Ivanka Trump mostrant la frase “I really don’t care, do you?” (Traduït: Realment no m’interessa, i a tu?), fent referència a les opinions contraries al govern del que forma part.Que tenen a veure el vertigen, el buit en l’alternativa política d’esquerres i l’extrema dreta?Perquè està tan profundament espantada la societat?
La manifestació d’aquesta por que té la societat és que els discursos, sovint sobreactuats, de l’extrema dreta tenen un calat especial, marcant inclús l’agenda política de les organitzacions d’esquerres.
Des de que va esclatar la crisi l’any 2007, i com a conseqüència els processos socials i econòmics, les “plaques tectòniques” de la societat s’han estat movent a una velocitat vertiginosa; èxodes i migracions massives, països destruïts per la guerra, pèrdua de conquestes socials, etc. Mentrestant els avenços tecnològics en el camp de la genètica, i els que hi estan relacionats, tant en éssers humans com en el medi que ens envolta, en la biotecnologia i la nanotecnologia, la industria del grafè… obren noves perspectives socials que son profundament esperançadores.
Les condicions que ens poden permetre superar la major part de les xacres que han amenaçat la humanitat durant segles, ja s’han trobat. Si la societat no fos depenent del benefici privat, aquestes xacres desapareixerien en pocs anys. No obstant la fam segueix present; malalties mortíferes que ja havien sigut oblidades, com el xarampió, reapareixen a llocs com Itàlia; el canvi climàtic amenaça a la humanitat amb un auguri de futur apocalíptic.
Mentre passa tot això, en molts països del món, començant per potències no marginals com EEUU o Itàlia, o països depenents de gran magnitud com ara Brasil, hi guanyen opcions polítiques que evoquen a Groucho Marx al Oest quan cridava “més fusta, això és la guerra”, mentre destruïa el tren que portava. Què els hi passa a grans sectors socials, inclosos els més pobres, perquè tan sols vegin aptes a “Grouchos” (sense ànim d’ofendre, ell deia obertament que era un pallasso) per a posar-los al front del país?
El vertigen per la rapidesa amb que passen aquests esdeveniments fa venir por, per que la societat no sap cap un va; és més, sospita que tots aquests avenços socials en mans dels de sempre tan sols generaran problemes. La falta d’alternativa social de conjunt del capitalisme, que és motor d’aquesta velocitat de creuer imposada a la societat, és la causa d’aquesta por social que alimenta el discurs de l’extrema dreta.
Els canals de TV, les pel·lícules i els videojocs són plens de missatges apocalíptics, de societats futures on l’alternativa és la extrapolació dels mals del capitalisme a extrems de la barbàrie, com els Jocs de la Fam, Divergent, o els mons plens de zombis. Els mitjans de comunicació de masses, els veritables dictadors actuals al servei de la perpetuació del sistema, ofereixen una altra opció, perquè no sigui dit que no són la expressió de la llibertat: el medievalisme, la tornada als principis que en Quixot en feia mofa ja fa segles, “l’honor, la glòria, l’esperit cavalleresc” i la seva contrapart, les conspiracions i la irracionalitat que va dominar l’edat mitjana; Joc de Trons o El Senyor dels Anells en son dues de les seves manifestacions més conegudes.
“L’especialització condueix a la barbàrie”, digué Ortega y Gasset; i la hiperespecialització que té el capitalisme actual, que aconsegueix que genis de la informàtica i de les ciències creguin en aquestes teories irracionals, com els zombis o el medievalisme, es trasllada a la societat d’una manera perversa. La desaparició d’una alternativa social al capitalisme, amb la seva restauració en els anomenats països del “socialisme real” (amb la URSS al capdavant), i el “redescobriment” que darrera del Mur de Berlin no hi havia pas socialisme, obre les portes a milers de mons alternatius, obre les portes a que cadascú construeixi el seu mon dins el seu cap, des de la Terra Mitjana fins a Alderaan. Al final tan sols trobem escepticisme unit en una gran ignorància històrica, que dona com a resultat “l’acientificisme” que domina el pensament comú de gran part dels mortals.
Han aconseguit que davant dels esdeveniments de la realitat la societat senti una por animal, i tan sols trobi com a recurs l’escapisme i la fugida a mons virtuals dominats per ideologies medievals, acientífiques… que qüestionen la realitat com a veritat objectiva. Si no existeix una veritat objectiva per a conquerir, per comprendre i estudiar, sinó que tot “depèn de la lent amb que s’observi”, l’individu es torna el centre del mon. Unir la por al futur, l’analfabetisme funcional que és la hiperespecialització imposada en el coneixement i l’escepticisme enfront d’alternatives socials al capitalisme, és devastador i permet que els “Grouchos” prenguin un paper que no els hi és correspost a la societat.
Han aconseguit destruir en la societat qualsevol afirmació d’una alternativa social al capitalisme; i en aquest “han aconseguit” hem de situar en primer lloc als postmoderns i postmarxistes (qui no se’n recorda d’en Pablo Iglesias regalant-li Joc de Trons al Rei Felipe? ), ja que ells parlaven des de les files de l’esquerra. Que Aznar, Trump i Bolsonaro siguin el que son, ho son; no els hi podem pas demanar altre cosa. Però els qui parlen en nom de… destrueixin els “grans relats” alternatius al capitalisme, i el que encara és més greu, qüestionin la existència d’una realitat objectiva, introduint en la societat el virus de l’escepticisme; no pas com a un qüestionament de les veritats subjectives, que són la base del pensament científic, sinó per a destruir els relats i les alternatives al capitalisme.
La “fusió” de l’escepticisme i la ignorància de la història dels pobles, el qüestionament absurd de la realitat en nom d’un “relativisme” que no és tal, tan sols serveix per obrir les portes al vòmit ideològic de Vox, Bolsonaro, Trump o Salvini. La por que produeix el vertigen que pateix la societat, lligat a la destrucció intencionada de les alternatives al capitalisme, està en la base de l’expansió de l’extrema dreta en amplis sectors socials.
Per combatre aquesta por social, hem d’oferir una alternativa alliberadora per la societat, i hem de reconstruir el relat de que la crisi capitalista té una altra sortida que no és la de la barbàrie dels Jocs de la Fam o els zombis, o la tornada a un passat basat en la irracionalitat i l’acientificisme de Joc de Trons o del Senyor dels Anells. Que enfront al capitalisme, i la seva tendència a la barbàrie, la societat té la alternativa del socialisme; de la revolució socialista que acabi amb totes les xacres del capitalisme i les societats de classe (els medievalistes acostumen a oblidar-se de que en aquella època es creia que les dones ni tan sols tenien ànima), des del masclisme fins la catàstrofe imminent del canvi climàtic.