L’economia mundial no mostra símptomes de recuperació, i es respiren signes d’una futura recessió. Els governs busquen com rescatar a una UE que fa aigües. I mentre debaten sobre el Brexit, irromp la classe treballadora a França contra Macron desbordant a les burocràcies sindicals i polítiques.
Per l’Est, a Hongria emergeix la lluita obrera. La classe treballadora expressa el seu cansament amb el govern ultradretà de Orbán, mostrant quins són aquests “nous salvadors”, que aviat evidencien la inconsistència del seu discurs de “defensa de la pàtria“. En els fets, Orbán, és l’esclau als dictats de les multinacionals alemanyes, a través de la “Llei de l’esclavitud”.
Al nostre país, la conjuntura estarà dominada pel cicle electoral (iniciat a Andalusia) i pel judici als dirigents independentistes, mentre el govern Sánchez, després de fracassar en l’aprovació dels pressupostos, acaba d’anunciar eleccions anticipades el 28 d’abril.
El govern ens volia acontentar amb una promesa de nous Pressupostos que, malgrat la retòrica sobre el seu caràcter social, no eren substancialment diferents dels de Montoro.
Com cada quatre anys, intentaran convèncer-nos que tot se solucionarà votant. Els partits del règim se sumaran a aquesta farsa, buscant ficar-nos en la cleda electoral.
Però igual que a França o a Hongria, els i les treballadores haurem de sortir a lluitar. Com els del Samur Social i Alcoa, com les dones, com els pensionistes, els interins de l’Administració, els taxistes… Sortirem al carrer per a mostrar que no estem disposats a empassar-nos els seus discursos i que només “la lluita paga”, que un mes de mobilització ferma val més que tot el teatre del “diàleg social” de la burocràcia sindical i més que 8 anys de cicles electorals.
França és un indicador que hem de preparar-nos per a canvis abruptes. És també un punt de suport important per a aprofundir el camí de lluita. És un moviment que ha creat simpaties i que, si obté triomfs, tonificarà al conjunt del moviment obrer europeu.
És tasca de les organitzacions que es reclamen de la classe treballadora posar-nos a la feina per a crear les millors condicions perquè aquests aires de lluita que vénen des de França i de l’Est puguin desenvolupar-se també aquí. Per a avançar en el reagrupament del sindicalisme sobre noves bases i la construcció d’un partit revolucionari que pugui començar a aparèixer com a referent.