la distribució d’aliments és tan gran que han militaritzat tant el control de ports com la distribució dels CLAP [comitès locals d’aprovisionament i producció].
Ja els discursos presidencials, la publicitat contra la guerra econòmica i l’operació “corcó”, ja no se les creu ningú. Per això, més del 70% de la població opina que aquest govern se’n ha d’anar-se al més aviat possible. Mentre Maduro estigui al govern, alliberant preus, sense resoldre la perversa inflació, mantenint els salaris en condicions de fam, acomiadant treballadors públics i, el pitjor de tot, deixant-nos sense menjar per a les nostres famílies mentre paga puntualment el deute extern engreixant les caixes fortes dels inversors estrangers, no hi haurà forma de viure dignament.
Una vegada més: Com sortir d’aquest govern?
La immensa majoria dels treballadors i el poble té posades les seves expectatives en què amb el Referèndum Revocatori existeix la possibilitat d’aconseguir sortir d’aquest govern ràpidament. No hi ha conversa familiar, q les cues, el transport o lloc de treball on no es discuteixi sobre el revocatori, si serà aquest any o el que ve o si n’hi haurà o no.
Nosaltres opinem que el Revocatori és una sortida i un dret que els revolucionaris hem de defensar. No solament perquè està en la Constitució de la República, sinó perquè tots els pobles han de tenir el dret de sortir d’un govern, quan aquest no resol ni les més elementals necessitats dels treballadors i les seves famílies, com és garantir els aliments i les medicines per a tots, o quan ataca les conquestes de tot un poble.
Però aquest dret, que hagués de ser accessible a tot el poble, en forma directa i senzilla, per l’embolic dels requisits per habilitar-lo i per la seva reglamentació a mans d’un àrbitre parcial com l’és el CNE, es presta a maniobres, bloquejos i també a què un sector “ho segresti”, utilitzant-lo com a peça de negociació i xantatge. Això és el que ha succeït amb el Referèndum Revocatori en mans de la MUD [Mesa de Unidad Democràtica, l’oposició de dretes].
A aquests sectors burgesos [la MUD] els interessa ben poc les reals necessitats del poble. Per això, des de l’Assemblea Nacional, on tenen majoria, no han votat ni proposat cap política de fons per resoldre la profunda crisi alimentària. Quin és el programa econòmic que proposa la MUD? Quines són les mesures urgents a prendre per portar un plat de menjar a les llars veneçolanes? D’on sortiran els diners per importar i produir els aliments que els veneçolans necessitem?
D’això no ens en diuen res, i és així perquè si expressessin la veritat del seu programa econòmic no trobarien cap suport entre els treballadors. Pensen,potser, que van a resoldre la crisi alimentària i falta de medicines amb donacions particulars?
El canvi de “model econòmic” que impulsen des de la MUD no és altre que el que Maduro ja va començar, però aprofundint-lo: més acomiadaments i privatització d’empreses, alliberament de tots els preus, augments en el cost dels serveis, fi dels subsidis (els “preus justos” de Maduro), més dòlars per escapolir-los a l’estranger, principalment a paradisos fiscals, liquidar les conquestes laborals i un llarg etcètera.
Per això els treballadors i el poble, no ha de tenir cap confiança en què aquest Revocatori controlat per la MUD pugui reflectir les aspiracions de canvi.
La cova de bandits de l’OEA (Organització d’Estats Americans), a favor del poble veneçolà?
L’OEA que sempre ha complert al peu de la lletra les ordres de l’imperialisme ianqui i la burgesia està discutint, de la mà del seu Secretari General, Luís Almagro, la sortida a la crisi veneçolana. És que l’OEA, que és una mena de ministeri de les colònies llatinoamericanes ianquis, està pensant en el poble veneçolà? O en realitat està preocupada pels negocis de les multinacionals a la regió? Les declaracions sobre la situació veneçolana de la Cancellera argentina, Malcorra, sobre la que no pesa cap sospita de “esquerrana”, són eloqüents per veure quina és la preocupació de l’imperialisme: Ells estan amoïnats per la “desestabilització” de la regió, pels seus acords amb Fidel i Raül Castro, pels acords amb les FARC colombianes, dels quals Veneçuela és garant. Per això Malcorra, portaveu de l’imperialisme a la regió va declarar al diari Pàgina12 (Buenos Aires, 28/06/16): “Una crisi a Veneçuela seria dolenta per als propis veneçolans i tindria un impacte molt negatiu per a Colòmbia, on ja es va anunciar l’acord del cessament bilateral i el desistiment d’armes però sense un arranjament definitiu, i també per al Carib sencer”. La “gran proposta” és el diàleg “franc i sincer” entre les parts. És a dir, arribar a acords per buscar una sortida perquè surti Maduro, aconseguint una “transició” i portant endavant un ajust en l’economia a través d’un govern consensuat.
El diàleg que proposa aquesta gent és mantenir Maduro en el poder, mentre “construeixen” la transició al costat de sectors del chavisme i de la MUD! Buscaran “ajustar-nos” i sotmetre’ns encara molt més!
Denunciem i alertem que la MUD amb un sector del chavisme i el suport de l’OEA i l’Església, s’aprofiten dels sentiments i dels justos reclams d’amplis sectors de la població per imposar una “sortida pacífica” en la qual seguim sent els treballadors els que paguem aquesta crisi que no hem causat.
El “diàleg” i la “unitat nacional”
Aquesta política pactista i de “diàleg” té per objectiu convèncer els treballadors i el poble que “l’ajust és inevitable”. Que “el chavisme va destruir l’economia” i ells ara van a “reconstruir” el país i que això portarà “molts anys i sacrificis a la població”. No per casualitat el President de l’Assemblea Nacional Henry Ramos Allup (MUD), durant la seva recent visita a EEUU, va declarar: “Jo crec que el proper govern serà un govern fusible, fusible perquè haurà d’aguantar les descàrregues per les mesures impopulars que haurà de prendre” (Ultimes Notícies 30/06/2016).
D’aquesta forma, estan preparant el terreny per evitar que els treballadors enfrontin des d’ara aquest brutal ajust. Li tenen terror a què el poble treballador es cansi dels dirigents i organitzacions estafadores del poble i s’alcin per assumir el control directe del govern i l’economia. Ho han dit, temen que una situació violenta es propagui a altres països de Amèrica Llatina (per a ells no hi ha major violència que la de perdre els seus privilegis, mentre són cecs i sords a la violència diària als barris, les cues i la desesperació dels pares i mares de família que no aconsegueixen portar aliments a les seves llars).
Per la seva banda, els dirigents sindicals són còmplices d’aquesta situació. Res no podem esperar dels Wills Rangel i companyia, que no solament han acceptat que ens “ajustin” amb totes les forces i ens matin de fam. Són els que maniobren una vegada i una altra per seguir controlant els sindicats i federacions, com la de petroliers, per afeblir i derrotar la resistència obrera. Són els que personalment es traslladen a les diferents fàbriques i regions del país a desmuntar conflictes obrers en curs o a avortar-los abans que surtin. Els dirigents sindicals opositors, agrupats principalment en la Central de Treballadors de Veneçuela (CTV) o la UNETE tampoc criden a mobilitzar a les seves bases treballadores.
Els socialistes revolucionaris, que lluitem de debò per construir el socialisme obrer, sense explotadors, alertem que totes les maniobres, de la MUD, l’OEA, del govern i els dirigents sindicals s’orienten a què els treballadors i el poble acceptem els seus ajustos sense lluitar.
Denunciem que la militarització de la distribució dels aliments és una excusa per controlar i reprimir la desesperació del poble per la falta de menjar!
Què fer?
Des de la UST, vam defensar i defensem el dret del poble a revocar el govern de Maduro. Però els tripijocs entre un sector de la MUD, el chavisme, l’Església i també l’imperialisme, a esquenes del poble, impedeixen que aquest pugui ser protagonista i expressar-se lliurement. Per això no podem esperar que d’aquestes negociacions surtin coses bones per als treballadors.
Per sortir d’aquest govern, del “projecte” burgès imperialista i del “diàleg” per imposar el seu ajust, són necessàries l’organització i la lluita, des de ja, per no morir de fam.
Hi ha una llarga història de lluites de la classe obrera veneçolana. L’heroica vaga petroliera de 1936, que va tenir una importància decisiva en la posterior organització dels treballadors. El Caracaço, la lluita popular de 1989 que va fer esclatar l“Acord de Punt Fix” amb què durant dècades van imposar al poble la “governabilitat” a costa de perdre els seus drets. Avui els treballadors i el poble estan davant la disjuntiva d’enfrontar, una nova versió de l“Acord de Punt Fix” que, com l’anterior, buscarà sotmetre el poble per salvar al capitalisme veneçolà.
La nostra proposta és sortir d’aquest govern. Aquest és un sentiment majoritari. Per això plantegem la necessitat d’organitzar una lluita nacional. Una lluita de tot el poble pobre, la classe obrera industrial, els treballadors que sofreixen per l’escassetat, els sectors populars que ja han començat a veure i sentir la fam a les seves llars. Una lluita que imposi la voluntat del poble de sortir d’aquest govern.
Cridem a organitzar-nos a les fàbriques i llocs de treball, a les barriades obreres, als Consells Comunals, etc. i preparar la mobilització i la lluita pel nostre dret a menjar i viure dignament. La nostra història té exemples de la capacitat de lluita dels veneçolans. Aquesta lluita no pot ser la de l’avui anomenada “oposició”. Ha de ser dels honestos lluitadors chavistes o dels que s’han decebut del chavisme, dels agrupats en Marea Socialista, de les organitzacions i lluitadors d’esquerra, de les organitzacions socials i populars. Els dirigents sindicals chavistes han de trencar amb aquest govern que provoca la fam i posar-se al servei de la lluita. La UNETE, el FADESS i els corrents sindicals han de cridar a debatre i concretar un pla de lluita per exigir la sortida de Maduro.
- Defensem el dret democràtic de revocar al govern!
- Denunciem que la MUD, pel camí de l’acord i el “diàleg”, ens porta a un ajust brutal, amb la complicitat de l’imperialisme, l’església i l’OEA.
- Cap confiança en els dirigents de la MUD, burgesos, xantatgistes!
- No al diàleg per imposar l’ajust als treballadors!
- No a la militarització de la distribució d’aliments!
- N’hi ha prou de repressió al poble famolenc!
- Per lluitar pel Fora Maduro, necessitem organitzar, una lluita nacional, de tot el poble.
- Per una Assemblea Nacional Constituent lliure, sobirana i Plenipotenciària per discutir un país al servei dels treballadors i el poble.
- Per un govern obrer, camperol i popular amb les seves organitzacions de lluita
Una proposta de la UST: Un programa oposat al de Maduro i la MUD per poder menjar i sortir de la crisi
-Suspensió del pagament del deute extern. Que els diners que avui es destinen a pagar-lo s’utilitzin per a importar els aliments, medicines i productes que necessita el poble veneçolà per superar l’actual emergència.
-Augment salarial per accedir a la Cistella Bàsica.
-Readmissió de tots els acomiadats. Prou d’acomiadaments!.
-Reactivació de les indústries estatitzades.
-Estatització sota control obrer de tot el petroli i fi de les empreses mixtes.
-Nacionalització del comerç exterior, els bancs i tot el sistema financer.
-Auditoria pública i independent del Deute extern, de l’assignació de divises durant els anys de control de canvi, dels préstecs i inversions xineses, russes i de les de les multinacionals Chevron, Repsol, etc, de la venda (swap) de l’or de les reserves.
-Confiscació de capitals i propietats dels que hagin escapolit capitals, fins que siguin repatriats els mateixos o demostrin la seva legalitat.
–Presó per als que van fer negocis fraudulents amb els dòlars preferencials.
-Implementació del control dels treballadors sobre la importació i sobre l’elaboració i distribució de la producció veneçolana.
-Sistema d’elecció democràtica, revocable en tot moment i rotació, per executar el control obrer.
-Per un Pla Nacional de Desenvolupament industrial, agrícola i ramader.
-Reforma Agrària.
-No a l’Arc Miner: per un pla discutit democràticament amb les comunitats i els treballadors per al desenvolupament miner del país.
-Per la defensa de les llibertats democràtiques: llibertat per organitzar sindicats, partits polítics i organitzacions socials sense intervenció de l’estat.
-Prou de repressió al poble famolenc.
-Llibertat dels presos per lluitar.
Aquest programa no ho portarà endavant ni Maduro ni la MUD, ni cap dels seus partits.
Lluitem per un govern obrer, camperol i popular que el tiri endavant
Per un partit obrer, revolucionari, socialista i internacionalista.
Unitat Socialista dels Treballadors (Veneçuela)
ust-veu.blogspot